Feia temps que volia escriure sobre el procés que està vivint el Barça a causa d'uns estatuts poc clars i contradictoris. He triat un títol una mica maniqueu, però que resumeix el sentir de molta gent. Joan Laporta porta tres anys com a president del club blaugrana i ha guanyat dues lligues i una copa d'Europa després de construir una de les millors plantilles del continent, capaç de desplegar un futbol maravellós. Però al mateix temps ha deixat entreveure tics autoritaris impropis del que hauria de ser un bon president del Barça.
Laporta ha vist com la Justícia deixava el seu primer mandat en tres anys perquè va prendre possessió vuit dies abans de la frontera del 30 de juny i s'han precipitat unes eleccions inoportunes, més que per a ell per a una oposició que té ben poca imatge. Minguella, Majó i Medida no desperten passions i tampoc estan massa disposats a gastar-se un dineral en uns comicis que ben segur perdran. L'únic que podia plantar batalla, Sandro Rossell, ha anunciat que no baixa a l'arena electoral.
Després d'aquest procés, que serà més ràpid del que podíem pensar en un inici, tindrem un Laporta reforçat. Molts que l'havien criticat, amb la boca petita o de forma més evident, s'han posat al costat del president del Barça, i els antilaportistes s'han reduït a un percentatge que situaríem en el 15% o 20%. Haurem de veure com és el Laporta del seu segon mandat -amb una primera missió que seria millorra els famosos estatuts de l'entitat- i si aquests tics autoritaris se li accentuen o es redueixen. Esperem que l'ara candidat a la presidència del club barceloní estigui reflexionant quins canvis ha de fer en la seva actitut. I més si les seves aspiracions van més enllà d'estar al capdavant de l'entitat blaugrana.
2 comentaris:
El millor és el Sandro. Llegiu el seu llibre i sabreu moltes veritats.
Amic Joan
Molt bo aquest!!
Publica un comentari a l'entrada