Ahir vaig anar a veure una pel·lícula d'aquelles que no et descobreix res que no sabia, però et dóna més informació i et fa reflexionar. Es tracta de "El señor de la guerra", protagonitzada per Nicolas Cage i que relata la vida d'un traficant d'armes, un crack en aquest negoci tan rentable. Al final el film, unes lletres sobreimpressionades sobre la pantalla recorden que els Estats Units, Rússia, la Gran Bretanya, França i la Xina són els majors exportadors d'armes del món i al mateix temps són els cinc membres permanents del Consell de Seguretat de l'ONU. Per tant, dedueixo que amb els conflictes armats que viu actualment el món, inclòs la nova guerra que ha iniciat Israel contra el Líban, aquests països i els traficants com el que encarna Cage estan fent un gran negoci.
En aquesta pel·lícula podem veure com actuen aquests grans traficants. Es van fer d'or amb la desaparició de la Unió Soviètica. La venda dels arsenals d'armes que hi havia a Ucraïns els va reportar grans beneficis. I on van a parar majoritariament aquests arsenals? A l'Àfrica. El continent més pobre del món és el gran importador d'armes a través d'aquests dictadors, líders de guerrilles i personatges totalment impresentables que causen milers de morts cada any. La pel·lícula ho retrata molt bé a través d'un president de govern liberià.
També apareix la guerra del Líban de començaments dels vuitanta, un bon lloc per fer negoci. Dues dècades després estem altre cop igual. Beirut torna a estar sota el foc israelià i els xiites de Hezbolah contraataquen el nord d'Israel amb míssils proporcionats per Iran i Síria, però segur que els fusells d'assalt i granades els proporcionen traficants d'armes que estan fent l'agost.
Vivim en un món en què la manera més fàcil de fer quartos són els negocis il·legals. I el tràfic d'armes reporta uns beneficis molt interessants per als que s'hi dediquen. En tenen prou destiestinant una part dels seus guanys a subornar policies, guardes fronterers, militars i responsables polítics i disposant d'uns quants passaports falsos. El mercat és molt gran i les oportunitats, moltes. Però recordem sempre que més important que el sector privat és el sector públic i els Estats Units, els adàlids de la democràcia, són els principals exportadors d'armes. I la pel·lícula, en el seu final -que no explicaré- ho dibuixa molt bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada