L'altra majoria

L'actualitat política decau fins a quotes preocupants el mes d'agost. El vuitè mes del 2006 no està sent una excepció, tot i la inminent contesa electoral. Només la crisi del Prat anima els partits polítics catalans a tirar-se els plats pel cap. Les compareixences i resolucions de la Diputació Permanent de Parlament ha deixar clar que tenim un govern en minoria (PSC i ICV) i que existeixen majories alternatives al tripartit.

CiU i ERC s'han unit per "fotre canya" al govern, amb la inestimable col·laboració del PP, i atacar amb duresa -resolucions incloses- la gestió de la cisi de l'aeroport barceloní. Una altra combinació -CIU, ERC i ICV- ha servit per exigir la gestió integral de l'aeroport per part de la Generalitat. Convergents i republicans sumen 69 escons a l'actual Parlament, suficients per formar govern. Carod i Puigcercós van optar pel pacte tripartit amb PSC i ICV el 2003, una decisió defensable i atacable des de molts punts. Ara sembla que uns i altres s'enviïn tímids missatges de cara a l'endemà de l'1 de novembre. A Unió és on hi ha més reticències al que alguns anomenen "pacte nacional". Duran diu que ERC no sap governar. Pot ser que tingui raó, però als republicansels caldria una segona oportunitat i amb uns socis diferents abans de proferir aquesta afirmació. Ha governat mai CiU la Generalitat en coalició?

Hem de veure el ball d'escons de l'1-N per veure si el pacte CiU-ERC és possible. Dependrà de si hi ha un transvassament de vots d'aquest pol de partits cap a la resta i acumulin menys de 67 diputats. Les enquestes apunten a una pujada de CiU i a un descens d'ERC. Però només són enquestes. Si fóssim a Euskadi, el PNV i EA -els referents salvant les distàncies d'aquestes dues formacions catalanes- podrien comptar amb Ezquer Batua, el que al nostre país és Iniciativa. Però el grup polític liderat per Saura està entestat a ser poca cosa més que un apèndix socialista -una mica més d'esqueres i una mica més ecologistes-. Un pacte a la basca obriria moltes possibiltats a uns i altres, però l'hem de descartar per l'anticonvergència sauriana.

Com no estem en èpoques de majories absolutes i crec que tampoc en moments de grans coalicions -i exceptuant que el PSC i ICV sumin majoria absoluta, que llavors deixarien ERC a l'oposició o un pacte CiU-PP que costaria molt de vendre i podria provocar cataclismes electorals-, podríem estar abocats a un Tripartit II, la nova generació, encapçalada per Montilla i Puigcercós. Diuen que entre aquests dos polítics hi ha una bona química, mentre que entre en "Manelic" i Mas manca força sintonia. Però ja sabem que en política...