Aquesta setmana he acabat L'home del llac, la tercera novel·la que llegeixo de l'ecriptor isladès Arnaldur Indridason. Un crim, molt de misteri, espies, desencontres familiars... Aquest autor de novel·la negra el vaig descobrir l'any passat amb La dona de verd i aquest Nadal vaig devorar La veu. Que sàpiga, de traduïda al català i al castellà només em queda Les marismes. Espero equivocar-me o que la cosa canviï aviat. Es tracta d'un autor que cada cop em fa disfrutar més i no sabria dir-vos el perquè. Potser Islàndia, l'inspector Erlendur Sveinsson, les trames, els personatges secundaris...Amb Millenium, d'Stieg Larsson, em va agradar molt, tot i que no sóc massa amant dels best-sellers. He fet altres incursions a la novel·la policiaca sueca -Aurora Boreal i No ho ha vist ningú- però Indridason encara m'ha atrapat més. Si em voleu fer alguna recomanació sobre novel·la negra estic obert a noves propostes, tot i que tinc pendent llegir alguna cosa Mankel i alguna altra autor que m'han assenyalat. La novel·la negra nòrdica s'està convertint en un dels meus subgèneres preferits tot i que m'agraden altres gèneres. En la varietat hi ha el gust diuen.
4 comentaris:
Coincidim en apreciar el que anomenes novel·la negra nòrdica. A mi de Menkell el que em va sorprendre va ser "El Xinès", te la recomano. Ara mateix estic llegint en castellà "Mi amigo Stieg Larsson" de Kurdo Baksi. És un altre ordre de coses, és no ficció i s'inicia amb l'enterrament d'En Larsson, interessant.
Mankell el tinc apuntat per llegir. Me l'ha recomanat força gent. Tanta gent no es pot equivocar!
Molt ben traduïda al català. M'ha agradat força!
Molt ben traduïda al català. M'ha agradat força!
Publica un comentari a l'entrada