La Traviesa, la illa hippy d’en Jota a Torredembarra

Hi ha locals amb una mística especial, amb una llarga trajectòria i moltes històries darrera, amb un relat potent, com en diríem amb el llenguatge actual. És el cas de La Traviesa, més que un bar, més que una sala de concerts, el projecte i el reflex de la passió per la música i la filosofia de vida del seu creador i propietari, el Jota. Molta gent coneix Torredembarra perquè ha estat a La Travi, que porta més de 35 anys oberta al carrer Girona tot i mil i uns problemes i una certa incomprensió per les autoritats municipals i alguns veïns, però amb el suport d’una clientela fidel.

En Joan Lluís Pardo Gella, en Jota, va ser dels primers estiuejants de Torredembarra, dels que van començar a venir els anys cinquanta. Hi va establir lligams molt forts, fins a casar-se amb una torrenca. Fill del periodista Carlos Pardo, el Jota també va treballar de ben jove en el sector de la premsa, com a compaginador en una època que els ordinadors no existien a les redaccions i tot es feia a mà, amb una plantilla, de forma gairebé artesanal. Va estar en diversos diaris del grup de Salvador Auger, com l’esportiu 424, el Catalunya Express o el Mundo Diario.

La passió d’en Jota era i és la música. De petit ja escoltava jazz i cançó francesa, que li agradava al seu pare. L’any 1964 va descobrir els Beattles amb el seu primer single i a partir de llavors va començar a col·leccionar vinils. Es gastava la setmanada de 200 pessetes que li donava el seu pare en discs. Molts els demanava per correu als Estats Units i a la Gran Bretanya. Calcula que ara té uns 3.000 discs, comprats alguns en viatges a Andorra o per Europa.

La seva professió estava mal pagada o almenys això consideraven els compaginadors del grup, que van anar a demanar un augment de sou al propietari. Els va dir que no i van plegar. Era l’any 1976 i en Jota no sabia massa que fer, fins que se li  va ocórrer muntar un bar, on la gent pogués escoltar la música que a ell li agradava. El terreny era de la família de la seva dona i la fusta amb què van construir-lo material de reciclatge de la Renfe. El fuster havia treballat construint els allotjaments pels esquiadors de l’Olimpiada d’Hivern de Grenoble, tot i que primer havia començat l’obra un apoderat de toros que havia construït una cosa que s’assemblava més a un tablao flamenc que a un bar com el que volia el Jota. I ho van haver de refer gairebé tot.

El Bluegrass Bar La Traviesa, un joc de paraules amb l’origen del material amb què estava construït el local, es va inaugurar el 8 de desembre de 1978 en una zona de Torredembarra on llavors només hi havia l’Hotel Líder, la Discoteca Jordi’s, el Bar As de Oros i els primers edificis de pisos. El carrer no estava ni asfaltat. El local va començar a agafar ràpid anomenada i venia gent fins i tot de Barcelona. Entre la clientela també hi havia músics. Un grup que es deia Aribau va proposar al Jota fer una actuació en directe a La Traviesa i d’aquesta manera van començar els concerts. Era l’any 1983. Primer un o dos al mes, fins arribar a un per setmana. Durant aqests anys hi han passat per La Travi centenars de grups, amb noms com John Principato, McClan, Sidonie, Color Humano, Chris Wilson, Carrots, Pau Riba o Obeses, per dir-ne només alguns. En Jota valora que la majoria es troben molt còmodes tocant al seu local i els concerts duren molt més que a altres llocs.

El jardí de La Traviesa també va acollir diverses edicions del Magic Festival, dedicat a la música i les arts picodèliques. Va néixer el 1998 amb un format molt reduït i va anar creixent i agafant anomenada fins el punt que el festival sortia en les revistes que Iberia reparteix en els seus vols. Però la manca de suport de l’Ajuntament pel que fa a subvencions i problemes amb els permisos va provocar que el Magic Festival fes la darrera edició l’any 2005. Aquesta vessant organitzativa en Jota l’ha heredat del seu pare, que va portar a Catalunya els Harlem Globe Troters o l’espectacle Holliday on ice.

A La Traviesa no hi ha televisió i, per tant, no s’hi pot veure futbol, que ara s’emet tots els dies. És una qüestió de militància. Les cadires són les mateixes que quan obrir, fetes a Tabernes de Valldigna i el jardí és un dels seus grans atractius. S’hi pot escoltar rock, sobretot el de la west-coast, però també blues, country, bluegrass, garatge, sixties, soul, funky... En Jota considera que la clientela està contenta amb aquesta oferta i que La Traviesa és una marca molt important per Torredembarra, tot i que poc apreciada per les autoritats. Afirma que algun alcalde l’ha volgut tancar i que l’especulació immobiliària també s’ha fixat en el terreny que ocupa.

Personalment es considera un “bitxo raro” i es reivindica com a hippy i hereu de tot el moviment de ciutats lliures de Califòrnia dels anys 60 i 70. Afirma que el moviment hippy no interessa als que manen i per això l’intenten desprestigiar. També l’atreu el món del budisme, el zen, l’ecologisme i causes contra la injustícia.  També té aficions com l’esquí, que li ve de molt petit, quan amb el seu pare pujaven a La Molina. El seu germà va formar part de l’equip olímpic espanyol de Jocs d’Hivern. També de jovenet havia jugat a tennis, al Club Tennis la Salut, on va coincidir Manolo Orantes.

Tornem al present. El Jota es vol retirar i deixar pas a la seva filla, però les despeses i els impostos no paren de pujar i la crisi fa que els clients gastin menys. El local s’ofereix ara per acollir bodes, aniversaris o altres celebracions. A més, ha hagut de fer també reformes per adaptar el local a les noves legislacions. Una combinació que complica la supervivència del local. La pressió de les administracions també es fa notar, amb visites contínues dels mossos. Explica que ha demanat a l’Ajuntament fer el canvi de llicència a bar musical però no li concedeixen. Té una multa de més de mil euros de Jocs i Espectacles i la té recorreguda. Núvols negres es passegen pel futur de La Traviesa, aquesta illa enmig de Torredembarra on sembla que el temps s’hagi aturat a la dècada dels setanta.

Publicat al número de març del Diari de la Torre