Cròniques de l'altra banda (LXXI): Un maquis de Bràfim

La meva tasca al Consell Comarcal de l'Alt Camp inclou també el suport a accions comunicatives dels ajuntaments petits i mitjans a través d'un Servei de Premsa Comarcal. Aquesta setmana passada vaig col·laborar en l'organització al Centre Cívic El Centru de Bràfim de la presentació del llibre Tren Correu 1.104. El darrer viatge del Quico Sabaté i els seus quatre companys. El títol deixa clar la temàtica del llibre, obra de Joan Ventura: es tracta d'una crònica de la darrera incursió l'any 1960 del famós lluitador antifranquista Quico Sabaté a Catalunya, en la qual hi va trobar la mort junt amb els seus companys d'aventura.

Entre aquests companys de viatge hi havia un brafimenc, l'Anton Miracle, i per això aquest llibre es va presentar el dijous 14 de gener en aquesta localitat de l'Alt Camp, en una sala plena de gom a gom i amb la família de Miracle a primera fila. Nascut a Bràfim el 1929, Miracle va marxar de ben jove a Barcelona, on va entrar en contacte amb el món anarcosindicalista, va estar a la presó, es va exiliar i va acabar participant en aquesta darrera incursió de Quico Sabaté. Va ser un acte emotiu però també divulgatiu d'un etapa de la nostra història del nostre país molt desconeguda i envoltada de falsos mites i llegendes urbanes, tal com deixa pal·lès el llibre. La presentació va córrer a càrrec de dos dels màxims especialistes catalans en els maquis i la lluita antifranquista, els professors Josep Sánchez Cervelló i Dolors Marín.

La publicació quest llibre coincideix amb el 50è aniversari d'aquests fets tràgics, tergiversats per la dictadura franquista, i que obres com les d'en Joan Ventura, historiador autodidacta de Palau Solità i Plegamans col·labora a desvel·lar-ne part de la veritat. Un part quedarà amagada per sempre més. Us recomano fermament la lectura d'aquest llibre, fruit d'un exhaustiu treball de camp i escrit amb austeritat, sense passatges superflus però amb una capacitat adictiva gens menyspreable. Un descobriment i una manera de descobrir aquest anarcosindicalista, que va arribar a ser un heroi per a milers de catalans i un malson per al Règim Franquista, que el va situar com e seu enemic número u.

Llegint-lo, disfrutant de les seves pàgines, he vist una minisèrie de televisió o una pel·lícula. El dels darrers dies de Quico Sabaté és un relat molt cinematogràfc. Té tots els ingredients: emoció, èpica, dramatisme, un protagonista inmens i uns secundaris de luxe, amb els boscos de l'Empordà i el Pla l'Estany com a escenari... Falta que una productora o la nostra televisió pública s'hi fixi. La matèria prima és d'una qualitat excel·lent.