La democràcia és ben curiosa. En teoria els ciutadans votem cada quatre anys per triar els nostres representants, però son els partits polítics -organitzacions molt poc democràtiques- que sovint decideixen quan un alcalde ha de marxar i n'ha d'entrar un altre. A Barcelona sempre ha passat i el 2006 ha tornat a produir-se el mateix procés: sense unes eleccions pel mig veurem com Jordi Hereu es convertiràen el quart alcalde de la democràcia de la capital catalana i Joan Clos passa a ser ministre d'Indústria i Turisme.
Sorpresa és el que en un primer moment hem experimentat la minoria de ciutadans que ens interessa la política, però una vegada reflexiones i analitzes la situació arribes a la conclusió que és una bona maniobra política, maquiavèlica, montillista, però una gran maniobra política. Clos és un polític, gastat, amortitzat després de nou anys amb més ombres que llums com a batlle barceloní i la seva credibilitat davant la ciutadania està molt tocada. Els socialistes, que porten 27 anys governant l'Ajuntament de Barcelona, han vist que perilla aquesta hegemonia.
Sorpresa és el que en un primer moment hem experimentat la minoria de ciutadans que ens interessa la política, però una vegada reflexiones i analitzes la situació arribes a la conclusió que és una bona maniobra política, maquiavèlica, montillista, però una gran maniobra política. Clos és un polític, gastat, amortitzat després de nou anys amb més ombres que llums com a batlle barceloní i la seva credibilitat davant la ciutadania està molt tocada. Els socialistes, que porten 27 anys governant l'Ajuntament de Barcelona, han vist que perilla aquesta hegemonia.
Queden pocs mesos per les eleccions municipals i la consolidació de Jordi Hereu com a candidat serà una cursa contrarrellotge, tot i que té un trumfo claríssim, com és la mateixa alcaldia durant uns quants mesos. És jove, té el partit tancant files al seu darrera i no té una mala imatge, tot i que el grau de coneixença és molt mínim entre la ciutadania. La seva gran obra política és, fins ara, l'àrea verda, convertir tots els aparcaments en superfície de Barcelona de pagament. Primer va aixecar moltes crítiques, però un any després aquesta tendència ha canviat. La seguretat ciutadana, la seva altra àrea de gestió com a regidor, a Barcelona està ara millor que fa uns anys.
Clos també haurà de lluitar contra la imatge de segon plat. El substitut de Montilla havia de ser en un principi Joan Rangel, home d'absoluta confiança de l'encara ministre d'Indústria, però la crisi de l'aeroport del Prat l'ha cremat. La pregunta que em faig és com s'ho haguessin fet els socialistes per donar una puntada cap amunt a Joan Clos per allunyar-lo de l'alcaldia de Barcelona. Fent-lo ministre de Sanitat amb un relleude ministres és ampli? Massa ministre català a Madrid. O el fan conseller el novembre? Primer el PSC ha d'estar al govern i, a més, quedaria massa poc temps pels comicis locals. Per tant, la jugada de convertir Clos en ministre seria una bona combinació en una partida d'escacs. Ara cal veure les conseqüències d'aquesta jugada, tant a Barcelona com a Madrid per saber si és una jugada mestra. Perquè a Clos li cauran crítiques i atacs ferotges des del primer dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada