Dos mesos a l’Ala Oest del Mercadal

M’agrada aturar-me, menys sovint del que voldria, i mirar enrera, i analitzar el camí recorregut. És un exercici molt recomanable i més en una feina com la que actualment estic fent. “Que el dia a dia no t’impedeixi planificar el llarg termini” em comentava aquesta setmana una companya de l’”altra banda”. Savi consell que m’està costant de seguir. Espero no tardar gaire a rectificar aquesta tendència, però un Ajuntament com el de Reus és una màquina molt complexa que et domina, a vegades et desborda per moments i et trenca els plans fets a primera hora del matí. Has de reaccionar ràpid.

Fa dos mesos que vaig arribar en el despatx de Direcció de Comunicació del número u del Mercadal i, des de llavors, han passat moltes coses. Unes primeres setmanes intenses van deixar pas a la corba descendent -que no aturada, ni molt menys- de l'agost i la remuntada ràpida del setembre. Rodes de premsa, presentacions, declaracions, actes públics… i alguna crisi. I molt de treball en equip. Divendres feiem balanç de 100 dies de Govern i podíem practicar aquest exercici tan recomanable de mirar enrera, avaluar la feina feta, i encarar amb més força un futur ple de reptes.

En moments com aquest divendres és quan te n’adones de l’evolució vertiginosa del món de la comunicació. Quan començava en aquest ofici, hi havia un temps de gràcia entre l’acció i la reacció de l’adversari polític. En aquesta època d’eclosió de mitjans digitals i xarxes socials quest termini s’ha escurçat fins la mitja hora escassa que hi hagut entre el final de la roda de premsa del govern de Reus i la reacció del principal grup de l’oposició. Deixaré l'anàlisi pels companys periodistes dels mitjans de comunicació.

I el mateix dia que el govern fa balanç dels primers cent dies, mor un dels grans, un mestre, un reusenc il•lustre: Ramon Amigó Anglès. Personalment feia molts anys que coneixia la seva tasca exemplar en la toponímia de les nostres comarques. Va ser el 1995 de la mà de la Carme Miquel, professora d’Història a COU i amb la qual vaig col•laborar en un recull toponímic de Torredembarra. Ella em va parlar d’aquest referent en aquest camp que just llavors començava a conèxier. Per alguna banda ha de córrer una llista de més de 200 renoms de Torredembarra. N’hi ha d’inofensius i d’altres que no encaixen bé els propietaris.

Setze anys després la mort de Ramon Amigó m’agafa treballant a Reus i donant a conèixer la notícia als mitjans i expressant el condol des de l’Ajuntament de Reus a un dels seus fills il·lustres, distingit amb la medalla d’or de la ciutat el 1994. Us deixo dos enllaços: un, l’article de l’alcalde, Carles Pellicer, sobre la figura d’Amigó, un altre, el post a El Món de Reus d’en Josep Baiges, que fa un parell de setmanes ha iniciat una segona part d’aquest blog emblemàtic. La primera etapa la podrem repassar en forma de llibre a partir del proper dia 22 i la segona l’haurem de disfrutar dia a dia.