El 23-F triomfa

Estic empatatxat de tant de 23-F. Cada any recordem aquell intent de cop d'estat, molt mitificat. I quan arriba un aniversari rodó, com ha estat el cas d'aquest 2011, la febre 23-F és total, amb programes especials, sèries i pel·lícules, entrevistes i reportatges en tots els mitjans de comunicació. Aquest any també ha tocat homenatge al Congrés, on encara hi ha el record que van deixar el coronel Tejero i els seus amb les seves bales. Però tampoc en aquest trentè aniversari s'ha sabut la veritat del que va passar en aquelles hores tan convulses.

He escoltat amb molt d'interès l'entrevista al general Alfonso Armada, el número dos de l'Estat Major de l'època i que molts assenyalen com el gran cervell del cop, el mític Elefante blanco, el president d'un hipotètic govern de concentració. Ho va negar tot, com si la cosa no anés amb ell. Ara és un vellet de 92 anys que cultiva flors, però en fa trenta era una peça clau en l'exèrcit. El Rey, un dels altres protagonistes d'aquell dia, va afirmar ahir que ja se sap tot i sinó s'ho inventen.

Un cop d'estat com el del 23-F només pot passar al nostre país, amb aquesta sensació de nyap, de descoordinació i, fins i tot, certa picaresca. El que si hem sabut aquest any és que els guàrdies civils que van entrar al Congrés van buidar les existències d'alcohol del bar de la cambra. País! Però reflexionant aquests dies no em queda tan clar que el cop d'estat no triomfés realment. Algú esperava que el cop fos reeixit i l'Estat espanyol tornés a una dictadura a l'estil franquista? Potser Tejero i pocs més. El que volien la majoria dels instigadors -directes i indirectes- del cop era ralentitzar el procés autonòmic. Ho van aconseguir, amb l'invent de les autonomies i el café para todos, conseqüència claríssima d'aquella jornada. I ara, trenta, anys després, tot apunta a una nova retallada autonòmica. Veurem com serà el nou 23-F.