Per què va punxar la manifestació?

La manifestació convocada per l’Ajuntament de Torredembarra per reclamar una nova estació almunicipi aquest dissabte va aplegar unes 300 persones. Els mateixos convocants reconeixien que era una participació baixa i que no cobria les expectatives creades. S’havia fet molta difusió de la convocatòria de la manifestació, tan als mitjans de comunicació, a les xarxes socials o amb uns fullets molt ben editats repartits en mà als vianants pels carrers del municipi durant els dies previs. Tot i aquest esforç, no es va aconseguir una sortida massiva al carrer per una causa justa i necessària. El clam que volia l’alcalde Masagué no ho ha estat.

Des del govern torrenc s’havia teixit un relat aparentment molt ben planificat, seqüenciat en el temps, gairebé de manual. L’alcalde quedava com l’heroi, cercant l’objecte del desig que és una estació nova, amb ajudants que eren els altres alcaldes del Baix Gaià, el president del Consell Comarcal, el diputat al Congrés Pere Macias i qualsevol ciutadà que volgués participar a la manifestació. I uns dolents que eren ADIF i el Ministeri de Foment, que tenien abandonada l’estació de Torredembarra. Amb la potència dels mitjans de comunicació i el poder de convocatòria dels partits polítics convocants o que secundaven la protesta s’esperava aconseguir una manifestació històrica.

El clima no pot ser l’excusa de la baixa participació. El del 8 de març va ser un matí primaveral. Quina va ser la raó perquè centenars de ciutadans afectats per una estació tercermundista o simplement amb orgull de pertinença a un municipi no acudissin a la cita? L’escletxa cada cop més gran entre la classe política i la ciutadania arriba també al nivell local. La convocatòria “des de dalt” possiblement va crear uns certs anticossos i va restar participació i una part de la ciutadania va detectar possiblement un cert electoralisme. Els partits també van punxar a l’hora de mobilitzar els seus militants, simpatitzants i votants i va acabar sent una manifestació molt institucional, amb molts càrrecs polítics darrera les pancartes.

I ara què? Doncs és l’hora de la política. Cal multiplicar la pressió a Madrid, tal com va anunciar el diputat Pere Macias en la seva visita a Torredembarra el dijous passat. Cal fer pedagogia i moure’s entre passadissos. I no oblidem que el Partit Popular forma part del govern de Torredembarra. Alguna cosa hi podrà fer no? Esperem que la recollida de signatures anunciada dissabte vagi bé. Qualsevol torrenc o habitant d’un municipi del Baix Gaià no es pot negar a què Torredembarra deixi de tenir una estació encallada als inicis del segle passat quan està entre les 25 estacions de tot l’Estat amb més viatgers i compto amb una infraestructura a aquest nivell. El que no es podrà exhibir a Madrid és una manifestació històrica de la ciutadania de Torredembarra, perquè no ho va ser.