Fa uns anys Stieg Larsson i la seva trilogia Millenium va provocar un boom de la novela negra nòrdica al nostre país. Hi ha qui diu que hi va haver un cert esnobisme amb aquest sobtat interès pels autors escandinaus i potser un inevitable grau d'impostura si que hi va haver. En el meu cas vaig xalar llegint compulsivament la saga Larsson i després em vaig seguir adentrant en el panorama negre nòrdic, amb grans experiències com la descoberta d'Arnaldur Indridason i les seves històries ambientades a la llunyana Islandia. Però sempre mirant més enllà d'aquest gènere i aquests països.
Aquests dies he acabat La hora de las sombras, de Johan Theorin. He tornat a disfrutar molt amb una novel·la situada a l'illa sueca d’Öland, amb una trama molt ben aconseguida, uns personatges ben treballats i un ambient especial. I una gran notícia és que estem davant d'una tetralogia i ja s'ha editat un segon títol en castellà, La tormenta de nieve. Podrem seguir gaudint doncs d'un altre nou valor de la literatura negra escandinava, sense oblidar els clàssics. Ja em toca llegir alguna cosa de Mankell, autor recomanat repetidament per amics i coneguts.
1 comentari:
De Menkell pots llegir el que vulguis, i t'agradarà. Jo et recomanaria "El Xinès".
Publica un comentari a l'entrada