Us he de confessar que estic sorprès i satisfet per la rebuda i el ressò mediàtic que està tenint Alejandro Fernández. Anatomia d’una passió. La darrera entrevista va ser aquest dimecres a Catalunya Ràdio, al programa Tot es molt confús, dirigit per Pere Mas, a partir de la notícia sobre la polèmica al voltant de l’adaptació de la cançó Alejandro de Lady Gaga. Va ser curta però molt divertida. La podeu sentir aquí.Durant aquestes darres tres setmanes s’ha parlat del llibre al Diari de Tarragona, El Punt, NoticiesTGN, TAC-12, Canal Català, Altafulla Ràdio, Ona la Torre, Tarragona Ràdio, Delcamp.cat, TotTarragona, E-noticies, Europa Press i altres mitjans digitals i alguns que se m’escapen. Un independentista escrivint sobre un politic del PP és una bona història en un moment que la política té molt d’espectacle.
Un veterà dirigent polític -més per la llarga trajectòria que l’edat- em comentava aquest divendres que a l’època que va comenar en política un llibre com aquest hauria estat impossible. Doncs actualment ho és. L’Alejandro i jo hem nascut després de la mort de Franco i hem crescut amb una democràcia consolidada. Ens separen moltes coses però ens n’apropen d’altres. Com li he sentit dir al mateix Alejandro, aquest llibre és un cant a la tolerància. Per a mi, també ha estat una experiència molt enriquidora. I per vosaltres una bona lecturar, aa que s’acosta Sant Jordi.
4 comentaris:
Que fàcil és vendre's els ideals, no? Quan has cobrat per fer-li la campanya a un representant de la dreta espanyolista que vol tenir subjugat del nostre país?
Quin personatge més funest t'has tornat!
El que has fet tu:saber veure les coses des del punt de vista dels altres, sense perdre el teu punt de vista personal. Es un exercici que molta gent hauriem de fer. Aixó te varis noms uns d'ells son respecte,tolerància,democràcia.....
Es molt fàcil fer panegírics dels que pensen com tu, el difícil es fer-ho dels que no hi pensen.I et conec prou per saber que no hi penses com ell.
PERDONA PERÒ ALGÚ HO HAVIA DE DIR!
X.
Cal respondre aquest tipus de comentaris que es desqualifiquen per si sols. Potser no cal, però sóc així i respondre:
A mi em sembla molt més funest llençar des de l'anonimat aquest tipus d'opinions de, tant de persona curta de mires.
Els meus ideals continuen sent els de sempre. No m'he mogut. Campanya pel PP? No pas. Simplement he escrit un llibre. I, a més, m'ho he passat molt bé escrivint-lo i m'ho estic passant molt bé des que es va publicar.
Gràcies X.
Publica un comentari a l'entrada