dissabte, d’abril 19, 2008

La política és cosa de dones



És el que molts podem pensar després d'aquesta setmana en què la política ha estat més femenina que mai. Dilluns vam poder veure la flamant nova ministra de Defensa, Carme Chacón, passant revista a les tropes. La imatge de Chacón cridant "Viva España" i "Viva el Rey" no dexa indiferent a ningú. Alguns ho troben un digne de normalitat, altres guarden aquesta imatge a l'arxiu per ocasions futures treure-la a lluir i altres -militars retrògrads hereus del franquisme- no poden assumir que els mani una dona catalana, socialista i embarassada. En el seu cervell encara hi conserven la nostàlgia de quan encara vivia el dictador i "aquestes coses no passaven".

Montserrat Nebrera també ha estat protagonista aquesta setmana fent oficial el que fa setmanes insinuava: competirà amb Daniel Sirera per la presidència del PP de Catalunya. Ja vaig dir anteriorment que tinc certa debilitat per aquesta política. Està molt lluny de mi ideològicament però quan la sento a les tertúlies radiofòniques m'agrada el seu discurs. Potser és el que el PP de Catalunya necessita per deixar de ser un element estrany i que genera molts anticossos. L'arribada de Sirera ha trencat el procés de normalització que Piqué portava a terme amb penes i treballs. Potser Nebrera pot reempendre aquest camí.

Però per a mi la imatge més impactant de la setmana és aquesta. Si davant de Nebrera sento una estranya debiltat, Txe Arana -té una web de visita imprescindible- és un mite eròtic de molts de la meva generació. La vam descobrir amb el De Vacances de TV3 començaments dels 90 i l'hem anat veient a la televisió o al teatre o l'hem sentit com a veu en off en anuncis piublicitaria. Ara, amb una esplèndida maduresa, la podem veure enmbolcallada amb l'estelada i recordant-nos que tenim una cita amb la Indepedència el 2014.

A mi no cal que ella ni cap altre musa independentista em convenci que cal trencar amb un Estat espanyol que ens maltracta i ens menysprea. El darrer exemple l'hem tingut aquesta setmana en un alt directiu de Seat. Carod-Rovira està jugant fort les seves cartes per mantenir-se en el lideratge d'Esquerra i Gent2014 n'és un exemple. Però hem de mirar més enllà de lluites intestines d'un partit. La independència és transversal i com ens diu la Txe no importa d'on es vingui per pujar a aquest carro. Ara cal que els polítics estiguin a l'alçada.

1 comentari:

Tondo Rotondo ha dit...

Que un partit vulgui patrimonialitzar aquesta idea no ho trobo saludable.

El vídeo és pedagògic i fins-i-tot divertr, tot i què podríem qüestionar l'ús que es fa de l'estalada però jo sóc dels qui pensa que independència no signifca només independència sinó que du implícites moltes més coses, a nivell de progrés per exemple.

Ara bé, coincideixo amb tu: és una idea trasversal. I és aludabñes que així sigui, sense renunciar a la territorialitat, és clar.

Salut!