El darrer anunci de la Plataforma Pro Seleccions Catalanes, per promocionar el partit internacional Catalunya-Euskadi, ha aixecat una espectacular polèmica, que ha arribat fins a les Espanyes, després de les respectives "pataletes" del PP de Catalunya i els "freakys" de Ciutadans de Catalunya. L'anunci està ben fet i posa el dit a la llaga. Canta les veritats. Un nen amb una samarreta vermella li diu amb cara de pocs amics a l'altre nen que porta la samarreta de la selecció catalana que si no se la treu no pot jugar a futbol. Es treu la samarreta i el cor li batega fort. Una metàfora encertadíssima.
Recordo que a finals de la dècada dels 90 la Plataforma Pro Seleccions Catalanes va recollir més de mig milió de signatures a favor que les seleccions catalanes participesin en competicions oficials internacional. Jo també vaig signar. Va ser a l'Estadi Olímpic Lluís Companys -encara no portava el nom del president assassinat- aquell dia que Catalunya va golejar Nigèria 5-0. Era el 1998. Des de llavors hem vist moltes coses però n'hem aconseguit ben poques. Un cop o dos l'any la selecció catalana de futbol juga un partit de costellada amb seleccions cada vegada més de segona fila. Diversos esports repeteixen aquest trist esquema.
El cas de l'hoquei patins va fer obrir els ulls a molts. Només en esports molt minoritaris com el korfbol o el pitch and putt pot Catalunya competir deslligada d'Espanya. En l'hoquei patins, amb una selecció integrada només per catalans, la selecció espanyola ha de ser l'única de l'Estat, tot i que a la majoria de comunitats autònomes no en tinguin ni idea de que és un stick i en canvi al nostre país hi hagi una gran tradició en aquest esport. Des de Madrid ens han deixat les coses clares des de fa anys, però a Catalunya continua havent massa por i en alguns casos, auto-odi. Veurem si la polèmica al voltant d'aquest anunci fa despertar algunes consciències, adormides, anestesiades des de fa temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada