Agost

S’ha acabat l’agost, el mes que demostra que el nostre país encara està encara força lluny de l’Europa més pròspera. És normal que durant el vuitè mes de l’any el nostre país es paralitzi fins a nivells tan exagerats? Per començar les administracions públiques declaren l’agost com a inhàbil. Qualsevol tràmit, per molt urgent que sigui, pot quedar tranquil·lament penjat fins ben entrat el setembre. Moltes empreses que tenen estreta relació amb la cosa pública es veuen obligades també a tancar fins el setembre i empreses que interactuen amb aquestes empreses els passa el mateix. És un efecte en cadena imparable.

La nostra vida diària també es veu afectada. Els diaris s’aprimen –algun fins i tot es deixa de publicar-se- i la programació de televisió és més lamentable que mai, farcida de reposicions i programes infumables. Fins i tot els festivals d’estiu finalitzen gairebé tots la primera o segona setmana d’agost. I la segona quinzena? I no parlem de les activitats per als infants i joves, que en la seva gran majoria tanquen paradeta l’agost i alguns pares es veuen obligats a agafar vacances per fer-se càrrec dels fills. Tampoc no et pots treure el carnet de conduir tot i que és l’època que els estudiants –l’edat en què la majoria se’l treuen- ho tenen millor per assistir a classe i examinar-se. Les autoescoles, però, tanquen.

El país funciona al ralentí i tothom fa vacances o vegeta en el seu lloc de treball navegant per internet. Excepte una minoria, els qui treballen en els serveis bàsics, que continuen fent funcionar el país, molts multiplicant-se per cobrir els que si fan vacances l’agost. Qui vol marxar de viatge troba els preus elevats perquè tothom coincideix en aquest grapat de setmanes. I hi ha qui només pot marxar en aquesta època de l’any o en els ponts, en què es produeix la mateixa inflació. Els ponts són un altre fenomen a estudiar, però ho deixarem per un altre article.

Durant l’agost, les poblacions de la costa catalana estan saturades i els serveis públics i les infraestructures no donen a l’abast. Les ciutats de l’interior queden despoblades i ofereixen una imatge de gairebé ciutat fantasma. A la resta d’Europa les vacances estan més repartides al llarg de l’any i a l’agost no experimenten aquesta ralentització tan radical. Però l’agost es manté al nostre país com el mes oficial de vacances, i sovint costa molt desmarcar-se d’aquesta institucionalització, tot i que són cada cop més els qui opten per aturar la seva activitat laboral en altres mesos de l’any. Sempre que puguin o els deixin, és clar.

Publicat al diari electrònic Delcamp.cat