
I és clar que no estem davant d’uns Jocs Olímpics ni un Mundial de Futbol, però Tarragona i el Camp de Tarragona han aconseguit convertir-se durant quinze dies de l'estiu de 2017 en la capital esportiva de la Mediterrània, del Mare Nostrum, organitzant un certamen ideal per a ciutats mitjanes com la capital tarragonina. La feina de la candidatura és ara posar les bases perquè tot surti bé i convertir aquests jocs i les seves limitacions en una oportunitat per situar Tarragona al mapa i que quedi un pòsit d’infraestructures i de projecció després del 2017.
Al Camp de Tarragona li calia un èxit com aquest i un objectiu com el que és ara que aquests siguin els millors Jocs del Mediterrani de la història. El camí cap a la designació ha estat complicat, amb tocs d’èpica i no del tot perfecte. Si hi ha punts foscos s’han d’acabar d’aclarir, però el que cal ara és unitat per posar-se a fer feina i fer-la bé. La inversió econòmica és important -130 milions d euros- i pot semblar desaconsellable en temps de crisi, però la construcció de noves infraestructures i l'organització crearà llocs de treball. I potser el més important: pot generar una il·lusió col·lectiva, que en moments difícils com l’actual, és el que cal.
En la memòria tenim els Jocs Olímpics de Barcelona 92, que curiosament van ser designats 25 anys menys un dia abans que ha estat escollida Tarragona 2017. Capricis del destí. Barcelona va saber aprofitar aquells jocs. Esperem que Tarragona i el Camp de Tarragona també ho sàpiguen fer. Finalment, també com a torrenc també m'alegro de la designació tarragonina perquè Torredembarra també serem subseu el 2017, concretament de badminton i voleibol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada