dissabte, d’abril 24, 2010

Sant Jordi barceloní

Feia una dècada que no vivia un Sant Jordi a Barcelona i aquest any he tornat a experimentar un dia tan especial a la capital de Catalunya. Es tracta d'una festa de masses. Pel matí encara pots passejar per les Rambles i guaitar els llibres. Per la tarda ja és una missió complicada i incòmoda. És el Dia dels Enamorats -i no tradicions impostades l'invent de Sant Valentí- i el Dia del Llibre, sobretot pels qui normalment no llegeixen. És una explosió literario-romàntica enmig de la primavera.

No sóc dels que fa cua perquè li signin llibres. Tinc exemplars signats a casa, però són de fa molt temps o d'alguna entrevista de feina o d'algun escriptor amb el qual he pogut compartir més que un minut d'aquesta mena de factoria de signatura en sèrie que són les paradetes de Sant Jordi. Però no negaré que fa gràcia topar-te amb molts escriptors i escriptores que estan signant, atenen mitjans de comunicació o van d'una banda a l'altra en la marató que per a ells i elles és el dia de Sant Jordi. És una sensació curiosa: tu els coneixes, els has llegit, però ells no saben qui ets tú.

Una altra característica de Sant Jordi és que les televisions i ràdios emeten alguns programes des del carrer. Aquest dievendres vam poder assistir en directe a La competència, de RAC-1, prop del Palau Robert, i va ser un bon regal de Sant Jordi. Vaig riure molt, fins que les llàgrimes em queien per les galtes. Públic sentat i públic dret, gent que hi passava tot el matí o altres, com nosaltres, que hi vam estar una horeta, però molta empatia i molta rialla. Molta complicitat.

Una anècdota curiosa és que vaig tornar a casa amb dos exemplars d'un mateix llibre que vaig obtenir de forma gratuïta. Un, directament de la mà d'una noia que els repartia i l'altra, del maleter d'un cotxe, després d'endevinar que un home que passejava pel voltant del concessionari era Miguel de Cervantes. Era el llibre del guanyador del Premi Volkswagen, que estava allí signant llibres com un possés. Altres escriptors de més renom es morien de fàstic en algunes paradetes, sense lectors que els demanessin una signatura.

Sant Jordi és una festa de la qual n'hem d'estar orgullosos perquè és una demostració a tot el món del que és el nostre país. Però sobretot, que a ningú se li ocurreixi convertir Sant Jordi en dia festiu, tal com demanen certs partits polítics o grups del Facebook. Seria el seu certificat de defunció. Ja sabem l'afició que tenim en aquest país d'aprofitar festes i ponts per fotre el camp a la platja, a la muntanya o a l'altre punta del món.