dilluns, d’abril 02, 2007

Eleccions a dues velocitats


En les darreres dues setmanes s'ha confirmat que en les eleccions municipals de Tarragona hi haurà almenys vuit candidatures. I en podria haver alguna més, testimonial com l'inefable Partit Humanista, o una sorpresa d'última hora com la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) o fins i tot la CORI. L'Ariel Santamaria ha "amenaçat" de presentar una llista a Tarragona. Una mostra més de "juantxisme". Passi el que passi, es superaran les set candidatures del 2003.

Ciutadans-Partido de la Ciudadanía han estat els últims a presentar candidatura i donar a conèixer el seu cap de llista, Jaume (Jaime) Climent -en la imatge-, de 38 anys i gerent del Col·legi Mare Nostrum. Estan convençus d'entrar a l'Ajuntament partint del gairebé 5 per cent de les eleccions al Parlament. Ciutadans és una marca definida i que genera molt rebuig però també adhesions inquebrantables. Amb algunes dosis mesiàniques -i sinó llegiu l'entrevista al Més Tarragona- i de ser diferents de la resta de partits, afirmen que "la situació política està molt degenerada". Han de "pescar" vots a les files socialistes, populars i Iniciativa. Les urnes dictaran sentència el 27 de maig.

La candidatura independent encapçalada per l'actual portaveu del grup mixt i exregidora popular, Mercè Martorell, sota l'aixopluc de la Federació d'Independents de Catalunya (FIC), ja ha presentat el programa i els tríptics de campanya, a més del lema : "Amb valentia". Hi ha molt interès en saber qui acompanyarà Martorell a la llista, a més d'Esteve Ortiz, que tancarà la candidatura. Els qui han de patir -ells diuen que no- són CiU i PP, l'electorat natural d'una lista com aquesta.

També es coneix ja la cap de llista de l'Agrupació Democràtica Municipal de Catalunya (ADMC), formació nascuda a través d'un regidor trànsfuga del PSC de Calafell i que ha exportat aquesta marca electoral primer a Torredembarra (2003) i ara a poblacions com Cunit, els Pallaresos i també Tarragona. L'alcaldable és l'infermera del CAP de Torreforta Elena Blasco -índex de coneixença molt alt als barris- i per això basen el seu missatge en portar la veu dels barris a l'Ajuntament. La seva massa de vots potencials està als barris de Ponent, feu del PSC i on ICV treu bastants vots.

Per cert, Blasco ha enviat una carta al degà de Jurídiques queixant-se que no la convoquessin al debat de caps de llista organitzat la setmana passada a l'Aula Magna d'aquesta facultat. Allà hi eren només els cinc acaldables amb representació al plenari tarragoní. Un debat interessant i un peix que es mossega la cua: com puc tenir possibilitats d'obtenir representació si no tinc gairebé accés als mitjans de comunicació i fòrums de debat?

El final d'etapa de Nadal ha coincidit i també ha generat una atomització de la vida política tarragonina, que converteix aquestes eleccions municipals en uns comicis de pronòstic incert i on la Llei d'Hondt pot tornar-se molt capritxosa. Cada vot pot valdre el seu pes en or.

4 comentaris:

jordi ha dit...

És curiós que els partits que diuen que no són com els partits que ja tenen representació es queixin de que no els deixen ser com els partits que ja tenen representació. Em sona a "la parte contratante de la primera parte ..."

Rafa ha dit...

el risc que hagin tants partits, és que al final tingui la clau el partit de menys representació, com a passat al palau de la generalitat. Comseqüència, classe política mediocre

Tondo Rotondo ha dit...

Ja se on no portaré els meus fills: Al Mare Nostrum.

jordi salvat ha dit...

Jordi,

Potser també podríem recordar una altra frase del gran Groucho:
"No formaria part mai d'un club que m'acceptés com a soci"