Enric Grangel, nou alcalde de Torredembarra

Torredembarra és un municipi on sempre han passat coses ben estranyes políticament parlant, però el que ha succeït aquest dissabte 11 de juny ha estat tan espectacular com inesperat. El cap de llista socialista, Enric Grangel, ha estat investit alcalde de Torredembarra tot i que tres formacions –CiU, PP i GIT- havien presentat ja feia uns dies un pacte de govern amb les carteres repartides i tot després d’arribar a un acord i tenir majoria absoluta.

Davant d'una sala de plens de Torredembarra plena de gom a gom, amb el secretari municipal actuant de mestre de cerimònies, un cop constituïda la mesa d’edat, integrada per Núria Goméz i Ignasi Duran, i amb tots els nous regidors i regidores havent pres possessió, es va procedir a la votació del nou alcalde. Tots set caps de llista van expressar que presentaven candidatura a l'alcaldia. Els sis representants de CiU van obrir foc donant el seu vot Daniel Masagué. Però nomé ells.

Quan el secretari va dir el nom del cap de llista socialista, Enric Grangel, els tres regidors socialistes van alçar la mà, mentre els dos representants d'Esquerra Republicana, després d’una conversa llampec a cau d’orella entre els seus dos regidors, el debutant Eduard Rovira i la més rodada Montse Gassull, feien el mateix. Simultàniament Lluís Suñé i Jordi Roig, de l’Alternativa Baix Gaià, també alçaven les mans i Maria Dolors Toda es va apuntar també al carro mentre el xiuxigeig augmentava de volum a la sala de plens torrenca, mentre el secretari comptava els vots aconseguits per Grangel. Concretament vuit.

Els disset regidors i regidores es miraven entre ells. Cares d’evident preocupació es barrejaven amb somriures, rialles, i una frase molt repetida: “Encara queda la segona”. I una frase menys repetida, però inquietant: “No hi ha segona”. El secretari seguia fent la feina i demanava els vots pel cap de llista del Partit Popular, José Oviedo. En recollia dos, el seu i el de la seva companya de grup i presideta de la mesa d’edat, Núria Gómez. Enmig el xiuxigeig ascendent del públic, el secretari enumerava els diferents candidats, que no treien cap vot, fins al darrer, Ignasi Duran, del GIT, que es votava a si mateix.

“Enric Grangel, vuit vots; Daniel Masagué, sis; José Oviedo, dos i Ignasi Duran, un. Queda proclamat alcalde de Torredembarra Enric Grangel”, proclama el secretari municipal. Els regidors i regidores es miren entre ells, el públic fa el mateix. Diversos regidors i regidores s’aixequen i s’aboquen davant del secretari, que repeteix ostensiblement un gest negatiu amb el cap. Les cares de preocupació i de dramatisme augmenten sobretot a les files convergents. Núria Gómez agafa el microfon i afirma que cedeix el seu lloc a Enric Grangel, que amb un somriure murri s’assenta al tro presidencial enmig dels aplaudiments d’un sector del públic i d'alguns regidors. Altres continuen perplexos.

Les explicacions de vot es reparteixen entre els laments dels qui pensaven que hi havia una segona votació en no aconseguir-se la majoria absoluta a la primera i, per l’altra, la justificació de la necessitat d'una majoria sòlida. És un d’aquells moments en què hi ha ben poca relació entre el que es pensa i el que es diu. Se sent parlar ja de moció de censura i d'elecció poc democràtica. Però el reglment és el reglament i la vara vitual d’alcalde de Torredembarra és pel candidat socialista.

Durant la tarda, Torredembarra obre algun informatius a nivell nacional i també en parlen les televisions estatals. L’endemà també acapara portades de diaris i cròniques interiors. Alguns periodistes ja parlen de la moció de censura més ràpida de la història i altres apunten que un novè regidor s'ha sumat al nou govern. Altra vegada Torredembarra ha tornat a protagonitzar un altre dels episodis més kafkians de la política catalana.

Com us imagineu la majoria dels qui heu llegit aquest post, esteu davant d'un exercici de política-ficció, un petit homenatge al programa El nas de Cleòpatra, que fa uns pocs anys dirigia l’Enric Calpena a Catalunya Ràdio i s’atrevia a relatar com hauria anat la història si alguns episodis haguessin anat d’una altra manera. Això que he escrit hauria pogut passar aquest dissabte a Torredembarra si alguns polítics torrencs haguessin tingut “ganes de liar-la” aprofitant el desconeixement del reglament municipal d’alguns dels regidors i regidores torrencs. Però tots els grups van votar el seu cap de llista i el convergent Daniel Masagué va ser escollit alcalde. Tan lluny no hi vam estar d’un altre escenari i se m’ha ocorregut aquest humil divertimento. Un divertimento que ens pot fer pensar una mica, oi?