dilluns, de setembre 07, 2009

Arenys de Munt com a punt de partida

La II República Espanyola va arribar després d'unes eleccions locals. El primer referèndum per la independència de Catalunya també arriba impulsat des d'un ajuntament. Concretament, des del d'Arenys de Munt. Reconec que aquest plantejament serà molt discutible per a molts que el llegiu, però què voleu que us digui, aquesta Diada Nacional arriba molt més animada que les darreres, marcades per un desencís preocupant. I si ha de ser l'ajuntament d'un municipi de 8.000 habitants qui encengui la metxa, endavant.

La reacció des del Govern espanyol i ja no diguem des d'altres partits, com el PP o UPyD, està sent patètica, com sempre que se'ls planteja que Catalunya pugui decidir democràticament independitzar-se de l'Estat espanyol. I ja no parlem de formacions antidemocràtiques com Falange, aquells que la Llei de Partits no va amb ells tot i ser antònims de democràcia. Separatisme, secessió, traïció, anticonstitucionalitat, radicalitat, il·legalitat… Tots s'omplen la boca amb termes negatius i enarboren la sagrada Constitució com feien amb la creu Cortés, Pizarro i companyia quan anaven a 'colonitzar' Amèrica.

Per a tots ells, ja siguin socialistes, populars o falangistes, la independència de Catalunya és poc menys que la fi del món. I per això el govern de Zapatero s'ha alineat amb règims de gran pedigrí democràtic, com Rússia o Sèrbia, per no reconèixer la independència de Kosovo. Un ridícul espantós, fruit de la por. Doncs no! El referèndum d'Arenys de Munt és autodeterminació, és dret a decidir, és llibertat… en definitiva, democràcia. La consulta popular d'Arenys és una guspira que pot encendre un procés molt interessant. Són ja diversos els ajuntaments que volen seguir l'exemple del consistori maresmenc i convocar la ciutadania sobre seguir pertanyent a l'Estat espanyol.

I la situació actual encara és més apassionant amb la imminent sentència de Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya, que pot acabar de sacsejar la consciència nacional de molts catalans i catalanes. Tot i les traves que posa i posarà l'espantat Govern espanyol i que només sap amagar-se darrera una Constitució que cada cop sembla un codi penal, esperem que el Govern de Catalunya estigui a l'alçada i el referèndum d'Arenys de Munt es porti a terme. I més tenint en compte que un dels partits que forma part de l'executiu català es declara des de fa anys independentista.

Publicat al diari electrònic Tarragona21.cat

3 comentaris:

luis ha dit...

El problema amb les conviccions, amb les idees i, per tant, amb les paraules, és que sovint van per davant de la raó. Es clar, que si jo soc independentista el referéndum d’Arenys m’omple d’alegria i únicamente el puc descriure amb termes que descric com a positius, per exemple: “El referèndum d'Arenys de Munt és autodeterminació, és dret a decidir, és llibertat… en definitiva, democràcia...”, i en conseqüència qualsevol opinió diferent és “patètica” i utilitza termes que considero negatius: “Separatisme, secessió, traïció, anticonstitucionalitat, radicalitat, il•legalitat…”, i comporta, natural i ridículament que es sacralitzi la constitució com la creu catòlica que portaven els pitjors i sanguinaris colonitzadors. Interessant i interessada metàfora, per altra banda.

Es clar, també, que en la mateixa línia de pensament la manifestació del proper 11 de setembre i la postura de la major part del partits del nostre país no implica “sacralització” de l’Estatut. Tot es pot modificar llevat de l’Estatut. Així mateix, es clar, que no podem considerar normal, de fet ha de ser patètic, que bona part de la gent de la resta de l’Estat que no participa de la nostra alegria pel referèndum tingui una opinió contraria a la nostra. Si ells parlessin de patetisme en referir-se a la nostra posició, ho podríem titllar, almenys, de negatiu i falta de esperit democràtic però, es clar, nosaltres tenim la sagrada raó i el nostre esperit llibertari i democràtic no es planteja ni es dubta. Ens podríem plantejar els suposats termes negatius, tot i que no cal fer-ho perquè la nostra posició es justa, ¿estem parlant de separatisme?, no ho sé, però si no ¿de què estem parlant?, ¿el referèndum és inconstitucional?, la condemnada i excessivament sacralitzada constitució no sembla oferir masses dubtes, ¿que un ajuntament recolzi i organitzi la consulta és il•legal?, bueno, per això estan els jutjats, però la pròpia Constitució i les penes establertes al codi penal per els alcaldes que ho facin semblen clares per a qualsevol que vulgui llegir, però tot i la seva aparença de veracitat, es clar, també, que aquests han de ser negatius perquè reconèixer que són certs, amb la llei i el diccionari a la mà, dificulten la nostra posició, que en definitiva és ben senzilla: els bons i els dolents. Com a les pel•lícules, i això tothom ho pot entendre. Si jo vull el referèndum, i votar el que sigui sempre és positiu, llibertari i democràtic, no em fan falta gaires raons. Ho vull i prou.

De fet jo fa temps que em plantejo no pagar l’IBI a Altafulla, deduir dels meus impostos la part que es dedica a Defensa i plantejar la possibilitat de que el Baix Gaià es declari comarca autònoma dintre de la UE i a part de la resta de Catalunya i no acceptaré que les meves propostes siguin considerades “patètiques”, antiestatutàries ni il•legals, espero que la consulta popular que plantegi sigui recolzada pel meu Ajuntament i que si obtenim la majoria tothom ho accepti sense més. Espero que a la resta de municipis es plantegin consultes similars, totes elles plenes d’esperit llibertari i democràtic i que es respectin els resultats, així resulti que els de Tortosa vulguin ser valencians, els de Gandesa l’exempció d’impostos pel vi i els de Valls que es declari la festa de la calçotada festa nacional de Catalunya. I si no els agrada que canviïn les lleis perquè això és el que jo vull.

Capitandorra ha dit...

Jordi,

Tot plegat és molt més senzill: l'únic que pot convocar aquest tipus de consultes és l'Estat; si no hi estàs d'acord, treballa per a que les opcions independentistes puguin modificar aquesta situació. Evitar el referèndum d'Arenys de Munt és, clar i català, fer complir la llei. La resta, poesia barata. El referèndum d'Arenys de Munt és la clara mostra del desgavell que viu Catalunya des de la marxa del president Pujol. Tarradellas va dir que en política es podia fer tot, menys el ridícul, i, si em permets l'apunt personal, trobo que fa molt temps que Catalunya s'ha instal·lat en el ridícul

Gràcies

jordi salvat ha dit...

Amic Capità,

L'Estat convocarà un referèndum que li pot fer perdre una part del seu territori? Això si que és poesia. Ja es van encarregar d'aprovar una Constitució que blindi la integritat territorial de l'Estat espanyol. L'autodestrucció no hi entrava. Marxar d'Espanya és tan complicat com donar-se de baixa d'una companyia de telefonia (permete'm la broma). Crec que aquestes consultes locals creen un caldo de cultiu i que la independència s'aconsegueix vontant-la al Parlament de Catalunya i amb referèndum posterior. Per fer una truita has de trencar els ous!

Salut!