Remodelació més que decebedora

La remodelació que ha fet Rodríguez Zapatero (suposo que ha estat ell) del govern espanyol passarà a la història de les remodelacions de govern no pel resultat que en surt -més aviat decebedor- sinó pel procés, que s'inclourà als manuals de com no remodelar governs. Aquí teniu alguns apunts sobre aquest nou executiu Zapatero.

Filtració: la ciutadania vam saber que Zapatero remodelaria el govern just després d'una foto històrica del cap de govern espanyol amb el president dels Estats Units, Barack Obama. Una foto llargament demanada, com el nen que vol un escalèstric per Reis i es fa pesat, molt pesat. I al final, li compren l'escalèstric. La foto històrica internacional queda eclipsada per la crisi de govern domèstica, filtrada diuen que de foc amic (o no tan amic).

Incertesa: des que es va saber que es remodelaria el govern fins que s'han sabut els canvis exactes ha passat més d'un dia. Hores i hores d'especulacions, de nervis, declaracions...

Remodelació a dos temps: els canvis filtrats i els no filtrats. Hi ha una sensació d'improvisació gens recomanable. Salgado, Chaves i Blanco eren ministres cantants des de dilluns al matí i Gabilondo, Trinidad Jiménez (en la foto) i González Sinde, les sorpreses que ens ha preparat (o improvisat?) ZP.

Paritat, sempre paritat: una altra sensació que ens deixa la remodelació. La quota i el pas endavant històric de Zapatero. Ara tocava la primera ministra d'Economia de la història. I aquí la teniu: Elena Salgado. Ara ens resta una ministra de l'Interior. Tremola Rubalcaba!!!

Partit, partit i partit: Entren al govern Chaves (president del PSOE) i Pepiño Blanco (vicesecretari general), pesos pesats socalistes. No era el moment de tècnics ben preparats? Doncs no, és l'hora que el PSOE s'enroqui. "La crisi la resoldrem nosaltres!"

Reestructuracions de ministeris: competències que ballen d'una banda a una altra amb poc temps de diferència. Rectificar és de savis però els experiments, amb gasosa. I enlloc de dos vicepresidents ara en tenim tres.

El llop que vigila les ovelles: el president andalús dels darrers 19 anys ara el tenim coordinant la cooperació territorial entre autonomies. Ara que Chaves ha solucionat el famós deute històric amb Andalusia serà l'encarregat de mantenir a ratlla Catalunya, amb la qual l'Estat espanyol hi té un deute tan econòmic com moral però sense ganes de pagar-lo. Veurem com acaba la història interminable del finançament.

Però alguna cosa bona té aquesta remodelació i és que ens traiem de sobre una de les ministras més nefastes de la història de la democràcia, Magdalena Álvarez. Nefasta pels catalans, cosa que vol dir formidable en altres latituts penínsulars. Però no cantem victòria. Igual d'aquí un temps la tenim tocant-nos el que no sona des de la presidència de la Junta d'Andalusia.