dilluns, de novembre 12, 2007

Reflexions al cap de mig any


La delegació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya va organitzar aquest dissabte una jornada sota el títol Mitjans digitals, nou periodisme i codi deontològic. Vam començar a un quart de dotze del matí i no vam acabar fins passats dos quarts de tres del migdia. Llarg i intens. El president del Grup de Periodistes Digitals, Diego Linares, va fer una interessantíssima xerrada sobre periodisme digital per situar la quinzena d’assistents a la jornada en aquesta nova etapa del periodisme que són els mitjans digitals i els blocs.

Després d’una pausa-cafè em va tocar a mi parlar sobre el Saló dels Penjats. Vaig actuar de portaveu d’aquesta trentena de periodistes que formem el col·lectiu. Vaig tractar el naixement del bloc, el 8 de maig de 2007, el funcionament –admetent un important grau d’anarquia fruit de la no professionalització del Saló- i dels comentaris. Aquest és el gran tema: la regulació de les intervencions spamers (recordeu els fragments del Quijote penjats al Saló, intoxicadors (n’entren molts) i tocapebrots (aquells que introdueixen temes que no tenen res a veure amb el post en qüestió, anomenats també en el mundillo com a trolls).

El torn obert de preguntes va servir per recollir les sensacions d’alguns visitants del Saló. Els comentaris anònims van omplir el 80% de les intervencions i crec que com a col·lectiu hem de reflexionar sobre la regulació dels comentaris. Cal moderar-los (revisar-los abans de penjar-los)? O continuar sense moderar-los i ser més restrictius a l’hora de suprimir-ne? Caldria que els visitants es registressin abans de poder fer comentaris? Hem deixar que el Saló es convertís en una plataforma de batalla política, tal com alguns dels assistents a la jornada ens suggeria que està passant?

Portem mig any de Saló dels Penjats i, com ja vaig dir en la meva intervenció, és poquíssim temps i encara estem definint el mitjà. Som conscients que hem estat pioners a nivell tarragoní i català i hem patit crisis de creixement. Sovint tinc la sensació que el Saló dels Penjats s’ha convertit en una selva plena de feres i besties de tota mena que aprofiten els nostres posts per atacar-se usn als altres. Crec que hem de reflexionar sobre aquesta eina que hem creat que alguns han entès com una joguina que poden manipular al seu gust. I si cola, cola.

Són algunes reflexions que em venen després de la jornada de dissabte que penjo al Saló dels Penjats i al meu bloc personal simultàniament.

1 comentari:

Mar Roca Sol ha dit...

Hola Jordi.
M'agrada molt el que comentes. Penso que el Saló és una bona eïna però cal definir-la. Els comentaris anònims no van enlloc, són gent que no volen donar la cara i com molt bé dius a vegades només són per fer mal. Estaria bé la idea de que tothom es registres.
Una abraçada des de Cambrils.