Transfuguisme a Torredembarra

Escriure en una publicació mensual és a vegades complicat perquè del dia que et demanen tancar l’article a la seva publicació passen alguns dies. Aquest mes de desembre he escrit un article que quan l’estigueu llegit pot quedar superat pels esdeveniments. O no. A Torredembarra, poble màgic també políticament, tot és possible. Anem al gra: el que el que per a molts i moltes era una evidència ara ho ha confirmat una comissió independent d’experts: l’actual alcalde de Torredembarra, Daniel Masagué, governa gràcies a una regidora trànsfuga, Laura Pradeda. Aquests experts exigeixen en un dictamen emès aquest mes de novembre que Masagué cessi dels seus càrrecs i responsabilitats de govern aquesta regidora i afirmen en cas que no ho faci se’l considerarà trànsfuga a ell.

El govern que va sortir de l’estiu de 2008 ha perdut tota la legitimitat després d’aquest informe independent encarregat per la Comissió de Seguiment del Pacte contra el Transfuguisme i el més greu del cas és que el mateix alcalde corre el risc de ser declarat trànsfuga. Els casos de transfuguisme s’han multiplicat a diferents punts de les geografies catalana i espanyola i Torredembarra, ara sí que oficialment, no n’ha quedat al marge. El sistema polític actual permet aquestes situacions i malgrat el pacte contra el transfuguisme no s’han pogut aturar pactes i mocions de censura amb trànsfugues pel mig que han canviat alcaldes i alcaldesses i han fet caure governs.

Per entendre la situació actual ens hem remuntar a l’inici de l’actual mandat, amb l’entrada al ple de cinc regidors socialistes, la darrera de les quals era el gran fitxatge de Manuel Jiménez per la llista del PSC, Laura Pradeda, que va accedir junt amb els seus companys de candidatura a un govern en minoria, un govern malparit –vull dir que va néixer malament-. Abans d’arribar a l’any de govern, Pradeda era expulsada del govern i s’iniciava una caiguda de fitxes de dòmino que va deixar Jiménez i els edils socialistes sols en l’executiu. El pacte havia nascut malament i va morir encara pitjor. Al cap d’uns mesos, Pradeda retornava a l’executiu torrenc, però aquest cop donant suport al candidat de CiU, Daniel Masagué, i amb responsabilitats de govern encara més grans. El seu vot va ser imprescindible per a l’elecció del nou alcalde.

És veritat que Pradeda va ser expulsada del govern però no hem d’oblidar que si ella disposa d’una acta de regidora és gràcies a haver anat com a número cinc d’una llista tancada i bloquejada del Partit Socialista. En cas que tinguéssim llistes obertes història podria ser diferent, pero no les coses no van així. Pradeda no pot desentendres de les sigles sota les quals va ser escollida i votar a favor d’un candidat a l’alcaldia rival. Tampoc no hi ha massa diferència entre una moció de censura i una votació d’alcalde després de la dimissió de l’antecessor. El resultat és el mateix: un nou alcalde un nou govern. I tot això ho confirma la comissió d’independents.

El panorama polític torrenc continua marcat per una fragmentació que permet a grups polítics amb una mínima representació o fins i tot regidors trànfugues canviar majories de govern. Els grans partits no han estat capaços de deixar enrera personalismes i interessos polítics a curt termini i son aquests regidors de forces minoritàries o que només es representen a ells mateix els que tenen la paella pel mànec.

Ara és a l’alcalde qui li toca moure en aquesta complicada d’escacs i, com deia un regidor de l’oposició, sacrificar alguna peça per reconduir la partida pot ser la seva sortida. Un enroc no sembla recomanable. Queda menys d’un d’any i mig per acabar el mandat i els canvis al govern es faran amb les eleccions al cap. Com ja us he dit abans, aquest article el tanco just a l’inici d’un nou capítol de la sempre imprevisible política torrenca. Haurem d’esperar per veure i comentar el desenllaç d’aquest episodi.

Publicat en el número de desembre de 2009 del Diari de la Torre