L'1 de setembre de va fer exactament dotze anys vaig començar a treballar amb contracte al diari El Punt. Ja portava gairebé tres anys de col·laborador de la secció d’Esports i la marxa de la Berta González em va permetre incorporar-me a la plantilla puntaire en aquesta secció. Era un diari jove, amb tres anys justos d'existència a les comarques tarragonines, i molt camp per córrer. D’aquella època recordo el redisseny del diari i la divisió en quatre edicions: Tarragona, Reus, Terres de l’Ebre i l’Alt Camp/Conca. Recordo també molta feina, moltes hores treballades, i molta il·lusió en aquest treball.
No vaig estar molt temps al Punt, però reconec que em va marcar profundament. Eren els inicis de la meva carrera professional i aquest diari va ser per a mi una escola. D'en Quim, en Joan, en Carles en vaig aprendre molt. L'ambient de la redacció em captivava, sobretot quan encara estava estudiant. M’agradava molt més el dia a dia de la redacció que no les teories de la comunicació que m’ensenyaven a l’Autònoma. Al Punt jo vaig estar quatre anys i mig entre co·laborador i auxiliar de redactor –fent tasques de redactor i algun dia de cap de secció-. Posteriorment encara vaig colaborar-hi esporàdicament i una bona temporada col·laborant amb la secció d'Esports el diumenge.
Per tot això observo amb una barreja de sentiments la fusió entre El Punt i l'Avui, que li ha fet perdre al projecte la personalitat que tenia a les nostres comarques. Hi continuo tenint bons amics i amigues en el nou rotatiu i per això desitjo que El Punt Avui és consolidi en un panorama comunicatiu tan complex com l’actual, amb l’aparició de l'Ara, l'edició en català de La Vanguardia i la crisi del mercat publicitari. El Punt ens ha marcat a diverses generacions de periodistes i als que hi vam treballar en algun moment sempre ens quedarà aquella filosofia de mitjà de comunicació. Endavant doncs!
4 comentaris:
El Punt, en les seves diferents edicions, tenia dues coses que el caracteritzaven. Primer, que els seus redactors/es escrivien molt bé; el seu nivell lingüístic, pel que fa a l'expressió escrita, era altíssim. Segon, el diari va ser pioner en mostrar el seu partidisme indissimulat per una opció política (ERC). Si el Periódico és la veu del PSC i la Vanguardia de CiU, El Punt, quan aquells mitjans encara ho intentaven dissimular una mica, va mostrar les seves preferències ideològiques d'una manera tan descarada (amb uns titulars i un tractament de les notícies tan matusser) que la seva credibilitat quedava constantment en entredit, mentre els altres anaven d'objectius. Una llàstima el què ha passat, perquè era un bon diari i, a la fi, ja sabem que no hi ha res més subjectiu que la premsa.
Estic totalment d'acord amb tu sobre el que comentes que i és molt més interessant el dia a dia en un mitjà de comunicació que no pas la teoria a la universitat. Tinc el privilegi de poder col·laborar amb una emissora de ràdio municipal i és una experiència magnífica.
D'altra banda, al veure l'evolució de diaris com El Punt, te n'adones de com està canviant el món de la informació dia a dia...cada cop més, la part econòmica pren més importància a la informació i això provoca fusions com Avui-Punt
Amic Lector,
Crec que és molt reduccionista la teva opinió sobre el partidisme del Punt. Jo vaig treballar a la secció d'Esports, que en tots els diariss és un "món a banda", però et puc assegurar que el Punt no era ni molt menys un diari de partit, tot i que la seva aposta era a per un diari català que defensava els Països Catalans i això casava molt amb gran part de l'electorat republicà, però també amb altres opcions polítques.
Hola Marta,
Recordo molt aquella època que compaginava estudiar a l'Autònoma i la redacció del Punt els diumenges i els estius. Et curteix molt. La premsa escrita evolucionarà molt els propers anys i la fusió del Punt i l'Avui nés un primer exemple.
Publica un comentari a l'entrada