Deu anys sense Ramon Barnils

Hi ha personatges el record del quals et trasllada a una època de la teva vida i evoquen moments que es converteixen en entranyables amb el pas dels anys. És el que em passa amb el periodista Ramon Barnils, del qui aquest dilluns 14 de març se’n compleixen deu anys de la seva mort. Barnils em transporta a finals dels noaranta i començaments dels 2000, quan estava acabant la carrera de Periodisme i l’escoltava molt sovint al programa de Catalunya Ràdio Postres de Músic, tertúlia d’actualitat dirigida per Josep Maria Solé i Sabaté. L’escoltava al tren, al cotxe, a casa… La seva hora d’emissió, de tres a quatre de la tarda m’agafava gairebé sempre desplaçant-me a treballar al Punt, a fer les pràctiques a Catalunya Ràdio, anant a la Facultat…

En aquell Jordi Salvat que començava a caminar en el món del periodisme, Ramon Barnils l’impressionava amb les seves argumentacions, tan pel fons com la forma. Gràcies a ell vaig saber que el PSOE i el PP eren respecte Catalunya el mateix i el gran engany que ha estat ZP ja no em va agafar desprevingut. Era provocador perquè volia generar debat, despertar consciències. El seu periodisme era un periodisme compromès, independent i sobretot crític, un tipus de periodisme que avui en dia està en retrocés davant el panorama de grans grups de comunicació i institucions que ho volen controlar tot a base de potents gabinets de premsa i sobretot les suculentes subvencions.

Ja fa deu anys que Ramon Barnils ens va deixar i aquests dies molts companys de professió l’estan recordant. Jo també ho he fet al twitter i en aquest blog. De periodistes de raça com ell ja gairebé no en queden. Per això és una delícia escoltar-lo en aquest vídeo que es he deixat, amb diferents intervencions seves dels vuitanta i els noaranta.