11-M i Més Tarragona: una mica de memòria

Ahir va ser 11 de març i aquesta data des de fa set anys em provoca sentiments contradictoris. Una data, per cert, cada cop més fatídica: el terratremol del Japó ens quedarà a partir d'ara a la memòria. Però l'any 2004, l’atemptat de Madrid va ser la notícia que marcar aquell primer número del diari Més Tarragona. L’equip dirigit per Carles Magrané vam haver de reaccionar i afegir quatre pàgines per recollir una de les notícies de la dècada. Va ser un dia intens, que curteix a un jove periodista. L’endemà –avui fa just set anys- vam veure la feia feta durant setmanes i rematada el dia anterior. Recordo molta satisfacció per la feina ben feta. El meu 11-M és el de l’atemptat de Madrid, d’una tragèdia que et fa reflexionar i també analitzar la banda més relacionada amb la comunicació, però també la del naixement d’un nou producte del qual en vaig ser protagonista com a redactor i posteriorment com a director.

Com cada 11 de març, Més Tarragona va celebrar amb cafè i pastís i unes altes dosis d’onanisme el seu aniversari. Com sempre es va obviar que hi ha diversos extreballadors/es del Més Tarragona que ENCARA ENS DEUEN DINERS. Un detallet, danys col·laterals…? Crec que no. Com cada 11 de març en el meu blog ho recordo. Quin paio més pesat poden pensar alguns! Però crec que és just rebaixar tanta euforia recordant que la història del Més Tarragona també té punts foscos. El present del diari gratuït també té ombres. Només cal repassar alguna pàgina d’aquest número especial del setè aniversari, que haurien de fer sentir vergonya a qualsevol persona que es pugui considera periodista. Jutgeu vosaltres mateixos.