
Aquesta empresa ideal tindria una segona línia de negoci: l’espionatge. És un mercat en alça. A Madrid s’investiguen govern i oposició, govern d’una banda amb el de l’altra i m’atreviria que els grups de l’oposició també s’investiguen entre ells. I que dir dels diferents sectors dels partits, enfrontats mortalment! El món del futbol, com hem sabut aquest dia, és un altre filó. Espionatge, contraespionatge, auditories de seguretat –com m’agrada aquest terme-… Tan fácil d’entendre que era l’espionatge durant la Guerra Freda!!! Els bons eren l’Espantaocells i la Senyora King, en James Bond o el Michael Caine i els dolents, els russos o els alemanys de l’Est. Comunistes malavats. Ara tot això és més complicat, però més rendible i, en principi, menys perillós.
És una idea de empresa que m’ha vingut al cap aquests dies analitzant l’actualitat. N’he fet un informe i tot! Aquest projecte es podria complementar amb un restaurant d’aquests que t’atraquen a mà armada de tres maneres: el pà (el demanis o no el demanis te’l porten i et claven un euro o més per una llesqueta); els postres (boles de gelat a tres o quatre euros cada una) i la beguda, cafès i licors. En aquest restaurant es podria practicar l’espionatge o preparar els informes. Tot queda a casa.
Publicat al diari digital Delcamp.cat
1 comentari:
Jordi, escric al teu bloc perquè Gerard censura tot allò que no li agrada.Fa un comentari sobre el "panflet" que edita l'Ajumtament amb els diners de tots nosaltres però el més curiós de tot és la critica barruera que fa, doncs s'ha oblidat que aquest futlletó propagandístic el va fundar ell quan era el regido de noves tecnológies; al meys ell signava els editorials amb la seva foto inclosa i no era gens ass`ptic que diguem. Com pot un home perdre la memòria tant facilment. Salut.
Publica un comentari a l'entrada