dijous, de gener 07, 2010

Eleccions al Barça: Rosell ja ha guanyat?

L’any 2010 serà any electoral a Catalunya perquè votarem els nostres representants al Parlament–no el president, suposo que ara ja ho teniu clar- però també viurem uns comicis que captaran l’atenció dels mitjans de comunicació tot i que només aniran a votar unes desenes de milers de persones: les eleccions a la presidència del Barça. Encara no en sabem la data de la seva celebració, però les podem situar entre el març i juny d’aquest any. El gran favorit a succeir Joan Laporta és qui va ser durant els seus primers dos anys de mandat la seva mà dreta però els darrers cinc anys un dels seus grans enemics, Sandro Rosell.

Rosell encara no ha presentat oficilament la seva precandidatura. No li cal. Tothom sap que es presentarà, que ja fa tres anys que està preparat i els seus simpatitzants es compten per milers. Les enquestes el situen com el líder indiscutible en intenció de vot. El seu carisma és indiscutible i els seus assessors de comunicació ho tenen fàcil: “Wait and see”. Ha de parlar el menys possible abans no es sàpiga la data electoral i a partir de llavors buscar una campanya tranquila. Aquesta serà una missió complicada, ja que als seus rivals els interessa que l’ambient es tensioni i fins i tot que la campanya bruta. I el principal objectiu dels atacs serà Rosell, perquè és el rival a batre.

La campanya a la presidència no serà doncs una bassa d’oli. Ni molt menys. S’està demostrant amb les batalles intestines dins la junta directiva actual, d’on n’han sortit dos precandidats –Alfons Godall i Jaume Ferrer- un cop Xavier Sala Martín va assumir que la seva figura generava massa anticossos i haurà de conformar-se amb ser membre d’una candidatura i no cap de cartell. Godall és un home de Laporta i antirosellista, mentre que Ferrer s’ha distanciat gradualment de l’actual màxim mandatari blaugrana i s’apropa discretament a l’exvicepresident esportiu. Aquesta divisió és molt poc recomanable per al laportisme, ja que dividirà el vot. És de manual. Però els personalismes no entenen de racionalitat.

De les cinc precandidatures actuals –a Godall, Ferrer i Rossell hi hem de sumar Jaume Guixà i Agustí Benedito- és més que improbable que totes arribin a bon port (candidatura). Les aliances preelectorals i les retirades seran les grans notícies de les properes setmanes, com ha passat en les darreres convocatòries electorals blaugranes. Encara queden alguns personatges de pes de l’univers blaugrana que han de dir la seva, com Ferran Soriano, i que poden acabar de sumar precandidatures o reforçar-ne altres.

Fins ara Sandro Rosell és el gran triomfador del procés electoral: lidera les enquestes, el debat electoral gira al seu voltant i tot això sense encara no ha formalitzat la seva candidatura. Els set anys de mandat de Laporta han estat convulsos socialment, amb moció de censura inclosa, tot i coincidir amb la millor etapa esportiva del club. Laporta ha vist com l’abandonaven els seus potencials successors i quan ha volgut designar-ne un li ha sortit malament i ha hagut d’optar per un amic seu, però amb un perfil molt pla, com és Godall i no ha pogut impedir que li sorgeixi un dissident de la junta, Jaume Ferrer.

El laportisme –si és que existeix el laportisme- s’ha dividit gradualment durant els últims cinc anys i el gran favorit per a ser el proper president del FC Barcelona és el seu primer delfí i el primer que va marxar, Sandro Rossell. La seva figura, amb l’ajuda de diversos mitjans de comunicació, líders d’opinió i un llibre ha anat creixent a l’oposició i les eleccions li arriben en el moment just i sense desgast, amb l’aureola de la gran esperança per acabar amb els vicis i exabruptes de Laporta. El nivell d’exigència sobre Rosell serà molt alt. Abans, haurà de superar un cursa electoral duríssima i en què es convertirà en l’ase dels cops.

4 comentaris:

ave fenix ha dit...

Penso que ha sigut Laporta qui s'ha buscat els enemics foten fora a tothom que li fes ombra o discrepes amb ell, tots els que es presenten anaven amb ell a les eleccions que va guanyar.
La candidatura continuista es un "laportisme" sense Laporta per aixó no pot tenir gaire exit.
Com tu dius potser Laporta es el proper sotspresident de catalunya, per que no? Si el seu partit treu suficients vots per declinar la balança cap a Montilla

jordi salvat ha dit...

Ave Fenix,

Jo en cap moment dic que Laporta pugui ser sotspresident de Catalunya, bàsicament pq aquesta figura no existeix, però tb veig complicat que Laporta pugui entrar amb èxit en política. Té capactat de lideratge, carisma, però amb això no n'hi ha prou per moures en aquest món tan pantanós.

Tondo Rotondo ha dit...

No estic molt avessat en política barcelonista.... però mira, el Rossell aquest no m'acaba de caure bé. El veig massa marquetingnià i sense gairebé ideals. Laporta té uns ideals, catalanistes. Núnez i Gaspar també tenien uns ideals, en aquest cas espanyolistes.

Però Rossell? Decanta més cap al nunyisme polític però revestit de modernitat?

No sé...

Anònim ha dit...

Per mi l'assessor comunicatiu de Sandro Rosell és molt bo -o molt manipulador, com es miri-. Des de 2005, quan va marxar, s'ha dedicat a callar, cert, però ha fet que altres parlin per ell. Ha fet "grans amics" en la premsa i entre els tertulians dels milers de ràdios que cada dia parlen hores i hores del Barça, i que han anat generant aquesta sensació, que diu el Jordi, que Rosell ganyarà, cosa que es reflecteix després en les enquestes. No dic que això sigui dolent, dic que és així, gràcies a una bona campanya de màrqueting polític i comunicatiu que tu Jordi coneixes prou bé. És curiós que tot i que Rosell va deixar el Barça just abans que es guanyessin les dues champions, la sensació general és que guanyarà ell, imagina't si és bo aquest assessor... També és cert que Laporta amb les seves excentrícitats (al loro, manchester, calçotets i aeroport, no em toquis...) li ha fet la meitat de la feina.

Albert Solé