dimarts, de novembre 20, 2007

20-N: Algunes reflexions


Aquest dimarts fa 32 anys que va morir Francisco Franco. No és un aniversari rodó i no hi haurà els programes i reportatges especials que moltes televisions, ràdios i mitjans escrits ens ofereixen cada cinc anys. Però de celebracions i commemoracions no en faltaran. El Valle de los Caídos i altres llocs simbòlics dels més nostàlgucs d'un règim dictatorial que ja fa tres dècades que es va acabar acolliran trobades per recordar la mort del dictador. Per a ells, el caudillo i el gran defensor de "la sagrada unidad de España".

Aquesta última legislatura ha servit per mirar més profundament cap enrera, cosa que ni durant la transició, ni el primer govern socialista ni l'executiu encapçalat per Aznar havien fet. S'ha aprovat la Llei de la Memòria històrica, que no ha aconseguit acontentar el PP -evidentment- però tampoc altres partits com Esquerra Republicana. I és que judicis franquistes com el que va condemnar a mort el president de la Generalitat, Lluís Companys, encara són vàlids. Un insult als catalans i la democràcia. Tot i això, la llei ha estat un pas important.

Jo no vaig ser coetani de Franco i amb prou feines recordo la transició, però he volgut conèixer que va ser la Guerra Civil i la dictadura franquista. I arribo a la conclusió que Francisco Franco va ser un genocida a l'alçada de Pinochet o Milosevic i un aprenent de Hitler i Stalin (mestre i alumne els podeu veure a la fotografia). Franco no es va limitar a guanyar una guerra civil sinó a eliminar físicament els que ell creia els seus enemics, amb la connivència de capes molt importants de la població espanyola.

La transició va intentar passar pàgina enllaçant el franquisme amb le democràcia. El succesor de Franco com a cap d'Estat va ser el qui ell havia ungit com a successor, el rei Juan Carlos I i desenes de jerarques franquistes van poder participar en la nova democràcia. No van haver de pagar ni judicialment ni socialment per haver format part d'un règim antidemocràtic i totalitari. Que va pasar amb els dirigents republicans republicans el 1939? Exili o mort. Evidentment no demano això, però quan veig a Fraga com a senador i amb el paper de gran demòcrata, alguna cosa se'm regira a l'estómac.

A l'Estat espanyol molts es veuen capaços de donar lliçons a països com Xile o Argentina, que els anys 70 i 80 van patir dictadures, però potser primer haurien de començar per autoexaminar-se. Sabeu allò de la palla en l'ull aliè i la biga en el propi...Aprofitem el 20-N per reflexionar una mica sobre el franquisme, la transició i la situació política actual.

2 comentaris:

octavi ha dit...

El problema de la Llei és fixar el límit entre el que és una missa o una concentració franquista. La Llei de la Memòria Històrica és insuficient, sinó s'anul·len els judicis, crec que no té cap mena de sentit.

Josep Maria Yago ha dit...

jo volia "ruptura" i vaig tenir transició. Ara, si més no, sembla que podem recuperar la memòria històrica (falta, per exemple, l'anulació de judicis)