Aquesta setmana hem pogut gaudir d'una de les millors minisèries que ha emès Televisió de Catalunya els darrers anys. Després d'una certa decepció fa uns mesos amb Serrallonga, Les veus del Pamano ens ha fet disfrutar, amb unes grans interptacions i un bon producte final. La matèria prima, la novel·la homònima de Jaume Cabré, era de molt bona qualitat però sovint les adaptacions al cinema o a la televisió desgracien un bon llibre. En el cas de Les veus del Pamano no ha passat i la televisió nacional de Catalunya ha estat a l'alçada.Les veus del Pamano està ambientada els anys 1943 i 1944 en un poble imaginari de l'Alt Pirineu, creant una atmosfera especial que lliga molt bé amb una trama que enganxa fins el final. En aquest país estem molt acostumats a les pel·lícules ambientades en la Guerra Civil des de totes les òptiques imaginables, però la Posguerra ha estat molt oblidada. Les veus del Pamano ens retrata aquesta època durissima pels vençuts que no havien mort ni s'havien exiliat i restaven al país empresonats físicament o psíquicament. Francesc Orella fa un dels millors papers de la seva carrera a la pell de l'alcalde feixista del poble de Torena. I molt feixista.
Montse German també està a un gran nivell com a la terratinent que talla el bacallà a la zona. Roger Coma encana el protagonista, un mestre d'escola que no s'imagina com se li complicarà la vida amb el seu trasllat a aquest poble del Prineu. Les veus del Pamano també aborda la luita dels maquis, condemnats a la derrota però que incordien l'exèrcit i les forces de seguretat franquistes, causant baixes i tocant-los la moral. Els maquis tambe són una de les grans assignatures del nostre país. Esperem ara que la ninisèrie de Televisió de Catalunya es pugui exportar a altres països, com Alemanya, on la novel·la de Jaume Cabré ha tingut tant d'exit. I esperem que la nostra televisió continuï adaptant les grans novel·les catalanes. En queden moltes.
3 comentaris:
Estic d'acord amb tu amb la valoració de la sèrie. Peró crec que hi ha faltat aquell punt per vorejar la perfecció.
Que no és altre que: els personatges s'expressèssim amb el parlar de lleida com s'escau a la zona a on pàssen els fets. Ha faltat aquest punt de respecte als habitants de la zona cosa que denota aquesta visió barcelonocèntirca de Catalunya que té TVC.
La raó que vaig sentir en una entrevista al director és que costa molt als actors treballar un dilecte diferent al seu i van decidir que parlessin en el seu dialecte. Això sí, van fer càsting al Pallars per escollir els nens i nenes que farien d'alumnes, que si que parlaven en pallarès. Però crec que és un tema discutible.
No crec que sigui excusa això que els actors no poden parlar en pallarès. Per això són actors. No sabeu d'actors i actrius que són de la perifèria i, no obstant, quan representen una obra a BCN ho fan en català diguem-ne estàndard? N'hi uns quants...
Publica un comentari a l'entrada