Fugiré del ball de xifres, però em permeto fer comentari. Reconec que pels carrers de Madrid hi havia aquest dissabte a la tarda milers de persones, però parlar de dos milions és voler enredar a la gent. Llàstima que els de Contrastant han plegat. La manifestació convocada pel Partit Popular és democràtica perquè tothom té dret a manifestar-se, cosa que no passava fa tres dècades quan aquest país vivia sota un règim totalitari. Quan manaven amb majoria absoluta, els dirigents populars criticaven les manifestacions com la multitudinària contra la Guera de L'Iraq i parlaven de polítics "pancarteros". Sembla que ara són ells els que li han agafat el gust a les manifestacions.
Ens trobem davant d'una espiral cada cop més perillosa. Falta un any per les eleccions generals i la dreta espanyola -cada cop més radicalitzada- ha traçat una estratègia per crear un caldo de cultiu semblant al que el 1996 li va donar la primera victòria electoral. Aquesta vegada no tenen la carta de la corrupció i estan jugant la del terrorisme. Mentre Zapatero i el PSOE intenten fer rodar un procés de pau que pacifiqui Euskadi, el PP només vol treure rèdits electorals projectant una imatge de debilitat de l'actual govern socialista.
En un procés de pau s'ha de negociar i negociar vol dir mantenir-se ferm en certes posicions però cedir en altres. L'atenuament de la pena de presó -ja dubtosa- a l'etarra De Juana Chaos s'ha d'entendre com un gest per desencallar un procés de pau, com un pas enrera que en pot significar a mig i llarg termini dos o tres endavant. I tampoc no hem de donar tanta importància a una persona que ha assassinat a altres, que anava camí de convertir-se en un màrtir i un escull pel procés de pau.
L'ambient s'està enrarint. Per què es veuen tantes banderes espanyoles en aquestes manifestacions que convoquen el PP i els seus afins? Per a molts, la bandera espanyola encara és símbol d'imposició i crea anticossos. Uns parlen de mobilització civil, però altres de cop d'estat al carrer. A Catalunya també està arribant aquest clima de crispació i ho hem pogut veure aquest divendres en la concentració del PP a la plaça de la Font de Tarragona, amb incidents lamentables. El secretari general del PP de Catalunya i diputat per Tarragona, Rafael Luna, sempre s'enorgulleix que el PP ha deixat de ser un element estrany a Tarragona amb l'entrada el 1999 al govern municipal i les polítiques portdes a terme des d'aquest. A veure si en poques setmanes es recorrerà aquest camí a la inversa? Seria una pena,oi?
9 comentaris:
El problema és que la bandera española sondeja des de la reedició del Tripartit. Catalunya governada pel psoe i crispada pel pp.
polítics que fan el que volen i la democràcia permet que ho facin (Tripartit) al parlament(Martorell, Mallol)a l'Ajuntament. España enfrentada pel psoe-pp, i tots plegats, s'en riuen de la gent
El que no hi ha dret és que es permeti aquesta política de confrontació i de crispació. La mateixa gent del PP no ho veu?
Hasta que el PP no asuma que perdio las elecciones generales por mentir, el clima de crispación ira en aumento.
Avui durant l'acte de la bufanda Veu ciutadana(psc) anava repartint panflets dien terres cavades, parquing Jaume I i ara Nàstic. L'eslogan de la dimissió de Mallol. >Tot plegat patètic
Lo més fort és que actualment la condemna a De Juana si no recordo malament és perescriure un parell d'articles... Calen + comentaris?
Quina Espanya busca el PP? Potser mobilitzar els seus simpatitzants els farà guanyar les properes eleccions, però la quantitat de ressentiment que hi haurà al PSOE els farà impossible governar.
És una vergonya el que fa el pp amb les víctimes. S'0blida que per culpa d'ells van assassinar quasi 200 persones. En fí, el que deia abans, ens prenen el pel.
Hoy la policia ha confirmado en el juicio del 11-m, que a las tres de la tarde del día 11 ya se sabia que no habia sido ETA.
El Sr. Acebes, erre que erre.
La confrontación esta servida
Desgavell a les llistes del PP a les comarques de Tarragona.
A Torredembarra a dimitit la Junta local del PP.
Problemes per fer llista.
Publica un comentari a l'entrada