Jofre Borràs: quan l’èxit arriba en el moment just

Espanyacarinyo lo nostre no funciona és la tornada i el títol de la cançó del duet Mali Vanili que ha sonat molt aquests darrers mesos. Acumula més de 300.000 vistes a la xarxa social Youtube i els seus autors i intèrprets se n’han fet un fart de sortir als mitjans de comunicació i actuar en festes majors. La meitat dels Mali Vanili és en Jofre  Borràs, que va créixer a cavall de  Torredembarra i la Selva del Camp fins que als 21 anys es va instal·lar a Barcelona per iniciar l’aventura teatral. Fins arribar a poder disfrutar d’aquest èxit, en Jofre ha picat molta pedra i reconeix que ara, amb 36 anys complerts, la fama no li puja al cap. A més de l’edat, potser el fet d’haver estat pare fa poc més d’un any contribueix a que miri la vida des d’una altra perspectiva.

En Jofre el vam poder veure des dels 14 anys com a cantant dels grups de rock torrencs Ni Folla i Cagant Melodies a mitjan dels noranta. No havia estudiat música però si que li agradava composar lletres i la vena de showman l’ha tingut des de ben petit. La seva mare ja li veia fusta per estar dalt dels escenaris i per això va aconsellar-li que s’apuntés a un curs de teatre musical amb en Ramon Simó. En Jofre li va fer cas i allí va conèixer una tradició de teatre de compromís, d’arrel alemanya. I va veure també que el teatre podia ser una sortida professional i no només per passar el temps. Per entrar a l’Institut del Teatre va haver de fer el Batxillerat nocturn a l’Institut Martí Franquès. Admet haver estat desorganitzat en els estudis.

A l’Institut del Teatre només va aprovar una assignatura: titelles. La raó van ser els seus ràpids compromisos professionals. En Jofre, però, va fer una mena de màster avançat als escenaris, ja que els seus primers treballs professionals van ser amb una triada de luxe: la Fura dels Baus, el Teatre Nacional i Dagoll Dagom. Després d’actuar al Teatre Victòria a les ordres de Joan Lluís Bozzo a l’obra Cacao, va decidir estudiar clown amb un dels referents mundials del gènere, Phillippe Gaulier, a la seva prestigiosa escola de Londres. Al jove actor l’atreia molt la part més gestual del teatre. I també va aprendre anglès. Estant a la capital britànica va rebutjar un càsting per convertir-se en un dels personatges del Club Super3.

En canvi si que va participar en un càsting per El cor de la ciutat i el van escollir per participar en el culebrot dels migdies de TV3. “La tele és molt immediata, però també té data de caducitat. Anaves a fer una orxata i sempre hi havia algú que et reconeixia. Al cap d’un temps ja no passava”, recorda. Al serial televisiu hi va estar una temporada i mitja en un paper que no era principal i estava condicionat a les trames dels protagonistes. També va cantar. I ho havia de fer quan gravaven a les set del matí. Tot un repte. Després va tornar al teatre per actuar al Capitol amb Edu Soto, que ja era molt conegut per haver sortit en els programes de l’Andreu Buenafuente. Sotinho era una obra creada i interpretada pels dos actors i amb una setmana d’assaig. A en Jofre li agrada escriure i actualment està estudiant escriptura i direcció a l’Institut del Teatre. Però assenyala que cal molt de temps i que és difícil.

D’on surt Mali Vanili? Com es troben en Jofre Borràs i en Miquel Malirach? En Jofre i en Miquel actuaven junts al musical de Dagoll Dagom Cop de rock. Eren veïns de camerino i passaven les estones mortes tocant i cantant versions amb una guitarra. Fins que van començar a tocar coses pròpies, i fer-ho davant de la resta de la companyia al Bar del Victòria. Era una cosa totalment improvisada, sense cap pretensió, però van veure que podia convertir-se en un espectacle: lletres sobre el que passava al seu voltant amb humor, explicaven el procés com arribaven a composar una cançó i l’acabaven tocant. Més tard van descobrir que el que feien ja estava inventat pel duet neozelandès Flight of the Conchords, que fins i tot tenen un programa televisiu. 

I van parir el hit. D’una pancarta de la manifestació de l’11 de setembre de 2012 on hi posava Espanya carinyo lo nostre no funciona. Van veure clar que d’aquelles lletres en un cartró podia sortir una bona cançó, amb Catalunya i Espanya com una parella en crisi. Mali Vanili, per sorpresa de molts, no van actuar al Concert per la llibertat del Camp Nou a finals de juny. Borràs recorda que Òmnium Cultural ho va justificar perquè la seva es tractava d’una cançó “massa literal”: “Va ser una mala passada i ens fa sentir malament. El missatge era directe i simpàtic. Hauria estat gran”. Però l’explosió de la cançó no la va parar ningú i en Jofre i en Miquel van passar per totes les ràdios i televisions del país. Ha estat un estiu de bolos, inclosa Torredembarra, per la Festa del Quadre. També han participat a gales com la de Catalunya aixeca el teló i l’inici de temporada del Teatre Nacional. I els projectes continuen. Fins i tot podrien fer el salt a la televisió. Sinó és a la generalista seria per internet.

I què pensa Jofre Borràs del panorama teatral de Torredembarra? Es mostra molt crític amb la política teatral de l’Ajuntament i creu que manca planificació. Considera que el Teatre-auditori que ha quedat sense acabar està mal situat i pot tenir problemes d’acústica perquè té la via del tren molt a prop. També té dubtes de la seva viabilitat econòmica. Aposta per una sala polivalent, més petita i que es pugui gestionar de forma planificada. L’actor torrenc parla amb tristor de l’evolució del seu municipi. Ell ha pogut veure els cavis experimentats les darreres tres dècades per la Selva del Camp i Torredembarra i considera que la Torre s’ha convertit en un “petit monstre” a causa de la febre constructora i que s’han fet malbé espais emblemàtics com el Roquer o el Canyadell mentre el municipi del Baix Camp ha crescut de forma més ordenada i guanyant equipaments. A la Torre en Jofre hi troba a faltar un projecte clar i engrescador. Ara només ve a Torredembarra de tant en tant, però un dia el podeu trobar esmorzant a la plaça de la Font.

Article publicat al número de novembre del Diari de la Torre
Fotografia: Francina Singla