El Catllar i Salou

Divendres passat vaig assistir al relleu en l’alcaldia del Catllar. Va ser un acte que va combinar a la perfecció dosis de moment històric, de sentiment i de lleialtat política. La sala de plens es va quedar petita per albergar els més de cent veïns i veïnes del municipi i també diferents representants polítics que volien donar suport als seus correligionaris d’aquest municipi del Baix Gaià. Uns en l’adéu a un batlle històric i els altres traient pit el dia que sumavenn una nova alcaldia per a les seves sigles. El convergent Josep Maria Gavaldà deixava de ser alcalde després de 31 anys en el càrrec i el substituïa el cap de llista socialista, Antonio López. Aquest canvi estava pactat des de feia tres anys, després que CiU i PSC arribessin a un acord de govern en què un dels punts era el repartiment de l’alcaldia, una fórmula molt estesa en executius locals formats per diferents partits. Han passat tres anys i el relleu s’ha efectuat sense cap problema.

Aquesta mateixa setmana hem vist un cas diametralment diferent a Salou. També a principi de mandat, CiU i el PP van arribar a un pacte de govern que reservava el darrer any d’alcaldia per al cap de llista popular, Maria García. Des de fa uns mesos es veia venir que aquest relleu no es produiria. Les desavinences entre els dos socis de govern van derivar en un clima de guerra freda, d’acusacions mútues i de rumors de moció de censura contra l’alcalde Pere Granados, que va esclatar aquest dimecres passat amb l’abandonament del PP del govern municipal enmig de retrets d’una part i de l’altra. Tot indica que Granados esgotarà el mandat i García ho veurà des de les files de l’oposició.

Salou ja va viure un darrer mandat molt convuls, amb un altre relleu d’alcaldia frustrat, aquest cop per una moció de censura sorpresa que formava part d’una operació política de més envergadura, que era la fusió entre FUPS i CiU i que l’any 2009 va convertir Pere Granados, llavors de FUPS, en alcalde, enlloc de Salvador Pellicé, independent de CiU, que havia d’ostentar aquest càrrec a partir de mig mandat segons el pacte amb PSC i RDS. Però el guió va canviar en l’equador d’aquell mandat provocant greus ferides no només entre els diferents partits sinó també en el si de la federació de CiU.

La política municipal ens té acostumats a casaments i divorcis polítics estranys i inesperats, que sovint esdevenen sainets molt difícils de digerir per la ciutadania, com es el cas de Salou, que en algun moment ha semblat una cançó de Pimpinela. Quan veiem relleus en l’alcaldia tan modèlics com el Catllar, en què dues forces arriben a un acord a principi de mandat i quan arriba el moment de complir aquests pactes es compleixen sense cap problema, una certa reconciliació amb la política deu experimentar molta gent. Gavaldà ha comprès que s’ha acabat una etapa per al Catllar, deixant una hisenda sanejada que no li ha impedit transformar un municipi molt complex per la grandària del seu terme i l’alt nombre d’urbanitzacions, i que ara és una altra persona i un altre partit a qui els toca ostentar l’alcaldia perquè s’hi va comprometre fa tres anys. I serà la ciutadania qui el maig vinent tornarà a dir la seva a les urnes. Al Catllar i a Salou. 

Article publicat al setmanari NotíciesTGN