dimecres, d’octubre 31, 2007

Muntanyans II i la gran coalició

Ha estat un octubre interessant per la vida política de Torredembarra, tot i que continuen havent afers que no s'acaben de desencallar. Muntanyans II segueix tenint un espai principal en l'agenda torrenca. Hem vist una votació al Parlament de Catalunya i un viatge de diversos regidors a Madrid. La votació va deixar clar que en el tripartit de Barcelona no hi ha fisures i van tancar files al voltant de l'edificació de Muntanyans II. Si companys, sí. Les forces d'esquerra impedeixen que s'activint els mecanismes perquè s'aturin les obres i CiU, que va ser la força que va engegar el procés urbanístic, s'hi oposa, mentre el PP s'absté. És la política.

En alguns sectors hi ha hagut una certa decepció pel paper d'Iniciativa. De poc ha servit que Lluís Suñé encapçali la llista al Congrés per Tarragona de la formació ecosocialista. El diputat Daniel Pi, que estava en el polèmic ple de la moció per aturar l'edificació va defensar les esmenes que sentenciaven Muntanyans II. Però a finals de mes hem viscut un viatge a Madrid de representants del govern i també e l'oposició. Concretament, el cap de llista de CiU, Daniel Massagué. La conclusió és que el Govern central passa la pilota a la Generalitat. Si que han insinuat que podrien participar en la compra dels terrenys, però la xifra serà molt elevada i la Generalitat també haria de rascar-se la butxaca.

Resumint. La Generalitat ha de decidir i després del que hem vist els darrers anys, l'administració catalana no està massa per la labor i ho van deixar clar en la votació al Parlamebt els partits que integren l'executiu. Alguns grups polítics i moviments socials no es rendeixen i continuen movent-se. L'argument de la inundabilitat dels terrenys pot ser la darrera oportunitat. Mentrestant, les màquines treballen a tot drap a Muntanyans II.

El Club Marítim Torredembarra ha estat un dels altres protagonistes del mes. Un error burocràtic va fer que l'entitat i l'Ajuntament pensessin que la concessió de 25 anys caducava el 2008 i s'ha avançat un any. El Ministeri de Medi Ambient va posar la directa i volia obligar a tirar a la terra les instal·lacions del Nàutic. Hi ha hagut molt moviment i el viatge a Madrid ha servit per evitar l'enderrocament gràcies al canvi de titularitat de la concessió, que passarà de privada a pública i altres entitats podran beneficiar-se d'aquesta ubicació privilegiada.

Alguns avisen que aquest viatge a Madrid podria haver servit per sentar les bases de l'entrada de CiU al govern. Sis hores en un vagó de tren donen per a molt i la incorporació dels regidors nacionalistes serviria per consolidar a un govern en minoria que necessita un soci perquè quatre anys amb aquesta situació no es pot aguantar. A Valls l'acord entre convergents i socialistes ja està fet i només queda la signatura. A Salou ja van pactar a començaments del mandat. Per què no Torredembarra? El 2001 ja es va fer una gran coalició i l'inici va ser esperançador. Hi ha personatges que han canviat i ara podria sortir bé i el municipi sortir-ne beneficiat.

Hi ha arguments en contra d'aquesta gran coalició. Si CiU vol presentar una verdadera alternativa de govern el 2011, l'entrada a l'executiu seria contrapruduent, ja que tot i que recondueixin un govern que no acaba de rutllar les medalles se les emporta el partit que ostenta l'alcaldia. Repasseu precedents. Però ja se sap que tocar poder és sempre llaminer. Però Muntanyans II és el gran escull i un hipotètic pacte passaria per un acord en aquest polígon urbanístic. El pacte de Muntanyans no sona malament.

Publicat al Diari de la Torre en el número d'octubre

6 comentaris:

El fantasma del castillo ha dit...

Querido Jordi, que CIU decida entrar en el equipo de gobierno, me parece bien, esta en su derecho,pero lo tiene que decir claro y alto y tiene que decirnos,el porque; Claro y alto.
Entrar a gobernar en plan emboscada, de forma encubierta, diciendo si, pero no, estando y no estando, jugando al despiste y no mostrando cartas, solo se puede hacer de esta manera, cuando se intenta ocultar algo.Un partido que tiene vocacion de gobernar, que es oposicion directa, no puede cometer estos fallos, no se puede mostrar, como se mostro en el ultimo pleno, hasta Don Manuel le hecho un capote, para que no pareciera lo que de verdad era..Una pantomima urdida, con un primer mal actor, Daniel Masague, actores secundarios, Don Manuel y el Sr.Ciuro y un publico que paga sus entrada (impuestos)tomados por tontos, que solo hace falta, que nos pongan un chupete al culo. besitos

tafaner ha dit...

Si agafem aquesta premissa com a certa, llavors hauríem de poder dir que un govern format per diferents partits, és a dir, un govern de coalició, no és fàcil de controlar ni conduir.
Un govern de coalició local ha de complir amb certs requisits importants per tal d’aconseguir funcionar amb èxit, tot i que no sempre l'èxit d'una fórmula els compleix.
Així les compatibilitats ideològiques i ells nivells personals, la tradició pactista local, el grau de descentralització dels partits a nivell local, les estratègies a curt,mixa i llarg termini, el sistema propi de partits locals, els propis personalismes dels líders locals o la comunicació a nivell interna dels mateixos partits són aspectes importants a destacar.
Un govern amb sols 5 mesos de funcionament, que tot just comença a discutir malament els punts bàsics que hauran de regir els propers 4 anys no és el millor escenari per esclarir les desavinences en públic malgrat les bones perspectives inicials segons ells.
La distribució d'àrees del govern dóna per a que cada integrant de l'equip pugui organitzar si escau la seva pròpia àrea i portar-la com ell vulgui.
Són els grans temes, els que tot l'equip de govern i la part d'oposició democràtica han de decidir sota el màxim consens possible.
Dins un govern s'ha de governar, i discrepar òbviament, però les discrepàncies es treballen a les reunions internes, no a les externes; és amb la feina de cada regidor amb la que es demostra la vàlua i la manera de fer política de cadascú, no exercint d'oposició velada a la feina dels altres.
És una llàstima que als polítics molt sovint se'ls faci mirar més (quan encara falten 3 anys i mig) pels seus propers resultats electorals que per la cohesió d'un govern d'unitat.
Tothom enten que no pots portar el teu programa de màxims a un govern de coalició, però sí pots mitjançant les paraules i sobretot els fets, aportar la teva feina, les teves idees i la teva responsabilitat.
Vivim en un període on el diàleg i sobretot l'entesa entre totes les parts govern i oposició és més que necessari, cal que tots hi posem el màxim del que disposem per a tirar-ho endavant.
Torredembarra u necesita.

Anònim ha dit...

Quien no asume un riesgo nunca ganará una partida.

Anònim ha dit...

Josep Pla deia que a partir dels quaranta anys parlar molt és un exercici de vanitat.
Hi ha gent que parla molt però no té empatia per adonar-se que l'altre no l'escolta.
En aquest moment s'esdevé un diàleg de sords.

Mar Roca Sol ha dit...

Em pensava que a mi no em passaria, però finalment he decidit obrir un blog, s’anomena “ Diari de la Mar”, un espai on vull compartir vivències, opinió i critic. Esteu convidats participar-hi. www.marroc.blogspot.com

Francesc Mercadé ha dit...

Les esmenes no sentenciaven Muntanyans II. En tot cas tothom sap que passa amb les iniciatives a proposta d'una minoria. Que consti que sóc defensor de la protecció total de Muntanyans II, però no cal ser miop per veure com funcionen les institucions. La decepció que es pot tenir per ICV a nivell de Parlament (que jo comparteixo), pot comparar-se amb la decepció a nivell local que es té sobre ERC. El viatge a Madrid no ha aportat res de nou, iniciativa estèril. Comparteixo la idea que la Generalitat ha de decidir, però que tothom tingui clar que no ho farà pensant en Muntanyans II exclusivament. La Generalitat quan prengui la seva decisió ho farà tenint en compte els errors comesos des de l'Ajuntament de Torredembarra. Només l¡Ajuntament pot liderar una solució per Muntanyans II, que impliqui tal com se li ha ofert a les altres institucions Generalitat i Estat. Els deu milions d'euros del Pressupost General de l'Estat de 2008 per rescatar Muntanyans II, aniran al mateix lloc on va anar la mateixa quantitat que es va reservar el 2006 per la mateixa qüestió, és a dir no es despesaran. Per a fer-ho cal una ERC bel·ligerant amb Muntanyans II. La solució ha de partir del mateix lloc de l'error. Altrament estaríem fent política qüàntica.