dimecres, de maig 18, 2011

Periodistes i eleccions (i injustícies)

Avui he parlat amb un parell de companys periodistes que estan cobrint campanya electoral en dues localitats diferents. Sort que aquesta hiperactivitat de partits i candidats s’acaba aquest divendres, perquè arriben molt justos de benzina, després d’empalmar precampanya i campanya. Els comprenc perquè jo també he viscut campanyes electorals municipals i són terriblement estressants, d’una intensitat poc saludable. Tot i això, us haig de confessar que en guardo bon record, idealitzades per l’inexorable pas del temps. Però el present és dur.

En uns comicis municipals s’hi juguen molt i hi ha molts nervis. Cada partit es creu el centre de l’univers polític i pretén –i sovint exigeix- que tots els mitjans, cada cop amb plantilles més reduïdes i inexpertes, cobreixin els seus actes electorals. Actes que sovint coincideixen de dia i hora, normalment al final o fora de jornada laboral dels periodistes, que fan hores extres que, no només no cobraran, sinó que no els donaran ni les gràcies.

I llavors venen les trucades o els missatges –ara es converteixen en twits – recriminant abscències o cobertures insatisfactòries. O aquella entrevista que el titular no acaba d’agradar. I més d’un cop s’arriba a agres discussions. I els polítics i candidats veuen fantasmes o no n’hi ha i volen matar el missatger. Un missatger que va cansat, tan com el candidat en campanya. Tan diferents no són. Una mica de comprensió mútua no aniria malament.

5 comentaris:

Eduard Rovira ha dit...

Dilluns matí ona la torre anunciava actes electorals d'Esquerra: "avui a Clarà i demà a Cal Maiam..." i la Raquel va llegir literalment el cartell de l'acte de comptes: "...tota la veritat, perquè de realitat només n'hi ha una" i el locutor que li feia la torna va dir amb menyspreu: "Serà la seva".
Comentari que el retrata i que em va fer recordar el nom de la companyia fonogràfica que en castellà es deia "La voz de su amo". Després no van venir a enregistrar. Hi ha actes més banals.
Ja sé que no he de "matar el missatger", però en aquest cas no ha estat missatger. Aparentment ha estat servent.

Marta Arjona ha dit...

Com a futura periodista i com a col·laboradora d'un mitjà local, crec que tens tota la raó del món. Partits polítics que fan coincidir actes en dia i hora, uns quants. I sobretot, el poc agraïment que hi ha envers aquesta professió. Espero que arribi un dia en que la professió periodística i sobretot la dels mitjans locals sigui més valorada. Perquè fan una gran feina i molts cops no es valora suficientment. Molt bona entrada!

jordi salvat ha dit...

Eduard,

La veritat és que aquest fragment no l'he sentit. En premsa i mitjans audiovisuals s'ha de separar molt bé la informació de l'opinió. Si això és va dir en un espai informatiu, mal fet i comprenc la teva emprenyamenta.
Sobre la no presència d'Ona la Torre a l'acte d'ahir em remeto al post publicat al blog. Ara, també crec que de la informació que ahir van donar se n'haurien de fer ressò. Sinó malament.
Per cert, on es pot consultar?
Un darrer tema. Haurieu de diferenciar molt bé entre el mitjà de comunicació i el/la periodista. Barrejar-ho és un error molt típic de polítics i gent que treballa en la política.

Salut!

jordi salvat ha dit...

Marta,

No tinc res més a dir. Totalment d'acord.

Sònia Ferrer ha dit...

Agraeixo a l'Eduard Rovira que divendres passat es disculpés personalment pels comentaris referents a Ona La Torre, apareguts en aquest blog i a twitter, referents a la cobertura que s'ha fet des de l'emissora de la campanya electoral de les Eleccions Municipals 2011. Moltes gràcies Eduard, en la meva opinió crec que aquest fet diu molt de tu.