Feia anys que bramaven. Formaven una mena de triumvirat, de triada, que de tant en tant llençaven missatges enverinats i enverinadors contra tot el que tingués una mica de català. Boadella, Espada i De Carreras, assistits per personatges tan nesfastos com el "professor" de periodisme i exactor de pel·lícules pornogràfiques Ivan Tubau. Fa ja uns mesos van decidir muntar un partit polític i fer nolt de soroll amb l'objectiu d'obtenir algun escó al Parlament. Es veu que no per a ells el PSC és massa catalanista. Devien esperar que amb el dessallotjament de CiU del poder Catalunya canviaria d'una forma radical.
Va ser una sorpresa que cap dels tres caps visibles del nou partit no hagin volgut o pogut encapçalar la candidatura. Li ha tocat a Albert Rivera, un jove fins ara desconegut. Aquest cap de setmana ho entès tot. La imatge de Boadella, De Carreras o Espada despullats en un cartell electoral hauria estat poc estètica. En canvi, un jove amb un cos molt més proper al cànon Danone atraurà algun vot més. En la presentació de la candidatura a les eleccions al Parlament aquest dissabte al Palau de la Música es detecten moments força surrealistes, com el discurs de Tubau, dient que "li sua la polla Catalunya", inspirant-se en Rubianes, o l'abscència de Boadella i la lectura de les seves paraules, senpre tenyides d'un ressentiment malaltís, des de l'escenari.
Poden treure agun escó Ciutadans de Catalunya? Doncs crec que sí. Almenys per Barcelona. La combinació d'un discurs que cala en alguns sectors del nostre país i detalls com el cartell del candidat "en pilotes" és un cóctel que hauria de preocupar socialistes i populars -perquè aquesta gent va molt d'esquerres però tenen més molt més comú amb el PP del que ens volen fer creure-, Aquests són els graners del vot boadellista, el nou lerrouxisme que torna un segle després. Perquè per molt que hi hagi un cap de llista, el gurú continua sent el director dels Joglars assistit pels summes sacerdots Espada i De Carreras. A més, la cobertura mediàtica està sent molt gran per un grup extraparlamentari. Tinguem en compte que quan el dia 1 de novembre anen a votar no hi haurà només sis paperetes electorals sinó almenys una quinzena. Alguns mitjans de comunicació haurien de fer una reflexió sobre la notorietat que estan donant a aquest nou partit.
Ciutadans de Catalunya animaran la campanya electoral. D'això no en dubteu. Però el més greu és que hi haurà gent que els votarà. Alguns conscients del que van a fer i altres per portar la contrària o fer la gracieta. Exemples en trobareu alguns en eleccions municipas, com la CORI d'Ariel Santamaria a Reus: un personatge vestit d'Elvis Presley amb un programa electoral tan original com freaky, va quedar a un rapat de vots d'obtenir un regidor. Però en el cas de Ciutadans de Catalunya és molt greu que un partit que es basa en mentides flagrants, com que el castellà està discriminat a Catalunya, pugui tenir representants en una cambra de representació popular com el Parlament.
Va ser una sorpresa que cap dels tres caps visibles del nou partit no hagin volgut o pogut encapçalar la candidatura. Li ha tocat a Albert Rivera, un jove fins ara desconegut. Aquest cap de setmana ho entès tot. La imatge de Boadella, De Carreras o Espada despullats en un cartell electoral hauria estat poc estètica. En canvi, un jove amb un cos molt més proper al cànon Danone atraurà algun vot més. En la presentació de la candidatura a les eleccions al Parlament aquest dissabte al Palau de la Música es detecten moments força surrealistes, com el discurs de Tubau, dient que "li sua la polla Catalunya", inspirant-se en Rubianes, o l'abscència de Boadella i la lectura de les seves paraules, senpre tenyides d'un ressentiment malaltís, des de l'escenari.
Poden treure agun escó Ciutadans de Catalunya? Doncs crec que sí. Almenys per Barcelona. La combinació d'un discurs que cala en alguns sectors del nostre país i detalls com el cartell del candidat "en pilotes" és un cóctel que hauria de preocupar socialistes i populars -perquè aquesta gent va molt d'esquerres però tenen més molt més comú amb el PP del que ens volen fer creure-, Aquests són els graners del vot boadellista, el nou lerrouxisme que torna un segle després. Perquè per molt que hi hagi un cap de llista, el gurú continua sent el director dels Joglars assistit pels summes sacerdots Espada i De Carreras. A més, la cobertura mediàtica està sent molt gran per un grup extraparlamentari. Tinguem en compte que quan el dia 1 de novembre anen a votar no hi haurà només sis paperetes electorals sinó almenys una quinzena. Alguns mitjans de comunicació haurien de fer una reflexió sobre la notorietat que estan donant a aquest nou partit.
Ciutadans de Catalunya animaran la campanya electoral. D'això no en dubteu. Però el més greu és que hi haurà gent que els votarà. Alguns conscients del que van a fer i altres per portar la contrària o fer la gracieta. Exemples en trobareu alguns en eleccions municipas, com la CORI d'Ariel Santamaria a Reus: un personatge vestit d'Elvis Presley amb un programa electoral tan original com freaky, va quedar a un rapat de vots d'obtenir un regidor. Però en el cas de Ciutadans de Catalunya és molt greu que un partit que es basa en mentides flagrants, com que el castellà està discriminat a Catalunya, pugui tenir representants en una cambra de representació popular com el Parlament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada