diumenge, d’abril 18, 2010

Mandra constitucional

Em fa mandra escriure sobre l’Estatut de Catalunya i el Tribunal Constitucional, però ho faré. El que hem vist els darrers tres anys és la demostració que Catalunya no encaixa a l’Estat espanyol i que la voluntat des de Madrid és intentar assimilar Catalunya des del KO per avorriment, aprofitant la manca d’unitat i de talla política dels seus dirigents actuals. És inadmissible que deu magistrats puguin decidir per sobre de la voluntat del poble català expressada en un referéndum, però encara és més escandalós que aquest tribunal tardi el que està tardant en emetre una sentència.

La sentència sobre un Estatut com el de Catalunya hauria de passar a causa de la seva importància per davant de la resta de lleis recorregudes. Però és que a més, aquests senyors i senyores que cobren un sou públic i, a més, gens despreciable, haurien de ser molt més diligents a l’hora de dictaminar i reduir els terminis inconcebibles que estem veient per prendre una decisió que hauria de ser favorable a la constitucionalitat del text. No ha estat aprovat per les Corts? O és que una majoria de diputats ha estat tan irresponsables com per aprovar un Estatut inconstitucional?

Però el que ens arriba de les deliberacions d’aquests personatges és que la discussió està en quants articles de l’Estatut de Catalunya es carreguen i quanta en “reinterpreten”. I els qui tenen aquest poderés són els memores d’un Tribunal Constitucional doblement il•legítim ja que alguns dels seus membres ja fa anys que han acabat el seu mandat i haurien d’haver plegat. Però el sistema no funciona i els dos grans partits espanyols són incapaços de renovar aquest òrgan, que està jugant amb el futur de Catalunya. No sabem quan arribarà aquesta sentència, quins magistrats a dictaran i quina serà la nova retallada estatutària, però és que ja fa temps que molts catalans i catalanes no creiem ni en aquest Estatut ni en cap altre.

L’única sortida per a Catalunya és la independència, la creació d’un estat propi i deixar enrera un Estat espanyol que és incapaç de comprendre’ns i que, a més, ens maltracta. Com escrivia fa dos dies al facebook, “cada cop entenc menys com algú que se senti català pugui no ser independentista” i estic convençut que cada dia són més els independentistes davant d’aquest panorama. El que tinc clar és que jo no acataré la sentència. Com ho faré? Doncs, per exemple, continuaré parlant de nació quan em refereixi a Catalunya i estat quan parli d’Espanya. Deu personatges com els del Tribunal Constitucional no poden dictar els meus sentiments i encara menys els d’un poble com el català.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

El constitucional, tribunal del tot desprestigiat i polititzat. Si hi ha deu Jutges, però a més n’hi un de recusat i un de mort que evidentment no votan ni un ni l’altre. Però a més gairebé la meitat han excedit d’escreix el seu mandat, perquè els partits no es posen d’acord per a la seva renovació. Quan el PSOE va aprovar l'estatut al Congrés ja sabia que aquest tribunal li faria la feina bruta i acabaria retallan el que ells no van gosar a fer

Els catalans tenim el síndrome d’Estocolm. Hem de deixar de reaccionar davant les actituds dels nostres “segrestadors” ja que reaccionar és una manera de valorar l’oponent . Hem de menysprear-los , tenir vida pròpia i aprendre a actuar sense esperar la decisió de l’oponent i esperar que aquesta sigui més o menys benèvola.

L’actitud sola per part dels espanyols de Jutjar una llei votada i aprovada en referèndum pels catalans, ja ens dona pistes del seu menyspreu per les nostres decisions democràtiques. I ens dona pistes per on hem d’anar. Fem un salt endavant.

“Crec” ,digem il·lus en la generositat dels nostres polítics, i ben segur que renunciaran a presentar-se per recolzar una candidatura de circumstàncies encaminada a la proclamació de la independència de Catalunya i una legislatura constituent per tal de començar a bastir un estat propi. I per això no tinc cap dubte que: part de CiU, ERC, part d’ICV CUP, Sobirnania i progrés,Reagrupament, Laporta............, Renunciaran a presentar-se pel bé del país i recolzaran aquesta candidatura formada per “notables “ catalans amb la fi de la creació de la República Catalana, segur que abans de pensar en ells o en els partits pensaran en Catalunya ( Com fan els espanyols, que en els temes d’Estat sempre es posen d’acord)

Ja veus que pel tribunal constitucional espanyol, només hi ha dues opcions o bé l'estatut es inconstitucional (la opció "progressista") o bé molt insconstitucional (la opció "conservadora") bé cada vegada es van desbrossant més el camí de la independència. Ara una cosa si que em xoca, que un partit que és diu independentista com ERC, insisteixi a donar legitimitat a aquest tribunal, demanant la seva renovació. Es el síndrome d'estocolm, o bé posposen el tema de la independència per més endavant (com sempre) X.

jordi salvat ha dit...

Totalment d'acord: hem de ser proactius enlloc de reactius. Estaran a l'alçada els nostres polítics? O hem de ser el poble -ara en diuen societat civil- els que prenguem la iniciativa?