Josep Maria Bernad: quan córrer és de valents

Torredembarra ha tingut dos atletes olímpics -Yusef El-Nasri i Berta Castells- i una llista llarga de campions estatals, catalans i territorials, que van des de Maite Montaña a Aaron Sola. Una part de responsabilitat d’aquestes fites de l’atletisme torrenc correspon a en Josep Maria Bernad, el protagonista d’aquesta Torrencada. En Josep Maria va començar a córrer d’una manera natural, seguint una mena d’impuls interior. Mentre els seus companys de classe jugaven a futbol, ell se n’anava corrent fins a Vespella i tornava. Ben aviat va trobar en el Josep Maria Cañellas un company d’aventures. Tots dos corrien els camins del Baix Gaià i més enllà, arribant fins a la platja Llarga, o feien llargues caminades, com una de més de seixanta quilòmetres fins el Montmell.

En Josep Maria Bernad Sáez va néixer a la Riera de Gaià l’any 1956, però als cinc anys va venir a viure al carrer Ample de Torredembarra. Els seus pares ja feia uns quants anys que tenien una botiga de fruita i verdura a la plaça de la Vila. Als set o vuit anys ja ajudava al seu pare en el negoci familiar. Abans d’anar a escola l’acompanyava al mercat de Tarragona a comprar el gènere que vendrien i l’estiu anaven a la localitat lleidatana d’Almenar. I a la tarda, després de col·legi, tornava a donar un cop de mà a la botiga. Tot i aquestes llargues jornades de feina i estudi trobava temps per practicar la seva afició: córrer.

Després de l’educació bàsica va estudiar Comerç, on era l’únic noi enmig d’una dotzena de noies i, en acabar, es va presentar voluntari al Servei Militar per treure-s’ho de sobre el més ràpid possible. Acabada la mili, l’any 1975, en Josep Maria va anar a veure l’alcalde de Torredembarra, Josep Mercadé, per proposar-li l’organització d’un cros. Va topar amb la negativa del batlle, que adduïa que no disposava de policies locals. L’any següent va tornar a insistir, proposant que es fes a l’hivern i van poder organitzar una cursa entre el Camp de futbol i Clarà, que es va repetir l’any següent. El 1978 el cros es va fer per Baix a Mar.

L’any següent es va organitzar el primer Cros Popular de Torredembarra, amb més de 300 participants, una competició que actualment encara es disputa i continua gaudint d’una salut de ferro. Aquell mateix any, concretament el 9 d’abril, amb en Josep Maria Cañellas, van crear la secció d’atletisme de la Unió Deportiva Torredembarra. Frederic Pros en va ser el primer delegat, que ben aviat va ser rellevat per l’Esteve Cañellas, que va estar en el càrrec molts anys. Els dos Josep Maria, però, eren l’ànima d’aquell club incipient.

L’any 1980 se li va ocórrer a en Josep Maria una idea agosarada: una cursa de relleus que unís Torredembarra i Saragossa. Els avis d’en Josep Maria eren aragonesos. Va reunir una dotzena de corredors que van cobrir 21 quilòmetres cada un i patrocinadors per finançar el projecte, entre els quals hi havia el seu pare o en Jordi Rovira, propietari de la discoteca Jordi’s. La cursa va ser un èxit i se’n van disputar cinc edicions, que van portar els colors de la UDT a la Verge del Pilar. Eren anys que Bernad corria maratons i va arribar a una marca personal de 2 hores i 44 minuts, tot i que el seu company d’aventures, en Josep Maria Cañellas, va baixar fins les 2 hores i 25 minuts.

Des de la seva fundació, la secció d’atletisme de la UDT va treballar intensament amb els més joves. La primera atleta que va despuntar va ser Maite Montaña. Era l’època que entrenaven al camp de futbol i més tard en un circuit de cros que es va crear en un camp d’ametllers del costat. Fins què es va construir la pista d’atletisme, que es va inaugurar el maig de 1991. Una pista que no media els 400 metres reglamentaris, però Bernad té molt clar que no ho hi havia ni espai ni pressupost per aquestes mides i encara l’estarien esperant ara. ITorredembarra no hauria tingut dos atletes olímpics ni una llarga llista de campions estatals i catalans.

Bernad s’ha sentit sempre més còmode en segona línia, descobrint nous corredors i entrenant-los, però també ha assumit tasques directives, tan a la secció d’atletisme com dins de la Unió Deportiva Torredembarra. L’any 2000 es va fer càrrec de la presidència de l’entitat, que per motius de salut es veia obligat a deixar Maurici Ruiz. Ell mateix i l’alcalde, Santiago Segalà, van demanar-li que el rellevés. Bernad va acceptar amb la condició que no hi hagués cap més candidat. Ningú es va presentar i va accedir a la presidència. Durant el seu mandat, Bernad va impulsar la creació de noves seccions, arribant a les divuit -el màxim històric- i en té uns records molt intensos de la secció d’esports especials i de les Trobades Esportives, que aplegaven centenars de nois i noies.

Va optar a un segon mandat, però desavinences amb els responsables municipals van fer-lo decidir a dimitir l’any 2005. Ell treballava des de l’any 1980 al consistori torrenc i era una situació complicada. A Torredembarra es plantejava la construcció d’un Pavelló Poliesportiu i ell defensava una gestió per part de la UDT de l’equipament i no una empresa privada, perquè els beneficis es poguessin invertir en l’esport de base. Ell havia vist aquest model en altres clubs i ho considerava el més adequat. Bernad creu que en els últims anys la situació de la UDT s’ha complicat i ha fet aconsellable que algunes seccions es convertissin en clubs independents, com va passar amb l’atletisme l’any 2008.

Sense càrrecs directius, Bernad continua treballant actualment amb la canalla i ja està preparant una nova edició dels Jocs Esportius amb l’objectiu de trobar nous valors de l’atletisme torrenc entre els nens i nenes de tercer a sisè de primària. A en Yusef El-Nasri el va descobrir d’aquesta manera i uns anys després va acabar com atleta olímpic a Sydney 2000. Bernad porta aquest esport a les venes i després de gairebé quatre dècades manté la il·lusió per seguir mantenint Torredembarra a l’elit de l’atletisme.

Publicat al número de setembre del Diari de la Torre