El pressupost de l’Ajuntament de Torredembarra per a l’any 2014 és de 22 milions d’euros. La indemnització a la constructora Vegas de Guadaira per no poder edificar als terrenys de Muntanyans II després de la sentència del Tribunal Suprem podria ser de 109 milions d’euros, segons els càlculs de la Generalitat el 2011. Si tenim en compte que pagar una indemnització a una altra constructora de poc més d’un milió d’euros ha significat un salvatge augment de l’IBI de 4,9% aquest any 2014, al meu cervell li costa imaginar el futur negre que li espera a Torredembarra durant generacions si els pitjors pronòstics es confirmen i són que s’hagi de fer front a aquesta indemnització i la Generalitat no li toca o no vol col·laborar-hi, cosa que encara no està definida.
Com a consol ens
quedarà que Torredembarra entrarà al Llibre Guiness dels Récords com el poble
més endeutat de Catalunya, l’Estat espanyol i qui sap si del món sencer. Però
hi ha uns culpables oi d’aquesta situació? Un servidor i la immensa majoria de
ciutadans i ciutadanes torrencs poc tenim a veure que l’Ajuntament de
Torredembarra volgués que s’urbanitzés uns terrenys inundables i d’alt valor ecològic,
a tocar de l’Espai Natural dels Muntanyans, del qual tan ens n’enorgullim des
del Miniterrani.
Alguna cosa no
funciona en el nostre sistema polític i jurídic quan els responsables polítics
i tècnics d’animalades urbanístiques com Muntanyans II no hagin de respondre personalment
quan arriben sentències judicials que poden hipotecar un municipi durant
dècades i ens toqui repartir-ho entre la soferta ciutadania. Unes persones
concretes van aprovar el pla general d’urbanisme que permetia urbanitzar en
aquells terrenys inundables i per on hi passa un corredor biològic. Unes persones
concretes no van fer cas dels avisos reiterats de la Plataforma Salvem els
Muntanyans? Però era l’època de la disbauxa immobiliària i Torredembarra no
podia quedar-se enrere. I si calia construir 550 habitatges al costat d’un dels
espais naturals més importants de la costa catalana, doncs calia fer el
sacrifici. Tot pel totxo! Però després de la borratxera ve la ressaca. I deu
n’hi do quina ressaca més llarga i penosa que ens espera.
Un dia vaig fer
una volta pels terrenys de Muntanyans II, una mena d’espai fantasma, amb els
carrers construïts i senyalitzats, però sense cap edificació, en un evident
estat de degradació. El mal ja està fet. Potser podríem fer servir aquest espai
de plató per a pel·lícules apocalíptiques o ubicar-hi el Museu de la Bombolla
Immobiliària. Serien dues modestes maneres per anar fent bossa per a quan toqui
pagar la multimilionària indemnització. Esperem
que a la plaça del Castell i al Departament de Política Territorial estiguin
treballant a consciència per trobar l’argúcia legal que impedeixi haver de
pagar a la immobiliària Vegas de Guadaira una xifra més pròpia d’un crack
futbolístic de primer nivell que una indemnització per una urbanització que
podria haver acabat com tantes a la geografia catalana i espanyola després de
l’esclat de la bombolla immobiliària, amb habitatges a mig construir i la resta
mig buits. Mentrestant, l’espasa de Dàmocles continua damunt dels caps de les
torrenques i els torrencs.
4 comentaris:
No entiendo por qué no le pones nombre a esos politicos.
No cal! Ens coneixem tots
En Josep Bargalló i Joaquim Nadal en set uns titelles de les promotores.
Si és inundable, i el Suprem ho diu haurem de fer-li cas. Del tema de la indemnització, en cas que n'hi hagi, l'haurà de fixar el mateix Suprem, no?. Pensa que si tenim en compte que és un espai no edificable, aquesta indemnització podria basar-se en el preu que ja va es indicar el 2001, i que va apareixer poc temps després en els pressupostos de l'Estat. Ara caldria treballar en incorporar aquesta zona de Muntanyans II a l'EIN Muntanyans-Gorg. La promotora Vegas de Guadaira, participada al 40% per Caja Granada, ja no estan en situació d'exigir res, l'inici de la crisi ja va congelar la urbanització. El que han de fer és deixar net tot l'espai de vials i serveis.
Hem de pensar que tenim set quilòmetres de platja natural i zona humida, a cavall entre Torredembarra i Creixell. Aquest gran aiguamoll és l'únic que encara es conserva a Catalunya entre el delta del Llobregat i el delta de l'Ebre. S'hi han identificat 260 espècies d'ocells. Tan valuosa és la biodiversitat de la zona que un informe del Ministeri de Medi Ambient ja aconsellava, l'any 2001, comprar-la per ampliar l'espai protegit.
Publica un comentari a l'entrada