dilluns, de març 12, 2007

'Més Tarragona' compleix tres anys


Tal dia com avui, 12 de març, de fa tres anys, apareixia el número zero del 'Mes Tarragona', una aventura arriscada però que ha tingut un gran èxit a la ciutat de Tarragona. Feia uns quants anys que a Barcelona i a la majoria de grans capitals estatals i europees sortien al carer diaris gratuïts els dies laborables, però a Tarragona era una novetat. Pocs mesos després ja s'havia consolidat i actualment és difícil imaginar la ciutat sense que el 'Més Tarragona'. Milers de tarragonines i tarragonins l'esperen amb avidesa perquè els acompanyi en l'esmorzar o en qualsevol moment del dia.

Deveu pensar que com en sóc el director és normal que en canti les excel·lències d'aquest mitjà de comunicació, però ho faig des de l'humilitat i de la convicció de la feina ben feta amb els mitjans tècnics i humans dels que disposem. El 'Més Tarragona' és un model que s'ha anat fent al llarg de 36 mesos, amb una redacció petita i una gran mobilitat laboral. De l'equip fundacional, en queda ben poca gent. El director de llavors, Carles Magrané, el tenim a Barcelona de director editorial de tots els Més, perquè la família ha crescut i estem a Manresa, Vic, Andorra, Reus, Terassa... i diversos llocs més. I dels tres redactors inicials només quedo jo. L'Albert París el tenim fent de cap d'informatius d'Onda Cero a Barcelona i l'Octavi Saumell, al Diari de Tarragona. Tampoc no hi és la maquetadora, l'Anna Llauradó, ni la correctora, la Maria Massot.

La foto que il·lustra aquest article és una imatge de la redacció fa dos anys. L'Eva Rolduà -en primer terme- era la directora i ara dirigeix el Més Costa Daurada, un altre producte del grup. Al fons, a l'esquerra, la Marta Aragó, cap de producció ara dels 'Més' a Barcelona. Al seu costat, l'Octavi i la Carme López, una supervivent com jo del 'Més Tarragona'. Ara es dedica a les edicions especials. Al fons, a l'esquerra estem el Rafa González -dret-, l'home dels Esports, que ha vist com el Nàstic passava de Segona B a Primera, i jo mateix. Al meu costta, la Mariona Llort, ara a l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament. Aquests tres anys han passat pel 'Més Tarragona' més persones, com l'Anna Llauradó, la Mireia Beumala, la Joana Zapata, el Xavier Zaragoza... I no oblidem la tasca dels fotògrafs, imprescindible, com són la Roser Sans, el Marc Gavaldà i l'Olívia Molet, o el Xavier Ribera, el noi dels Castells. I podríem continuar.

Dijous esteu convidats a la Rambla Nova a un cafè per celebrar els tres anys del número u del Més Tarragona. Va ser l'endemà d'unes eleccions generals amb un resultat inesperat. El número zero també va tenir una gestació traumàtica. El teníem fet un parell de dies abans, però l'atemptat de l'11-M ens va obligar a reaccionar i afegir quatre pàgines més. Era la notícia de l'any. En guardo molts bons records d'aquell dia. I d'aquests tres anys també em queden bons i mals moments i històries per omplir un llibre. Felicitats a tots!

29 comentaris:

tarragoní ha dit...

Espero que les instal.lacions hagin millorat els dos últims anys perquè es veuen una mica destartalades. De totes maneres s'ha de reconeixer que és un mitjà de comunicació força digne. De dretes, però digne.
A pesar dels escrits del Badia i l'Arquebisbe, felicitats.

Jordi ha dit...

Doncs ja diràs on feu el café, que ja m'hi passaré!

^^ felicitats per l'aniversari!

Octavi ha dit...

Ostres, gairebé se'm cauen les llàgrimes de pensar-hi. Recordo perfectament el primer número, més ben dit, el número 0. Tres setmanes preparant-lo i resulta que la notícia la vam tenir a poques hores de la edició. Mare meva, kins nervis vam passar, però també kina il·lusió quan, l'endemà, el vam veure als expositors.
Llavors, jo tot just començava en aquest món i, sincerament, anava molt perdut. La situació, suposo que com a tothom, em sobrepassava. Imagineu-vos, primer dia seriós de feina i, sorpresa! atemptat a Madrid! Ke passaria el segon dia?
En un principi Magrané era el director i Salvat i París els dos redactors. Jo era l'encarregat de les informacions que arribaven per agència (EFE i ACN) i havia de fer una pàgina de Catalunya, una d'Espanya i una d'Internacional, a banda de la d'esports. Posteriorment vaig passar a fer seccions diverses (cuina, cultura...) i ja al desembre de 2004 vaig entrar de redactor de local, compaginant-ho amb esports i, després, cap de redacció. Per mi el Més Tarragona ha estat la millor escola que es pot tenir.
Tot i que ja no formo part del projecte, m'agradaria felicitar a tota aquella gent que, al llarg d'aquests més de mil dies, han posat de la seva part per consolidar el que, avui en dia, és un referent per a tots els professionals del sector. Per això, felicitats Jordi, Carles Magrané, Marta, Mariona, Albert París, Carme López, Carme Mas, Eva Rolduà, Salud Muñoz, Maria Massot, Anna Lauradó, Mireia Beumala, Joana Zapata, Alba, Napi, Ricard, Xavi Zaragoza, Salva, Gemma, Sílvia, Antonio, Antoni Guasch, Ivet Batet, Ivet Boltà, Carles Abelló, senyora Montse, Mònica, Raúl, Maria Molleda, Adriana, Manel, Francesc Torrente, Rafa González, Joel Albarrán, Esther Domingo, Cinto, Virgili, Cañada, Ana Punset, Eli, Joan Basagaña, Roser Sans, Olívia, Marc, Edu, Fernando, Sara Sorando, Conchi, Cano...En fi, no sé si em deixo a algú...bé si, als de la tele, ke sense ells l'ambient no hagués estat el mateix.
Crec que la clau de l'èxit - si, he dit èxit, i rotund!- d'aquest producte és la professionalitat i la qualitat humana de tots aquests treballadors, sense els quals, us asseguro que el nostre 'Més Tarragona' avui no seria possible. Seguiu així i, sobretot, no canvieu mai.

jordi salvat ha dit...

Gràcies Octavi. A mi gairebé també em cauen les llàgrimes. Aquest comentari és el complement ideal de l'article.

Aquí et trobem a faltar. Per a mi has estat un gran cap de redacció i segur que al Diari de Tarragona seguiràs creixent com a periodista. I això que avui és un dia complicat. Ja deus saber pequè.

Una abraçada

Xavier ha dit...

Moltíssimes Felicitats i bona feina.

Salutacions,

Xavier Domínguez

París ha dit...

Hòstia, Jordi, encara em faràs emocionar a mi i tot... que ja és dir.
No res que per la part que em toca, felicitats. Jo només recordo les desbarrades que em deixaven fotre en la columna d'opinió setmanal, i les birres amb el Salvatella i la Massot a la Plaça de la Font quan em tocava fer tancaments. Ja ho saps, sempre pensant en el mateix.
Ah, per cert, gràcies per pujar-me de categoria, ja que no ho fa aquesta magnífica empresa de dretes i del PP (això és l'extrema dreta) on treballo, és a dir, Onda Cero: de moment, només sóc un humil editor de la desconnexió del migdia per Catalunya.
Records als que encara quedeu per aquí. Al Rafa, a la Carmeta, l'Ivan i al magnífic director d'aquest magnífic "pamflet" gratuït
Una abraçada des de Can Pixapins

Joan ha dit...

Bona feina i a seguir treballant. Crec fermament en la diversitat informativa i la pluralitat de mitjans.

Bego ha dit...

Els periodistes sempre ens impliquem en el producte que fem més enllà del que en altres professions és raonable, som com una raça a part i en això tots vosaltres en sou un bon exemple.
Moltes felicitats

Anònim ha dit...

Dic de tot cor que he tingut poques èpoques a la meva vida com aquella, quan vaig tenir el privilegi de treballar al Més Tarragona envoltada d'una gent que sempre recordaré. M'encantava la meva fina, m'ho passava bé, creia fermament en el diari i, sobretot, creia en els meus companys de treball. Cada dia vaig aprendre una cosa nova, cada dia vaig riure a la redacció, cada dia em vaig entusiasmar amb algun tema o em van fer entusiasmar explicant-me temes que algú altre havia fet, cada dia em vaig senir realment recolzada pels meus amics i companys de feina...I cada dia estic més convençuda que el Més Tarragona ha tirat endavant (i molt bé) gràcies a la gent que hi treballa. Per tot, aquest tercer aniversari és per mi una data de celebració important. Tot canvia, però "que nos quiten lo bailao". Jo sempre en tindré bons records.

Marta

Joan ha dit...

Felicitats a tots els feu el Més Tarragona. Per molts anys !!!

Anònim ha dit...

Des del Mònic de la Torre, Moltes Felicitats
Rosa Maria Guasch

Pere Tarter ha dit...

felicitats nois!

Anònim ha dit...

Si no escric un comentari ara, ja no l'escriuré mai.... Una treballa per guanyar-se la vida i si allò que fa li agrada, molt millor; però si, a més, tens la sort de conèixer bona gent i ser capaç de quedar-te amb el millor d'ells, et pots considerar una persona privilegiada. Jo m'hi considero per molts motius, un dels quals és ser part d'aquest projecte que, tot i els entrebancs, els dies grisos, els dies negres, els mals desitjos, les crítiques, la incomunicació... ja fa tres anys que dura i pel qual han passat periodistes i no periodistes (que ara no nomenaré perquè ja ho heu fet vosaltres, Octavi i París... un petonet per als dos, per cert!) que han anat fent llum pel camí. Gràcies a tots pels bons moments!
Carme

jordi salvat ha dit...

Gràcies a tots per les mostres de suport, ja sigueu lectors, excompanys de feina i companys de feina. Sé que els comentaris els escriviu amb el cor, que no ho feu per compliment i això demostra que estem fent una cosa molt gran, tant des del punt de vista professional com personal

I al tarragoní. No crec que siguem un mitjà de dretes. Alguns diuen que som massa d'esquerres. A les pàgines d'opinió surten articles de tot el ventall polític i ho podeu comprovar dia a dia.

Amics, dijous esteu convidats a un cafè a la Rambla.

Anònim ha dit...

Moltes felicitats !!!
Si puc vindré a fer el cafetó ...
Montse

Tondo Rotondo ha dit...

Per molts anys!

Natàlia ha dit...

Realment crec que ens hem de treure el barret davant de la gent del Mes. Amb uns recursos que sabem escassos feu un gran producte. Senzillament molts cops no sabem qui és el gratuit i qui no. Queda clara la professionailitat i la qualitat de tots els que heu treballat al Mes Enhorabona i molta merda!!!!

jordi salvat ha dit...

Bones,

Per qui vulgui celebrar els tres anys del Més Tarragona amb un cafetonet a la Rambla Nova, la cita és aquest dimecres 14 pel matí. Farà tres anys que estàvem preparant el número u. Em venen molts records al cap en un dia que era jornada electoral i que va acabar amb victòria inesperada de ZP.

Ja ho sabeu

Núria ha dit...

Enhorabona!!! I que en siguin molts més!!

l'amic den paco 'flowers' ha dit...

Sort que l'Octavi m'ha anomenat, perque a tu se ten a anat del cap, eh! els anys no perdonen mite!!!

l'amic den Paco & cia ha dit...

se m'havia oblidat... felicitats i a pel quart any i a pel numero 1.000!!!!!!!!!!

Antonio ha dit...

Benvolgut company de professió i fins i tot d'habitació fa ja alguns anys, des d'aquestes terres del sud (o del nord, segons es mire) també t'he de donar l'enhorabona pels tres anys del 'Més Tarragona'. Aviat també farà tres anys que estic jo a l''Información' d'Alacant, però només celebraré la data perquè això haurà de suposar un increment en la meua nòmina. També fa hui mateix tres anys que vaig treballar per última vegada a la delegació d'EFE a Alacant, encara que la meua eixida no va tindre res a veure amb la victòria de ZP. Casualitats de la vida, la beca s'acabava aquell mateix dia...

Tenim una professió molt desprestigiada, sovint ingrata i on tindre unes condicions laborals acceptables resulta una tasca complicada. Per això, haver arribat a ser director d'un mitjà amb 29 anys (encara que siga només l'edició local d'una franquícia) ho pots considerar com un èxit rotund. Jo no sóc prou amant dels diaris gratuïts (m'agraden les coses amb més substància), però he de reconéixer que tenen el seu mercat, i que serveixen per fer una ullada ràpida al que passa a la teua ciutat. Així és que m'alegre que el 'Més Tarragona' tire endavant.

I una altra cosa: et recorde que si tens alguna feina que em pugues oferir, m'ho digues, que jo també estic en eixa situació on les meues condicions de treball són millorables! Que no conec Tarragona més que de fer-hi passejades quan estic de vacances, però m'hi adaptaria de seguida!

Per últim, pel que fa al café, és obvi que no he pogut anar-hi, així és que t'emplace a que el fem en la meua pròxima visita a terres tarragonines, que espere siga a l'estiu, per no variar!

Bo, Salut, República i COMPROMÍS PEL PAÍS VALENCIÀ!!!! (cal anar fent precampanya) ;-)

jordi salvat ha dit...

Per cert, Antonio, vaig rebre el mail que havies acabat el llibre. Tinc ganes de veure'l. Ara et queda l'arbre i el fill. I l'altre Antonio, a veure si s'anima a escriure aquell que parlàvem l'altre dia.

Reitero les gràcies a tots els que heu passat per aquí i heu deixat el vostre missatge de suport.

Octavi, m'han dit que avui t'has quedat sense cafè. Ja et convidaré un dia d'aquests!

octavi ha dit...

Ei nen, sóc un empanat, pensava que era dijous! cagundena...

xavier ribera ha dit...

òstia company, he llegit tard l'avís que si no em passava a fer el cafè...em queda lluny (Bellaterra) però bé moltes felicitats a tots i salut, sobretot a seguir companys!
Una abraçada, Xavi Ribera

xavier ribera ha dit...

òstia company, he llegit tard l'avís que si no em passava a fer el cafè...em queda lluny (Bellaterra) però bé moltes felicitats a tots i salut, sobretot a seguir companys!
Una abraçada, Xavi Ribera

Ogro ha dit...

Prou xerrameca i a pencar! Si tant guai és aket diari, pk tothom fot el camp quan pot?

Anònim ha dit...

Quanta hipocresia hi ha en la majoria dels comentaris!!!
Té raó l'ogro! Perquè la gent fot el camp a la mínima que pot? Potser que els que encara sou dins, i especialment el seu director, s'ho replantegin...
Ah, per cert, dels que firmen les notícies actualment en el Més Tarragona,no n'he vist cap entre els que anomenes a l'article per conmemorar els 3 anys...t'has oblidat d'ells?

Anònim ha dit...

Us animo a coninuar millorant. per exempre, avuí no he vist cap noticia del Vòlei St. Pere i St. Pau que en el partit de demà es juga la permanència. No ho he vist ni avuí ni cap dels dies que ho miro.
Sou els únic que no doneu resó al millor equip de la ciutat.