dimarts, d’agost 29, 2006

Guerra de desgast massa a prop de les eleccions

Aquest mes d'agost el carrer Antoni Roig presenta un aspecte "diferent", amb pancartes penjades als balcons i cartells enganxats a les parets que demanen a l'Ajuntament que faci marxa enrera en el seu projecte de peatonalització del carrer, tot i que en defensen la reforma. El que molts consideren el carrer principal de Torredembarra fa anys que hauria de ser peatonal. Només la manca d'empenta dels governs anteriors, atemorits per l'oposició d'alguns que es creuen "patricis" torrencs ha fet que hàgim hagut d'esperar al 2006 per veure el primer projecte que ha de servir per dignificar el "Carrer Nou".

Un objectiu compartit per la majoria de la població torrenca s'està portant a terme, però, d'una manera que està aixecant l'oposició no només dels veïns de l'Antoni Roig, sinó també entre molts ciutadans que no hi viuen ni hi tenen negocis però que s'hi senten solidaris. Les contribucions especials que han de pagar molts dels propietaris d'inmobles són un bon maldecap per a una família normal. Al carrer Antoni Roig no hi viuen "pijos" ni "potentats" que no els fa res haver de pagar uns quants milers d'euros, com ha arribat a dir algun regidor. Com advocat del diable se'ls pot dir als veïns que les seves propietats es revaloritzaran amb la petonalització. A les immobiliàries i propietaris acostumats a treure plusvàlues de la compra-venda de propietats potser se'ls obren els ulls de bat a bat, però al jubilat o al treballador que té un pis o un petit negoci en aquest carrer més aviat és un gran maldecap.

L'anàlisi detallat del projecte encara provoca més malestar entre els afectats, quan es veu que es volen posar fanals que costen mig milió de les antigues pessetes, bancs que també valen un dineral o una superpoblació d'arbres en un espai que no es pot dir que sigui una gran avinguda. Els veïns denuncien que el metre quadrat del nou carrer Antoni Roig valdrà més que en qualsevol d'altres municipis que han tirat endavant projectes semblants els darrers temps. Hem hagut d'esperar molt per a a la peatonalització del carrer Antoni Roig, igual que amb el Pavelló Poliesportiu. Oi que no estem aixecant un Pavelló Sant Jordi? Doncs ara no cal justificar el temps perdut amb un projecte espectacular, que, a més han de sufragar en una part molt important els veïns del carrer, quan el disfrutaran tots els torrencs, visitants i turistes.

Hi ha un malestar creixent i les regidories d'Urbanisme i Obres i Serveis són les que reben les crítiques directes. En la votació del projecte, altre cop el vot de l'equip de govern es va fracturar, com ja va passar en la moció de Muntanyans II. L'Alternativa Baix Gaià es va abstenir, mentre la resta de membres del govern van votar a favor. El principal grup de l'oposició, CiU, hi va votar a favor, com també el VUT i PP. Maria Dolors Toda, ara fora de l'ADMC però amb la intenció de tornar a saltar a l'arena electoral la primavera vinent, és qui va capitalitzar l'oposició al projecte davant la manca de reacció des dels altres grups polítics.

El projecte del carrer Antoni Roig no és l'unica de les obres que generen malestar. Les obres de la carretera de la Riera s'estan allargant més del que estava previst i deixen l'Avinguda Catalunya com l'unic accés al municipi des de l'enllaç entre l'autopista i la N-340, amb les cues en algunes hores punta espectaculars que s'hi munten. Una molèstia pels veïns i una mala imatge pels qui arribem al nostre municipi. Caldria més previsió des del govern municipal i programar aquestes obres en mesos de menys afluència de visitants. Són situacions que costen d'entendre al ciutadà normal.

Tornem al carrer Antoni Roig. Aquesta polèmica apareix quan manca menys d'un any per les eleccions. La politització és inevitable i el desgast que pot representar per regidors com Ramon Ripoll i Montserrat Gassull i per extensió als seus grups polítics pot ser molt gran i pot tenir costos electorals. Fer marxa enrera podria ser entesa per alguns com un signe de debilitat; per altres, sensatesa. La prepotència és mala consellera i en aquest afer se'n denuncien dosis excessives. I és potser aquesta circumstància, junt amb la manca de diàleg des del govern municipal, la que encén més els afectats per les contribucions especials. Des de l'equip de govern la posició és ara per ara ferma: el projecte es farà i els veïns pagaran les contribucions especials, que superen el 30% del cost total del projecte. Un problema greu pels actuals governants municipals es podria produir si les obres s'allarguen -cosa que passa molt sovint- i arribem a la campanya electoral amb el carrer Antoni Roig potes enlaire.

El que és una necessitat pel municipi -la peatonalització d'un dels seus carrers més emblemàtics- és pot convertir en objecte d'una agra polèmica de qual alguns en voldran treure rendiments electorals i altres hauran de lluitar perquè no se'ls converteixi en un forat per on s'escapin vots de cara a unes eleccions que estan molt properes. Després d'un estiu calent pot venir una tardor bullent.
Publicat al número d'agost al Diari de la Torre

1 comentari:

Ignasi Duran Blade ha dit...

Àquest és un afer que passará factura al actual equip de govern, sens dubte, però sobre tot, vull destacar la prepotència dels nostres representants, que han desencadenat una mala maror entre els veïns, i el seu descredit total. No recordo una crisis veïnal tant greu a la Torre, i casualment aquest equip de govern ho ha aconseguit amb poc temps.
Respecte als regidors de Urbanisme i de Obra Pùblica i Serveis, com a ciutadà, els hi exigeixo la seva dimissió immediata, per la seva incapacitat de gestió i servei, com demostra la seva trajectòria professional nul.la en aquestes matèries.
Dimiteixin ja! i "zapatero a tus zapatos".