Els diaris en paper s’estan morint?

Dimecres vam celebrar la 7a Canallesca, una trobada periòdica que fem periodistes del Camp de Tarragona amb un convidat del panorama comunicatiu del nostre país. Aquest cop el protagonista va ser en Vicent Partal. En la conferència prèvia al Col·legi de Periodistes l'inici de Partal va ser demolidor: “Els diaris en paper i la telvisió tal com la coneixem avui en dia han mort.” Frases semblants sentia fa quinze anys quan començava la carrera de Periodisme a l'Autònoma. Una dècada i mitja després els diaris continuen existint i fins i tot n'han aparegut de nous.

És una evidència que els grans diaris i també els locals no travessen el seu millor moment. Les vendes cauen i la contractació publicitària s'ha enfonsat. La caiguda d'ingressos ha provocat l’aprimament de les plantilles i la conseqüent pèrdua de qualitat dels productes. Sembla que el full de ruta de Vicent Partal s’està complint. Ho reforça el fet que les noves generacions no compren diaris. Em sento representant de la darrera generació de consumidor de diaris en paper. Sóc dels que disfruto passant les pàgines amb els dits fent un cafè. Però compro pocs diaris i entro molt als digitals.

Als nous mitjans digitals els està costant captar publicitat i sobreviuen gràcies a les subvencions i anuncis procedents de les administracions públiques. Cap a on anem doncs? Partal defensa que els nous mitjans digitals els han de fer viables els seu lector i Vilaweb ja ho està fent i ha captat més d’un miler de “col·laboradors”, que paguen un mínim de 60 euros a un màxim indeterminat, mitjançant diverses categories. El periodista valencià no creu en el pagament per accedir a webs o els continguts Premium. Creus en el mitjà, doncs paga. Estem davant d’un canvi de paradigma?

"No estem en una transició sinó en una revolució. Res serà com ara d’aquí a uns anys", deia dimecres Partal. "Pensa que els diaris en paper sempre els maten abans d’hora el qui viuen del digital. Els diaris tal com els coneixem potser s'acabaran, però no per ser substituïts per informació gratuïta a granel", em comentava pel twitter un excompany de facultat que ara treballa de maquetador en un diari barceloní. Quan va aparèxer la televisió, molts es van aventurar a enterrar la ràdio i ben entrat el segle XXI està més viva que mai. El panorama de la premsa del paper durant els propers anys està molt enfosquit i els diris s'han de reiventar. Avui el diari Ara il·lutrava totes les seves pàgines amb quadre de Joan Miró. És aquest el camí? Ho seguirem atents.