dissabte, de juliol 15, 2006

Illa , illa, illa, Montilla maravilla

Fa pocs minuts que José Montilla ha estat proclamat candidat del PSC a la presidència de la Generalitat. Ja feia dies que tenia coll avall que aquest home, paradigma de la grisor i de l'aparell de partit, seria el successor de Maragall com a cap de cartel socialista. Que diferents que són Montilla i Maragall! És com passar de demanar un bon entrecot al pebre a unes gules. 'Pasquis' és un polític al marge dels partits polítics. Procedent de la burgesia barcelonina, hauria pogut triar Convergència però va fer carrera al PSC. Viu dels rèdits de Barcelona 92 i d'aquesta imatge de savi despistat. El seu pas pel Palau de la Generalitat ha estat trist, marcat per una època de canvis i reajustos que se l'han acabat menjant.
Ara apareix Montilla. Ni Tura, ni Nadal, ni De Madre, ni Castells, ni... Montilla. L'exalcalde de Cornellà, l'expresident de la Diputació de Barcelona, l'encara ministre d'Indústria. En definitiva, l'antiMaragall. Ell l'ha fet caure i ell ocupa el seu lloc. Zaragoza i Iceta plantegen que amb Montilla arribaran on no ho han aconseguit amb Raventós, Obiols, Nadal o Maragall. Amb un català nascut Andalusia despertaran les masses del cinturó roig de Barcelona. Els volien fer anar a votar en dia feiner, però la darrera maragallada ho ha impedit i ho hauran de fer abans o després d'anar al cementiri el dia de Tots Sants.
L'altra teoria diu que Zapatero dóna per perduda la presidència de la Generalitat i l'entrega a Artur Mas a canvi del seu suport a Madrid per poder passar d'Esquerra. I de retruc, Duran i algun polític convergent, ministres. La teoria és bona, però la gran coalició sòciovergent pot ser molt negativa pels interessos de Nicaragua. Em decanto més per un escenari dibuixat per Zaragoza i Iceta amb el PSC guanyant pels pèls a CiU i sumant amb Iniciativa formar govern i deixar fora de joc ERC. Però i si CiU i ERC sumen majoria absoluta? L'expulsió del govern encara cou, els convergents ja han passat prou temps al purgatori de l'oposició i potser cal superar la manca de química Puigcercós-Carod-Mas.
Montilla, se tha girat feina!