dimarts, de novembre 27, 2007

Les idees de l'Alejandro


L'Alejandro Fernández, portaveu del PP a l'Ajuntament de Tarragona i un dels blocaires més actius de la Tarracosfera política, ha escrit un post donant idees i propostes pel futur del Saló dels Penjats, al qual qualifica d'en part fill meu. Té tota la raó l'Alejandro en aquesta paternitat compartida, compartida amb una trentena de d'amics i companys periodistes del Canp de Tarragona. El Sáló dels Penjats està sent una aventura molt interessant, amb els seus inevitables alts i baixos.

Els Penjats som conscients de la influència del Saló. Hem viscut situacions que arribaria a qualificar de kafkianes. Els polítics veuen fantasmes i conspiracions on no hi ha absolutament res. Al Saló l'han qualificat de convergent i de socialista. O ens han dit que et tractem massa bé, Alejandro! Hem rebut trucades i comentaris amenaçadors. Però sempre hem tirat endavant i ens hem pres totes aquestes circumstàncies amb bon humor. A mi m'ha sorprès la rapidesa amb què s'ha consolidat el Saló com un referent de la Tarracosfera, tot i que quan el vam crear el maig passat erem conscients de les seves potencialitats.

Ha sortit ja diverses vegades l'expressió "morir d'èxit" a l'hora de referir-se al Saló dels Penjats. Jo parlaria més aviat de crisis de creixement. Arribar a les 900 visites diàries en un bloc de temàtica local és molt impactant. I també han entrat molts comentaris quan permetíem els anònims. Hem viscut episodis de comentaris que a mi m'han decebut força, perquè diuen molt poc dels nostres polítics -des dels professionals als militants de base i simpatitzants- i els periodistes. Com ja he dit algun cop, el Saló dels Penjats es va convertir en el Saló de la Bilis.

Un dia, un anònim va dir que l’entrada de diversos periodistes a l’Administració Pública com a càrrecs de confiança era la manera d’anar silenciant la gent, sobre la base humanament comprensible de la diferència brutal de sou. Ho vaig trobar demagògic i així ho vaig escriure, PERÒ L’ALTRE DIA, UN PERIODISTA LOCAL EM VA CONFIRMAR QUE DES DEL PSC S’ESTÀ DIENT “SI ET PORTES BÉ AMB NOSALTRES, POTSER TU TAMBÉ PODRÀS ENTRAR DE CÀRREC DE CONFIANÇA”. La temptació és massa gran. Aquest paràgraf del post de l'Alejandro és molt dur. Cadria aportar alguna prova, perquè a mi em sembla allò de tirar la pedra (diga-li 3%) i amagar la mà. Aquesta afirmació deixa en molt mal lloc alguns periodistes i també el PSC.

La professionalització del Saló de què parla l'Alejandro és un debat que els Penjats ja hem tingut. Algú ja ens ho ha dit que el bloc es podria convertir en un negoci si hi posem publicitat. Però això seria una altra cosa. El Saló va néixer com un bloc col·lectiu amb ganes de donar un altre enfoc a la informació tarragonina, però sempre des de l'amateurisme d'uns periodistes que treballem en altres mitjans de comunicació, on ens hi guanyem (bé o malament) la vida. Ara per ara el Saló és això, però en el futur potser serà una altra cosa. Ja veurem.

7 comentaris:

Té la mà Maria - Reus ha dit...

la veritat sempre fà por i mes a uns polítics acostumats a no dir-la, si es piquen, es que aneu per bon cami, ànim

salut

ALEJANDRO FERNÁNDEZ ha dit...

Hola Jordi,

Només un petit aclariment: en el meu escrit ja deixo clar que estic davant d'una informació que em faciliten i que estic disposat a debatre-la com de fet va fer l'Octavi ahir.
D'altra banda, jo no he qualificat el Saló ni de socialista ni de res: és important aquest matís, perquè jo no he parlat en cap moment dels continguts polititzats, sinó del propi futur del Saló, un instrument polític que incomoda a alguns perquè és molt difícil de controlar pels que entenen la política només com a consignes.
Alguns entre els quals evidentment no estic jo, que sempre m'he sentit ben tractat per vosaltres al Saló. No sempre en els diaris, amb una diferència, de la qual ja hem parlat en més d'una ocasió: MAI NO HE TRUCAT NINGÚ AMB AMENACES, NI TAN SOLS PER PROTESTAR. Tu saps que això no passa en d'altres partits. I t'asseguro que no sempre em vaig sentir ben tractat, sobretot abans que la gent em pogués veure en acció, quan fins i tot vaig sortir en una vinyeta caricaturitzat com un lloro del PP i se'm qualificava d'home gris de l'aparell sense personalitat pròpia. Mai vaig protestar.
Ja veus que sóc un fan del Saló i per això crec sincerament que heu de fer el pas endavant. És el futur de la comunicació política i cal fer compatible respecte amb debat. És possible. Jo no he filtrat mai cap comentari al meu bloc i sempre he contestat fins i tot bestieses que em deien només pel fet de ser del PP.
Ànims Jordi. Sé que has posat molt en aquest projecte i jo només volia donar la meva visió de com el podeu fer gran de veritat.

Anònim ha dit...

En un blog de cuyo nombre no quiero acordarme, se desmadró la cosa de tal modo que obligaron a registrarse. Resultado: quedó muerto y la gente creó otro blog libre para opinar.

Anònim ha dit...

Pero a veces no hay otra solución, dado el cariz que va tomando el asunto...

mossèn ha dit...

pq a les fotos ... tots els polítics surten rient ??? ... curiós, però cert ... salut

Antoni Ramos ha dit...

Ai el Saló, el Saló... bueno, alguna cosa haur+à de fer-se per revifar-lo!

Mestre, ja està el bloc en funcionament. http://toniramos.blogspot.com
Salut!

jordi salvat ha dit...

És interessant veure els debats sobre el Saló en el meu bloc, al de l'Alejandro o el del mateix Saló. Supodo que faran reflexionar a més d'un.

Lo de qualificar el Saló de socialista no va per tú, Alejandro. Pensa que n'hem vist de tots colors els Penjats.

Gràcies pels ànims