He decidit llençar-me a fer un bloc de cop, després d'un dia d'aquells de molta feina i intensitat informativa. L'aprovació de l'Estatut al Congrés marca el 30 de març, tot i que ja som a 31, però hem de tenir en compte que la no hi ha molta noticiabilitat però si fotos i gestos per la història.
Així començava el primer post, la primera entrada del meu bloc. Era el 31 de març de 2006 i aquest dissabte fa un any. Estic molt satisfet d'aquest primer any d'aventura blocaire. Hi ha qui diu que m'he convertit en un blocaire de referència a Tarragona. Jo no sóc qui per jutjar la influència dels meus escrits, però sobretot des del gener de 2007 fins aquí he notat que molta gent em parla que visita salvat.blogspot.com i que coneixen altres persones que també són visitants asidus. Com diria aquell "m'omple d'orgull i satisfacció".
Els comentaris són la gràcia d'un bloc, des del meu punt de vista i no hi ha dia que no en trobi alments dos o tres de nous -i hi ha jornades que n'arriben bastants més-. A través del bloc he retrobat amics que feia temps amb què no parlava, he fidelitzat visitants que efectuen comentaris molt interessants, m'he assabentat de coses que no sabia, s'han creat interessants diàlegs… I, a més, m'ho estic passant molt bé.
Aquest articlet ha estat només un petit debut. Demà intentaré fer una altra intervenció. Em conec, i a vegades sóc una mica inconstant, per tant no us estranyeu si estic dies sense aparèixer.
Així acabava la meva primera entrada. Estic satisfet perquè he aconseguit mantenir una constància a l'hora d'actualitzar el bloc, una cosa bàsica perquè continuï sent interessant per la resta de blocaires. També hi ha qui diu que estic "enganxat" al bloc. Jo crec que estic fascinat pel fenomen. Actualitzo el meu però visito altres i deixo anar comentaris. Hi ha una gran interacció. Recordo les paraules del sociòleg i periodista Manuel Campo Vidal en una entrevista que li vaig fer fa unes setmanes pel Mes Tarragona: "Els blocs són mitjans individuals de comunicació de masses". Crec que els blocs tenen molt futur. Ara som una minoria els que en tenim i en visitem. Però d'aquí uns anys la cosa serà molt diferent. Potser hi haurà una selecció natural. Qui sap.
Acabo penjant una llista dels articles més comentats d'aquest any. Els tres anys del Més Tarragona són els líders i la política torrenca els segueix amb tres articles. La política tarragonina ha estat també molt comentada. I no esn oblidem del Nàstic.
Articles més comentats
1. 'Més Tarragona' compleix tres anys 26/03/07 26 entrades
2. Nervis, nervis, nervis 28/02/03 21
3. Atac a la nou seu de CiU de la Torre 19/02/07 19
4. Treballar per l'enemic 2/02/07 19
5. De llistes i candidats 14/03/07 16
6. La blocosfera política tarragonina 22/01/07 16
7. La gran mallolada 8/03/07 15
8. Esquerra agafa avantatge a Tarragona 26/01/07 13
9. La política, un ofici? 7/03/07 12
10. Surrealisme i lògica grana 17/01/07 11
11. Nàstic, novel·la de Ferran Torrent 28/03/07 11
18 comentaris:
¡¡felicidades¡¡ y que sea por muchos años mas.besitos
Enhorabona per l'any del blog (que el concepte "Bloc" segueix evocant-me només política valenciana), del qual recorde que me'n vas informar després que et felicitara el Nadal amb una foto meua amb una bandera espanyola republicana... Ja vulguera tindre al meu blog la mateixa quantitat de comentaris que hi ha ací. Veig que augmenten les visualitzacions del perfil, però res més...!
Dius que aquest blog t'ha servit per retrobar-te amb vells amics i coneguts, i en certa forma m'hi done per al·ludit. Encara que a mi els temes de política interna catalana no em van massa perquè no els conec gaire (i de Torredembarra, no diguem), mire aquesta bitàcora gairebé cada dia, per veure què hi ha de nou. I és freqüent trobar-se amb coses interessants.
A continuar, doncs!
Hola Jordi!
Ja saps que crec que la clau del blog és tenir quelcom interessant a dir a la Comunitat bloggera, que no és massa gran però sí exigent. L'enhorabona perquè tu ho has aconseguit. Jo de moment m'ho prenc el més seriosament que puc, contestant tots els missatges, però dels 14 i 16 comentaris dels dos priemrs posts ja anem baixant als 7 ó així.
M'estic ruminat dir una de ben grossa aviam què passa.
Però estic content perquè el que sí que tinc són moltes entrades i pel que he pogut investigar, més que d'altres candidats.
Visitant el blog de l'ADT, no se poden fer comentaris sense registrarse.
Bon principi de posibles regidors.
Hola jordi, felicitats, ara per ara el teu és un dels blocs més interessants. Amb els teus articles fomentes el debat, la qualcosa és bona.M'el miro cada dia
El bloc de l'ADT es de l'Associcacio democrativa Torrenca, no confoneu amb el de l'ADT de basquet, eh!!!
Ei mite, feliciatats per l'aniversari!!!! a per un altre any!!! Ja ta penjat el post que desitjaves!
Enhorabona per l'any del blog, el trobo molt interessant.
Felicitats Jordi¡¡
ADT?, Ah!, els Amics De la Toda.
feliç aniversari (a què convides?)
Enhoravbona doncs per aquest primer aniversari. Nosaltres portem des de finals d'octubre a quatre mans i Déu n'hi do: un anyet és un anyet! ;-)
Felicitats per les hores invertides. Des de que vaig fer cap al teu blog, doncs hi he anat tornant doncs penso que pel que fa al dia a dia tarragoní és un clar referent: les coses com siguin!
Per molts anys!
¡¡ENHORABUENA!! Cada día os busco y muy rápidamente me situo en los eventos cercanos y en general, esto se agradece. Por si esto fuera poco el día 15 me publicaste la foto de mi nieto en su "cumple", o sea que a partir de ahora ya sois como de familía....y os tendremos al corriente de cosas importantes que nos pasen ¡MUCHO ANIMO A TODO EL EQUIPO!
Felicitats i a mantenir aquesta linia que em sembla rigorosa i plena d'encerts.
Gràcies també per mantenir oberta la flama del diàleg i el raonament.
Ja saps, pel que volguis
Jordi Solé
Gràcies a tots per les felicitacions. Sense vosaltres aquest bloc no seria el que era.
He instal·lat un comptador de visites i estic al·lucinant amb les persones que visiten el bloc.
També vull agrair que el Miquel Codolar, en un article molt recomanable publicat aquest diumenge al Diari de Tarragona, em consideri un referent en la blocosfera política tarragonina.
Gràcies a tots!
Jordi, sóc tardana però també moltes felicitats i estic d'acord en que assolim amb aquest mitjà complicitats que segurament d'altra manera mai les haguessim tingut.
Endavant!
Me han comentado con quieren hacer una manifestación sobre los puentes. Esta mani la esta pilotando Juan Perez, os suena este nombre... Presidente de la ADT, al cual estuvieron a punto de echar de ladt, querra hacer méritos. Uy con la ADT
Sigue habiendo censura en el blog del democrata Jordi Sole portavoz de la ADT o de la Sra. Toda. No tendrá el permiso de la Sra. Toda para dejarlo en abierto como todo el mundo.
Quien paga manda no Jordi.
Felicitats, però compte que això enganxa!
Tot navegant he trobat aquest interessant decàleg. Blocaires,va per vosaltres!
"Top 10 Signs You Might Be Addicted to Blogging" (by Ann Handley & David Armano):
10. You check your blog stats a LOT. You occasionally get up in the middle of the night and sneak a peak.
9. Your significant other suspects you are having an affair with your blog. Even when you’re alone with your special person, you do find yourself thinking what your blog might be doing right then…
8. You “mental blog” while driving or on the train, and sometimes even when you are alone in the shower.
7. You filter everything through your post-writing. You can’t watch a movie, see a play, read an article, or share a sweet moment with your child without thinking of whether it’s blog-worthy.
6. You suffer from “blog envy” when another blogger posts something juicy before you do. You suffer “comment envy” when said post gets 40-something comments – the jerk!
5. You “binge blog” 3 or 4 posts at once—only to feel guilty and empty afterward.
4. You ditched all your real friends for blog friends, because, well, “they understand.” You bypass Bowling Alone at the bookstore (who really cares?) while you reach for Naked Conversations.
3. You think, “I can stop at any time.”
2. Your lunch hour has become your “blog hour.” You keep a few posts tucked in your desk in case you need them during the day.
1. After 5 minutes of meeting someone really interesting you ask, “So - do you blog?”
Publica un comentari a l'entrada