dimarts, d’octubre 16, 2007

Actualitzant la Tarracosfera


En les darreres setmanes hem vist néixer diferents blocs a la blocosfera tarragonina i m'agradaria fer un repàs dels que a mi m'interessen i recomano. Començo pel bloc de l'Octavi Saumell, periodista (tenir la carrera acabada a vegades és gairebé una anècdota), company de tertúlies i amic, que s'ha llençat a la Tarracosfera amb una regularitat admirable. Penja un post cada dia analitzant l'actualitat tarragonina que ell tracta dia a dia al Diari de Tarragona i el cap de setmana ens parla d'esports, sobretot de bàsquet. Altament recomanable visitar-lo diariament i per això l'he posat en el meu Top-10. Té un repte important per davant: mantenir aquesta regularitat.

Una altra periodista tarragonina també ha engegat bloc: la Maria Rosa Martí. Ha treballat a Catalunya Ràdio, a Onda Cero i ara està Punt 6 Ràdio. Feminitzant la Tarracosfera parla també d'actualitat tarragonina des d'una òptica femenina. La Tarracosfera continua molt masculinitzada i ens caldrien més Maria Roses. I anem cap a Reus, perquè el polifacètic (ho dic perquè toca un munt de tecles) David Fernández ja fa uns quants dies que ha obert el seu bloc. Percepcions és ideal per copsar que es mou per la capital del Baix Camp.

I ara situem-nos al meu municipi (no se si dir-i poble o ciutat), Torredembarra. Darrerament he descobert dues novetats. Són blocs anònims fets per torrenques o torrencs però que parlen ben poc de l'actualitat de la localitat. Però ja va bé mirar més enllà de la vegades malaltissa actualitat torrenca. Tertúlia torrenca ens parla de la commemoració de l'afusellament del president Lluís Companys, habitatge, inundacions al País Valencià, crítiques a ERC, a Espanya... una mica de tot. El racó del tafaner també escriu sobre Companys, penja l'estelada i recorda una cançó de La Polla Records que m'ha fet retrocedir uns quants anys en la meva vida.

Aquest repàs a la Tarracosfera l'acabo recordant que el Saló dels Penjats ha crescut amb la incorporació de diversos periodistes reusencs que tractaran l'actualitat de la capital del Baix Camp des d'aquesta òptica especial que tenim els Penjats. Fa més temps que existeixen però les darreres setmanes ha descobert alguns blocs força interessants, com el del Nacho Carrizo, o el reusenc Te la mà Maria, un joc de paraules deliciós. També rebo comentaris curts però contundents del Mossèn, autor del Confessionari mental. I acabo amb una recomanació pels que els agrada el tomàquet polític: Tripartit-watch. Els amors de Chacón o Xavier Vidal-Folch (El País Catalunya), cròniques bolañistes a Frankfurt i fins i tot la moció de censura de Roda de Berà. Un menú interessant.

En la imatge, tres blocaires: Octavi Saumell, Saül Gordillo i Jordi Salvat. Un gran dia la presentació del Nació.cat.

10 comentaris:

Tertulià ha dit...

Sempre em sentireu defensar la crítica com a motor de la nostra vida social, política i familiar. Rebutjar la crítica és intentar empobrir el diàleg, les relacions humanes, l'avanç polític i cultural d'una societat. Només cal buscar quatre exemples de models polítics on la crítica no és permesa; models autoritaris que no accepten les divergències i encara menys posar en dubte el patró establert.
Viure de la crítica no és el mateix que ser crític. Trobem a professionals que es dediquen a la crítica, de cinema, teatre..., per una banda, i el conjunt de la població amb persones d'un esperit crític rellevant, per l'altra.
El concepte que se'n té i l'opinió que se'n treu no és sempre la mateixa. Hi ha persones que són més obertes que d'altres, i l'opinió esdevé més o menys tolerant.
L'explosió blocaire ha fet que molts ens convertíssim en aprenens de crítics públics, arribant a racons i cercles prou allunyats i distants del nostre, amb els avantatges i perills que això comporta. La responsabilitat hi té un pes important, encara que sostinguem que són opinions personals amb la mateixa importància que la de qualsevol altre.
El fet d'escriure-ho i defensar-ho, comporta un posicionament que supera les nostres pròpies voluntats i possibilitats.
Els blocaires acostumem generalment a llegir-nos mútuament, i d'aquesta manera aprenem i corregim els nostres defectes. No acostumem massa sovin a opinar en els blocs dels altres, però aprofitem les seves opinions, ja sigui per incorporar-ho en els nostres blocs, o per evitar caure en els mateixos errors.
Si em permeteu us diré que he observat molt fanatisme en alguns blocaires, fins l'extrem de creure que es tracta d'un principi de malaltia infecciosa, és a dir que s'encomana. És allò d'agafar un tema, una persona o una idea, i no deixar de repetir-la dia si dia també. Són obsessions que, al meu entendre, neixen a partir d'uns fets reals, però que acaben ofuscant l'autor que arriba a concentrar tota la seva visió a partir d'un mateix punt, d'un mateix missatge.
Hi ha casos molt fàcils de detectar i d'altres que es noten després d'un temps de llegir-los. Els més evidents acostumen a tractar temes amb una important càrrega emocional i/o sentimental. Estic segur que a tots us vénen exemples a la memòria.
Els nacionalismes espanyol o català serien fàcils exemples del que estic dient. Les ideologies o les formacions polítiques són bones generadores de crítica, a vegades fàcil, a vegades obsessiva, i no sempre realista.

Lídia ha dit...

Es nota la sintonia amb el Saül Gordillo, eh??? Porteu la mateixa camisa i tot. ;)- Ok, no és la mateixa. Però, no em negaràs que és molt semblant.

Seguiu endavant amb els blogs, la constància és la vostra clau. I sí, tens raó, la Maria Rosa juga un paper clau en la feminització de la blogosfera i la resta hauríem d’aprendre. Però veient la seva qualitat digital, el llistó està molt alt. Salut.

octavi ha dit...

Gràcies per posar-me al top-10, mestre!

Maria Rosa ha dit...

Treballaré intensament per aconseguir estar al top-10! ;-) Lídia, anima't dona! La Tarracosfera t'espera!

Eduard d'Herois ha dit...

un joc de paraules deliciós... i un blog deliciós el dels ganxets.

L'apuntador ha dit...

Ja estic aqui!

Es diu... s'explica... es comenta... que...

Perquè tens a la floria al top 10 si no actualitza gairebé mai??

El fantasma del castillo ha dit...

Cada dia zomo ma. besitos

mossèn ha dit...

gràcies ... això he de compensar-t´ho amb un gran petó ... MUAKKKK ... vaja, he tornat a sortir de l'armari quan no tocava !!! ... salut

Té la mà Maria - Reus ha dit...

estem a la vostra disposició sempre que ho volgueu

els vostres ganxets amics !!

Iris Gual ha dit...

A Torredembarra digues-li poble. Fan falta moltes més coses que 15.000 habitants per ser una ciutat! Petons als blocaires tarragonins i torrencs.