De la platja de Baix a Mar a Primera Divisió

La temporada 1963-1964 dos jugadors de Torredembarra, nascuts a Baix a Mar, van formar part de la plantilla de l’Espanyol a Primera Divisió. Un era en Gerard Gatell i l’altre Joan Maria Mercadé. Gatell ja fa anys que ens va deixar, però Mercadé continua vivint al barri marítim torrenc i conserva centenars de fotos i retalls de diari que recorden el seu pas pel futbol professional durant la dècada dels seixanta i inicis dels setanta.

Joan Maria Mercadé Figuerola va néixer el juny de 1942 a Baix a Mar. A la platja del barri mariner va començar a donar els primers tocs a la pilota. Hores i hores corrent per la sorra el van dotar d’una gran condició física i els bots sovint imprevisibles de la pilota van obligar-lo a depurar la tècnica i els reflexes. Amb 15 anys, ell i els seus amics Litu Colmenero i Anselmo Pijoan se’n van anar a jugar amb el juvenil del CF Berkel Pescadores de Vilanova. Va ser el primer cop que es va federar . Al club del Garraf hi treballava un entrenador que també era scouting del Barça i va recomanar el jove mig-centre torrenc a l’entitat blaugrana, que la temporada 1958-59 el va incorporar al seu juvenil.

Al club blaugrana va estar-hi dues temporades. Continuava vivint a la Torre i pujava a Barcelona el cap de setmana. De l’hostal al camp es movien amb la moto d’en Salvador Sadurní. Amb el porter de l’Arboç hi va fer una bona amistat durant l’etapa blaugrana. L’estiu de 1960 Mercadé va canviar els colors blaugranes pels blanc-i-blaus. Hi va tenir un paper clau en Josep Valls, Coco, que va fer d’enllaç amb un directiu de l’Espanyol que es dedicava a la indústria de les perles a partir de les escates del peix i venia sovint per la Torre. Mercadé ve provar pel conjunt de Sarrià i va fitxar per l’equip amateur. Llavors si que va anar a viure a la capital catalana, en una pensió on coincidia amb altres jugadors del filial perico.

En l’Espanyol Amater va coincidir amb Gerard Gatell, també de Baix a Mar, i amb un mig volant mallorquí que després va fer carrera empresarial i política, de nom Abel Matutes. Al qui va ser ministre d‘Exteriors amb el primer govern Aznar el recorda com un bon noi i un bon futbolista. Una de les situacions estranyes que va viure al filial espanyolista va ser la transformació durant una temporada cada diumenge en el Vic, amb qui va pujar de Regional a Tercera Divisió. El club de la capital de l’Osona va “llogar” el segon equip espanyolista per ascendir de categoria.

L’estiu de 1963, Mercadé i mitja dotzena més de jugadors de l’Espanyol Amateur es van incorporar al primer equip. També arribava Tejada, del Barça. Allí va coincidir amb Gatell, que des de la temporada passada ja formava part de la plantilla. L’inici de Lliga de Mercadé, que havia estat reconvertit a extrem, va ser més que notable i el seu nom va figurar durant unes quantes jornades al més amunt de la taula de golejadors. En el seu primer partit ja va fer dos gols, en l’empat a quatre contra el Llevant.  Compartia davantera amb Tejada i un mite ja crepuscular però encara molt efectiu davant de porta com era Ladislao Kubala. A l’hongarès el recorda com una persona difícil de tractar, molt egocèntric i amb una colla de jugadors que volia que el recolzessin sempre. De tant en tant, marxava a rodar espots i no tornava. En Lazly va acabar la temporada fent de jugador-entrenador. Va ser la darrera de l’astre magiar en actiu. Però, en general, recorda un bon ambient en el vestidor blanc-i-blau.

Precisament Kubala va ser qui li va treure el córner que va permetre a Mercadé marcar l’únic gol de l’Espanyol contra el Real Madrid a Sarrià. Un dels grans moments de la seva carrera. La temporada no la va acabar amb l’Espanyol. El servei militar se li va creuar en la seva carrera i, a més, en forma de dos anys a Marina, a Cartagena. El club de Sarrià ho va aprofitar per traspassar-lo al Llevant junt amb Gatell, a canvi de Domínguez, que es va incorporar a l’Espanyol.  Havia jugat nou partits i marcat quatre gols amb l’equip barceloní.

Amb el club granota, llavors a Primera, només va jugar la Copa del rei i va ser cedit al Cartagena, a Tercera Divisió, on va marcar molts gols i a estar a punt de pujar a Segona. Al cap de dues temporades va tornar al Llevant, que llavors militava a Segona. A València va conèixer qui acabaria sent la seva dona, que era cambrera on acostumaven a dinar ell i altres jugadors del Llevant i el València, com els internacionals Paquito i Ansola. Va jugar en diversos equips de Segona i Tercera, aconseguint ser sempre el màxim golejador: Terrassa, Eldense, Jerez de la Frontera, Nàstic, Lleida. El 1973 es va casar i encara va jugar a Regional, amb el Lloret de Mar i el Sants, fins que el 1974 es va retirar i va decidir obrir un bar a Baix a Mar, “El Bodegón” amb el que havia estalviat com a futbolista professional. Reconeix que es va guanyar bé la vida, amb sou i fitxa i primes que sovint eren molt interessants, com els 10.000 euros per guanyar el Real Madrid.

S’havia tret el títol d’entrenador, però la seva experiència com a tècnic es limita a dues temporades dirigint el primer equip de la Unió Deportiva Torredembarra. Des de llavors, l’esport només l’ha viscut com a espectador, i va estar centrat en el bar fins que ja fa més d’una dècada el va llogar. És més del Barça o de l’Espanyol? Reconeix que més del conjunt blaugrana. I una mica l’Osasuna, per motius familiars.

Peu de foto: En Joan Maria Mercadé, acotxat a l’esquerra, acompanyat d’en Gerard Gatell i en Litu Colmenero. Darrera d’ell, en Josep Valls, Coco.

Publicat  al número d'abril del Diari de la Torre