dimecres, de novembre 14, 2007

A favor de Nebrera


Els partits polítics són entitats molt tancades i endogàmiques. Fins i tot, poc democràtiques. Els aparells i els secretaris d’organització -veritables lampistes polítics, els més expeditius són gairebé com el Senyor Llop de Pulp Fiction- controlen amb mà ferma que ningú se surti de la línia marcada per la direcció. Paral·lelament, aquests mateixos partits cerquen, a vegades de manera desesperada, els anomenats independents: professionals de prestigi en el seu camp o procedents dels moviments associatius que vulguin incorporar-se a les llistes. El Partit Popular va fitxar per les darreres eleccions al Parlament la jurista i professora universitària Montserrat Nebrera, gairebé com si del Ronaldinho es tractés. Va ocupar el segon lloc de la candidatura a la cambra catalana, per darrere de Josep Piqué, que, per cert, ha penjat ja les botes polítiques i des de dilluns és president de l’aerolínia Vueling.

Els independents acaben entrant tard o aviat a militar en el partit que els ha «fitxat». Va passar per exemple amb el mateix Piqué la segona dècada dels noranta. Nebrera ja s’ha tret el carnet del PP però continua anant per lliure. Escriu articles als diaris o pronuncia conferències qüestionant la línia oficial de la formació en temes tan sensibles com l’11-M. El president del PP català, Daniel Sirera, l’ha cridat a l’ordre i li ha donat cent dies per canviar la seva actitud. El de Nebrera no és un cas aïllat però és paradigmàtic. Els partits busquen els independents -a nivell estatal, nacional o municipal- per ampliar el seu electorat donant una imatge d’obertura a la societat, però al mateix temps volen que se sotmetin a la fèrria disciplina de partit. Crec que el PP català hauria de donar més llibertat de moviments a Nebrera. Sinó, per què l’han fitxat?

Publicat al diari Aquí el dimecres 14 de novembre

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Para los votos,esto pasa en todas las familias,despues o te alineas o la vida imposible, tragas o lo dejas.
Si cambias chaquetero,si sigues cabrón consentido.

octavi ha dit...

En aquest país no vivim en democràcia, sinó en una partitocràcia. Els partits estan per damunt de tot. De tant en tant s'agraeix algú que vagi contra aquests principis.

Mon ha dit...

llastimosament l'Octavi te tota la rao, com l'anonim..quan algu es revela contra els esquemes s'ha de aplaudir.

Joan Miquel Carrillo ha dit...

Jordi,

Sento estar en desacord amb la majoria dels teus darrers posts, però és que estant d'acord amb gairebé tot el que dius, jo el que no entenc és que, si Nebrera és tan independent com tu dius com és que fa 4 dies que es va afiliar al PP, que de tots és sabut que escull els seus líders per primàries i amb llistes obertes...

Joan Miquel Carrillo ha dit...

Jordi, acabo de descobrir que tenim una afició en comú. Jo sóc un fan de El Ala Oeste, només em falta la sisena temporada, ha sortit ja?