dissabte, de novembre 03, 2007

Del l'illa de Perejil a Ceuta i Melilla


Les relacions entre l'Estat Espanyol i el Marroc s'estan tensant. La raó és que aquest dilluns els monarques espanyols visitaran les ciutats de Ceuta Melilla, situades al continent africà però de sobirania espanyola. Juan Carlos i Sofia no han estat mai a aquestes ciutats des que són reis i aquesta visita ha fet emprenyar molt el rei Mohamed VI i bona part dels marroquins -els que no tenen feina cada dia per sobeviure-. Diuen que aquestes ciutats són seves, tot i que hi manen uns altres. El monarca marroquí ha fet tornar l'ambaixador des de Madrid a Rabat per aquell gran eufemisme diplomàtic: cridar-lo a consultes.

La veritat és que aquest conflicte diplomàtic no em preocupa massa. Em queda lluny. Penso que Ceuta i Melilla haurien de formar part el Marroc i igual que Gibraltar de l'Estat Espanyol. Per motius geogràfics. Crec que són anacronismes. Sidi Ifni, Fernando Poo o Guinea Equatorial ja no formen part del Reino de España. El colonialisme espanyol -que a més va ser una mica trist a partir del 1898- crec que l'hauríem de deixar enrera, tot i que a alguns els costa. I sinó recordeu l'episodi de l'illa de Perejil amb aquella exhibició de força d'Aznar i Trillo per quatre roques i quatre cabres.

La visita reial a Ceuta i Melilla no és més que una estratègia electoral de Zapatero i el PSOE per demostrar fortalesa davant dels votants més nacionalistes espanyols que podrien pensar de canviar el vot cap al PP i ara els donen una mica d'espanyolisme intravenós. Per, tant, ja s'aclariran. Els marroquins tampoc són uns santets i sinó recordeu l'ocupació del Sahara Occidental el 1975 amb la Marxa verda, aprofitant el buit de poder pel final de Franco. Un conflicte que, per cert, encara no s'ha solucionat i encara hi ha campaments de refugiats saharauis tres dècades després. El que deia: a mi, com a català, els conflictes colonials espanyols em queden una mica lluny.

17 comentaris:

mossèn ha dit...

segons aquesta premisa teva ... reus hauria de ser un barri de tarragona ... doncs, saps, hi estic totalment d'acord !!! ... salut

Joan Miquel Carrillo ha dit...

Jordi,

Dues coses:

Per què és un eufemisme cridar a consultes a l'ambaixador?

En aquest post i tot d'una acabes de condemnar als ciutadans de Ceuta i Melilla al règim teocràtic marroquí i als de Gibraltar a deixar de formar part d'una de les democràcies més consolidades del món... no sé...

Mar Roca Sol ha dit...

Hola Jordi,
ves per on, al final tinc blog. O sigui que et convido a fer una ullada. Per cert t'he linkat.
petonets

Antonio ha dit...

T'has parat a pensar si la gent de Ceuta i Melilla vol ser marroquina? O si a Gibraltar algú vol ser espanyol, tot i la seua posició geogràfica i els seus cognoms espanyols? Crec que en aquesta entrada has fet ús d'un simplisme quasi pueril. I crec que lligar aquesta visita a una estratègia electoral de Zapatero frega la paranoia. Em sap greu, però aquesta vegada no puc estar d'acord amb tu.

Salut!!

jordi salvat ha dit...

Sempre he trobat molt ridícula això de cridar a consultes un embaixador. Que no el pot trucar per telefon el rei Mohamed VI? És un gest no tant contundent com retirar-lo però que serveix per mostrar que estàs emprenyat.

I és clar que pels ceutins i melillencs seria traumàtic passar a dependre del Marroc. També ho devia ser pels habitants de Hong Kong passar fa uns pocs anys de sobirania britànica a xinesa. I els francesos que vivien a Algèria, els pied-noirs? El 1960 molts van haver de marxar cap a França després d'una cruenta guerra. Són dos casos diferents a aquest però amb punts de contacte.

I Antonio, obre els ulls: no és cap paranoia. Al PSOE li calia un gest com aquest. Quan queda fins les eleccions? Ja estan aquí. És una estratègia electoral. Calia aquesta visita ara? No podia ser fa dos anys o d'aquí dos anys. No. Havia de ser ara.

Mar, ja he vositat el teu bloc i ja t'ehe linkat fa uns quants dies. Felicitats.

El fantasma del castillo ha dit...

Querido Jordi, en esta ocasion, NO ESTOY DE ACUERDO CON VOS, Ceuta y Melilla, son españolas, tan españolas como Madrid o Santander. besitos

tafaner ha dit...

No és cap casualitat que el monarca espanyol visiti ara, justament ara, les colònies espanyoles de Ceuta i Melilla. Comptant amb la reacció antagònica del rei del Marroc, la Monarquia espanyola alimenta una resposta patriòtica espanyola paral·lela que espera aprofitar en benefici propi, i d’aquesta manera recuperar la popularitat perduda en els darrers mesos.
Tot amb tot, no cal perdre de vista, que el Rei és –per manament constitucional- un símbol de la unitat d’Espanya i, precisament, per això se sosté la Monarquia. Per tant, és lògic que, de tant en tant, el Rei escenifiqui el sentiments patriòtics d’un Estat que, malgrat tot, està condemnat a desaparèixer, com a mínim en una part de l’actual mapa oficial.
Sense entrar a discutir ,si son o no part del seu reine.

Anònim ha dit...

El que no és va atrevir a fer el govern del PP ho acabat fent el govern socialista, els anomenats progressistes entorpeixen el procés natural de descolonització en ple segle XXI.

Si el PP va tenir el seu “Perejil” (la demostració de força de l’exercit Espanyol que va donar la volta al mon), el PSOE s’ha inventat “Perejil segona part” una mostra del colonialisme espanyol més tronat, una manera més de donar ànims als extremistes musulmans que recentment han anunciat la seva voluntat d’enderrocar els règims del Magrib.

La visita dels reis dels espanyols a les dues ciutats marroquines demostra la poca seriositat dels govern de torn, en un clar intent de posar la bandera a la campanya electoral, el PSOE no te cap escrúpol en utilitzar la mateixa monarquia per combatre el PP.

A l’utilització de la sentencia de l’11-M, precisament el PSOE es va negar a demanar responsabilitats polítiques i no , cal afegir la visita reial a Ceuta i Melilla en una clara utilització de l’espanyolisme més ranci per intentar guanyar les eleccions.

Això d’Espanya cada dia que passa és pitjor, a l’hora de la veritat, tant és el PSOE/PSC com el PP, l’única diferencia ratlla en les formes, uns (PSOE) ho dissimulen i els altres (PP) tirant pel dret.

Tinc cada cop més la sensació que és millor que tirin pel dret, com a mínim reaccionarem no?.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

ultimament cosa que fà el rei cosa que la caga, que el fotin fora per incompetent

salut i república

octavi ha dit...

Ei nen, t'he deixat un meme!!!

Anònim ha dit...

Home ! les raons geogràfiques són molts relatives. Jo crec que la voluntat sobirana prové de la gent que viu en un lloc. A les Malvines no hi havia ni un sol argentí, en conseqüència els anglesos tenien més dret. Altra cosa és si calia la guerra i tot plegat.
A Ceuta i Melilla, la majoria de gent se sent espanyola ... per quins set sous han de marxar o esdevenir marroquins ? De la mateixa manera els habitants de Gibraltar no volen pertànyer a España ... Per quina raó abstracta (sobirania, territori, poder ...) han de canviar l'adscripció nacional ?

ferran ha dit...

Penso que els reis haurien fet millor en visitar el Txad i poratr a les hostesses i veura de dur a la justicia espanyola a la resta de co-ciutadans.
La majoria (no tota) de les poblacions de Ceuta i Melilla son d'origen espanyol (militars, funcionaris etc.) però les ciutats estàn en territori marroqui, com gibraltar està en territori espanyol, son restes del colonialisme o de antigues guerres que tindran que gaudir d'un estatus especial per tal de satisfer les dues parts. Amb tot penso que el Mohamed VI es tindria que preocupar més del seus subdits que venen en pastera ( a Catalunya un milió) que no pas unes ciutats que avui per avui li son necesàries pels habitants del nord del marroc, cosa que només pot subsistir pertaixent a espanya.

Anònim ha dit...

Aquests darrers dies han saltat al diaris i a les televisions les relacions entre Espanya i el Marroc. Això es deu a la visita dels Reis a Ceuta i Melilla que ha provocat un grau rebombori en el sí del govern i la societat marroquina, i ha tensat les relacions entre els dos estats com no havíem vist en tota la legislatura i des d’allò tant impressionant de “Perejil y el fuerte viento de Levante”.

La veritat més ben igual si els Reis van a Ceuta i Melilla, però no deixa de ser curiós que el Govern de PSOE, molt prudent, fins i tot servicial, amb les relacions amb la Monarquia Marroquina, ara prengui una decisió que sap sense cap mena de dubte que enrariran les relacions diplomàtiques.

I el Sàhara?. Aquesta és la pregunta. Perquè no es preocupa el Govern espanyol de la situació del poble sahrauí i de la situació dels drets humans als territoris ocupats? La postura del Govern Espayol amb el Sàhara és vergonyosa.

Tondo Rotondo ha dit...

Canàries, Ceuta i Melilla no són espanyoles... ni europees. Més clar l'aigua!

Antonio ha dit...

Han passat alguns dies des que em vas replicar, Jordi, i no he pogut contestar-te abans, però tot i així volia fer-ho. Per supost que la visita dels Reis a Ceuta i Melilla no calia expressament ara, però jo crec que es tracta d'una estratègia per millorar la imatge de la pròpia Casa Reial després dels episodis del segrest de 'El Jueves' i la crema de fotografies, entre altres. En absolut crec que la cosa partisca del Govern.

Sobre la pretesa marroquinitat de Ceuta i Melilla, ja s'ha dit ací que la majoria de la seua població se sent espanyola, igual que els gibraltaresos volen ser britànics. Existeixen partits polítics de tall musulmà, que es presenten a les eleccions (però que no em consta que demanen segregar-se d'Espanya), i que trauen uns resultats prou discrets. T'has fixat en quin partit governa a les dues ciutats? I no crec que siga perquè la gent va a votar a punta de pistola. Però a més, resula que l'estatus d'aquestes ciutats és de plena 'espanyolitat' a efectes legals i administratius, no són colònies com sí ho és Gibraltar. I els habitants de Ceuta i Melilla, voldrien formar part d'un estat on el respecte a les garanties democràtiques està en tela de judici? Jo ho dubte.

I parlant de colonialisme, caldria no mirar-se tant el melic. Jo he vist mapes on el País Valencià apareixia sota la denominació "Catalunya Sud", incloent-hi comarques on no s'ha parlat mai català i on el sentiment de 'nació catalana' és més que inexistent. Que algú anomene públicament "Catalunya Sud" al País Valencià a mi em resulta ofensiu, igual que a la majoria de persones que viuen en aquest territori. Que ningú em malinterprete, en absolut estic qüestionant la catalanitat de la llengua que es parla ací, ni les moltes afinitats culturals. Però d'això als sentiments patris hi ha molt. Aquest territori té una personalitat i una idiosincràsia concretes, i fer una equiparació tan simplista com la de "s'hi parla català=és Catalunya" m'arriba a fer fàstic. I per cert, l'Alguer, què seria? Catalunya, Itàlia, Sardenya...?

jordi salvat ha dit...

Antonio,

Ja m'imaginava que l'Isabel Teruel era cosina teva. Tots tenim una ovella negra (o dues) a la família. Continuo impressionat i sento no coincidir amb l'amic Sherlock. Prefereixo la contundència de Labordeta i el seu "A la mierda" que els nou minuts de glòria de la Teuel.

Sobre la visita reial. A mi aquestes exhibicions d'espanyolitat em fan molta mandra. Continuo pensant que Ceuta i Melilla són anacronismes per molt espanyoles que es sentin i seran sempre una font de conflictes. Però és problema meu.

Sobre el tema del País Valencià. És clar que no és Catalunya Sud. La Catalunya Sud som les comarques de Tarragona. No barregem coses. je je Això sí: hauríem de buscar més ponts de contacte i acabar amb aquesta situació actual tan lamentable. Abans, però, haureu de fer fora el PP del govern. I no us veis massa per la labor.

Anònim ha dit...

Perdoneu, però si Catalunya arriba a ser independent ho serà perquè ho volen els seus habitants, no pas per determinisme diví o geogràfic o per una força inevitable de la història. Ceuta i Melilla són espanyoles perquè la seva gent, fins ara s'ha manifestat que ho volen ser. I realment m'estranya aquesta poca sensibilitat d'algunes intervencions envers persones a les quals se'ls posa l'etiqueta de "colonialistes" o "ocupants" i apa, amb tota tranquil·litat se'ls pren el dret a viure a casa seva. Les persones que ARA habiten Ceuta i Melilla no han fet fora a ningú ... han de pagar ells per la suposada ocupació d'un territori que van fer els seus antecesors fa 500 anys ? Les perones sempre estan pel damunt de suposats drets històrics. Deixeu estar la història i procureu per la gent.