Aquest diumenge es celebra la primera volta de les eleccions presidencials franceses. Incertesa és la paraula que defineix aquests comicis. La candidata socialista Ségolene Royal va començar molt forta, derrotant de forma aplastant els grans barons del seu partit, però la seva estrella cada cop llueix menys i en la majoria d'enquestes és el presidenciable de la dreta, Nicolas Sarkozy, qui si les lidera, tot i que la darrera del diari "Le Parisien" assenyala Royal com a favorita.
Però aquestes eleccions a la presidència francesa no sónun duel a dos. Dels dotze candidats -on hi trobem trotskistes, defensors del món rural o el ja mític líder sindical José Bové- ens hem de fixar en dos. Un és l'etern candidat de l'ultradeta, Jean-Marie Le Pen, que fa cinc anys es va classificar per la segona volta sacsejant la política europea i enterrant la carrera polític del líder socialista Lionel Jospin i va deixar el camí de Chirac a la reelecció més que aplanat. Aquestes són les seves cinquenes eleccions, les enquestes li donen bones perspectives i més si tenim en compte el vot ocult.
Però un altre nom destaca aquest cop més que mai: el centrista François Bayrou (en la foto, a l'esquerra parlant amb Sarkozy). De 55 anys, exministre d'Educació amb governs de la dreta, es situa al mig de Sarkozy i Royal, i les estimacions de vot ja el situen amb un 20 per cent. Si aconsegueix algun punt percentual més podria donar un disgut a Sarkozy i sobretot Royal. Bayrou pot aplegar el vot descontent, cansat d'esquerres i dretes, un vot de protesta que el 2002 se'l va emportar Le Pen. A mi m'agradaria més que Bayrou fos la sorpresa d'aquests comicis gals. Si passa a la segona volta, els sondejos el donen com a possible favorit, ja que podria concentrar el vot anti-Royal o anti-Sarkozy.
El sistema semipresidencial francès és dels que m'agrada més de tot el món. Escollir directament el president de la República -el problema és que primer has de ser una República- crea una gran identificació entre els votants i aquesta figura. A l'Estat espanyol primer caldria fer caure la monarquia -cosa ara per ara complicada- però a Catalunya es podria estudiar anar cap a un sistema semblant al francès i més després de les múltiples queixes del pacte que el novembre va deixar el convergent Artur Mas, tot i derrotar clarament el socialista Montilla, a l'oposició. Seria una manera de reforçar la figura del president, ja que l'escollirien directament els ciutadans. A mi, m'agrada. Però potser als partits polítics catalans, no tant.
11 comentaris:
Hola company,
te'n recordes dels nostres treballs a les presidenciales de 2002 i el sutrac Le Pen? Com passa el temps.
Està bé que et posicionis clarament pel Bayrou, que si passa és veritat que guanyarà. Jo evidentment confio més en Sarkozy. M'agrada el seu estil desacomplexat i "esperonat"
Bayrou comença a patir els problemes de centrar el debat: ara ja passa de ser un nen bonic que a tothom agrada a se acusat d'acomodatici i mancat de conviccions profundes. Però no seria mal president.
Sobre el sistema, a mi també m'agrada. Amb monarquia jo sempre em quedo amb el britànic, per majoritari i de circunscripció uninominal. Però està molt bé això que dius de prestigiar la degradada figura del Presi de la Generalitat amb un sistema "a la francesa"
Hola, Jordi.
A veure si tens raó i Bayrou passa la primera volta. Si passa, ho tindria fàcil. Al estar al centre, a la segona agafaria vots del que s'hagués quedat fora.
Jo aposto per la Royal, que està més a prop de l'esquerra, però anirà tan ajustat... Crec més, ara, amb una presidenta, com a Alemanya.
És clar que el benvolgut Alejandro Fernández (anterior comentarista), com bon dretà, recolza a Sarkozy. El que no entenc és per què diu que el càrrec de president de la Generalitat està desprestigiat i degradat. Rancúnia?
(Per cert, t'has fixat que en alguns comentaris en la teva blog hi ha un anònim que, després d'insultar, pobret, només firma Alejandro, sense cognom?)
Bé, jo per Royal, que arrossegarà molt vot femení. Hi ha porra?
Salutacions.
El curiós del sistema francès és que la primera volta pot ser un obstacle més dur que la segona. Les opcions més "radicals", com va ser el cas de Le Pen reuneixen tot el vot possible i les més centrades perden punts percentuals per votar les radicals. Exemple: A la primera voto el José Bové i a la segona lla Royal. Però si Royal no passa el tall de la primera?
A Catalunya podria passar una cosa semblant. Imagineu-vos els caps de llista de les últimes que fossin candidats a president de la Generalitat. No hauria tret més vots el Piqué? I potser menys el Montilla? I entre Mas i Montilla? Que haurien fet els votants d'ERC?
Que divertida és la política ficció!
No he seguit massa la campanya francesa, però jo apunto un parell de coses que m'han cridat l'atenció. En primer lloc la candidatura de José Bové, personatge que personalment m'agrada.
En segon lloc l'aposta de Royal per tal de no tirar endavant la línia de Molt Alta Tensió tal i com ara està dissenyada.
Salut,
Hola Jordi Pla!
Bé, potser el comentari de la Presidència de la Generalitat és dur però en realitat em refereixo al fet que sí que és cert que com a institució, la Presidència de la Generalitat no passa pels seus millors moments. Però jo dic "prestigiar" no "desprestigiat" molt més dur i que fas servir tu.
D'altre banda, com et pots imaginar no estic com per anar insultant ningú posant el meu nom.
I com a blog plural això que cadascú defensi una opció em sembla fantàstic. Salutacions
Alejandro, perdona, però un alcaldable anónim? No hi arribo. Comentava la coincidência de nom amb el Jordi, per si el coneixia d'altres intervencions. Deu ser de La Torre. Ja m'ho dirà apart.
Si es té que prestigiar, vol dir que està desprestigiat, hi pensat. En Montilla no parla gaire, però fa feina, eh? no et creguis...
Fins altre.
Perdoneu, però en Sarkoky està fent una política tan dretana que està difuminant en Le Pen. Com pot ser que algú surti a defensar-lo?
El sistema francés de doble volta em sembla relativament injust. Saps que qui guanya té un suport molt ample, però es carrega les minories. Els minoritaris acabaríem per a desaparèixer.
Jordi Pla,
Això de què el Montilla fa feina... segur. Per exemple carregar-se els programes casa d'Oficis que deixaran de fer-se al departament d'educació el curs vinent gràcies a una decisió de la generalitat, que prefereix tenir els joves problemàtics i immigrants al carrer que no formant-se en un programa que tants d'èxits havia obtingut.
Ostia Salvat, realment ets un personatge molt popular! Qui havia de dir que el teu blog triunfés tant, a tots els articles que fas tens un munt de comentaris i de visites no en parlem! si que hi ha gent que té poca feina com tu i que aprofita el seu horari laboral per fer aquestes coses(només cal mirar les hores que ho penges...)! Res, només t'agrairia que féssis els articles més curts, perquè es fan llargs i carregosos, i costen de llegir.
Azote de Salvat
Hola Azote (ja va bé tenir comentaris d'aquest tipus),
La veritat és que estic molt satisfet de les visites i com marxa el bloc. Popularitat? No ho crec. Ara, lo de poca feina, em pica una miqueta. Tinc per costum no escriure al bloc en horari laboral. Saps quin és el meu horari laboral? No, oi? Doncs crec que aquest comentari està una mica fora de lloc.
Articles llargs? Intento no passar dels quatre paràgrafs. Fes una volta per la blocosfera i veuràs que són articles llargs.
De bon rotllo. Una abraçada
Ja tenim la segona volta servida. Sarkozy vs Royal. Bayrou ha quedat fora però ha fet un paperàs (18%) i ara es converteixen l'àrbitre i els seus vots són desitjadíssims pels dos finalistes.
Veurem com va la campanya.
Publica un comentari a l'entrada